Per començar he de dir que parlo com a membre de la Comissió Homenatge a JOAN PEIRÓ (1887-1942) i d'entrada vull agrair a l'Ateneu Barcelonès, a la seva Junta i als seus col·laboradors, l'organització d'aquest acte i que ens hagin invitat a dos membres d'aquesta Comissió a participar-hi. Agraïment que vull concretar en l'amic Xavier Garcia que ha estat l'eficaç lligam i en Bernat Castany, la persona que modera la taula, que amb el seu impuls i bon fer ha facilitat que l'acte arribi a bon port.

Perquè recordem i homenatgem Peiró als 60 anys de la seva mort?

En complir-se el centenari del seu naixement, el 1987, es va reeditar el seu llibre, mític, de combat "Perill a la reraguarda" a càrrec d'Editorial Altafulla i de l'Ajuntament de Mataró, amb un pròleg de Pere Gabriel, i el llibre va ser oportunament presentat. Potser es va considerar que no era el moment de fer gaires coses més.

Al cap de dos anys, el 1989, la ciutat de Mataró per mitjà de la seva primera institució va declarar Peiró "fill adoptiu a títol pòstum", un honor que no tenia precedents. Les seves despulles, a més, van ser traslladades des del cementiri de Paterna al de Mataró, ja que aquesta va ser la voluntat de la seva vídua abans de morir, que un altre dia estessin enterrats junts. L'arribada del taüt davant l'Ajuntament de la capital del Maresme una tarda xafogosa de juliol va ser emocionant; un acte al fossar amb el conseller de Treball de la Generalitat, l'alcalde de Mataró i representants sindicals i parlamentaris va segellar el seu retorn a la ciutat on havia desenvolupat gran part de la seva tasca laboral, cooperativa, sindical, periodística i cívica.

No hem volgut esperar el 75è. aniversari o el centenari del seu traspàs, del seu assassinat pel règim de Franco; no volem que hagin passat tants anys des del final de la Guerra Civil i hem volgut que hi hagi encara persones que el van conéixer i alguns dels seus fills vius.

Volem recordar Peiró per diferents raons:

Perquè parlem i volem recordar Joan Peiró? Qui era Joan Peiró? Molts dels assistents ho saben; per això han vingut. Uns altres potser han vingut per saber-ne alguna cosa i aquí la sentiran. A d'altres, finalment, els ho haurem de fer arribar d'una manera o altra. No seré jo qui parli especialment de la vida i obra de Peiró, temes que seran desenvolupats pels altres ponents que m'acompanyen. Sí que esmentaré uns títols, unes frases, que són els destacats del dossier que la Comissió de l'Homenatge ha elaborat i que aquesta setmana ja s'ha fet arribar a tota la premsa del país.

Són aquests els enunciats referents a Peiró:

A Peiró pel que representa de lluita al servei de la classe obrera i per al "millorament" i l'"emancipació" d'aquesta (fent servir dues paraules antigues), se l'ha de valorar des de l'esquerra, des des les diferents formes d'entendre l'esquerra social, cultural i política, però també més enllà de les esquerres, doncs els demòcrates, d'una manera o altra progressistes o liberals, en el que jo entenc com a bon sentit d'aquests termes, poden reconèixer -i alguns ja ho fan- la personalitat, la trajectòria i l'actitud de Joan Peiró.

Peiró, l'home, el lluitador, l'hem de situar en la història del moviment obrer a Catalunya i Espanya en un lloc molt destacat; i certament no podem expicar la història de Catalunya ni la d'Espanya sense tenir en compte el moviment obrer, i el moviment obrer sense tenir en compte l'anarquisme i de l'anarcosindicalisme, i aquests sense col·locar al seu lloc la Confederació Nacional del Treball (la CNT), la seva organització més representativa. La CNT va aglutinar els obrers a l'entorn d'uns ideals i d'uns projectes de millorament social i també personal dels treballadors i les classes populars.

Per tal d'honorar la memòria de Peiró s'ha constituït una Comissió que treballa ja des de fa uns tres mesos, i que està integrada per representants del món cooperatiu, també de la Cooperativa del Vidre de Mataró -l'empresa que va dirigir Peiró-, dels sindicats CGT, CCOO i UGT, altres entitats i persones a títol individual. La Comissió ha nascut a Mataró, però no s'hi circumscriu, ja que es participarà en actes a Barcelona i en altres poblacions, si s'escau. Aquesta Comissió i els actes que impulsa compten amb el suport institucional de l'Ajuntament de Mataró, que avui celebra sessió plenària en la qual està previst adoptar un acord unànime a favor de l'Homenatge a Peiró, raó per la qual l'alcalde i altres regidors no poden ser presents en aquesta sala.

Esperem obtenir el ressó dels mitjans informatius, en algun dels quals ja han començat a aparéixer articles i reportatges. S'ha dissenyat un lloc web, que hores d'ara és visitabe a l'adreça ¡Error! Marcador no definido. que, a més de dades biogràfiques de Peiró, informacions de l'homenatge i una bibliografia completa, té com un punt destacat que és obert a la participació dels ciutadans que vulguin, d'una banda, adherir-s'hi i, d'una altra, manifestar una opinió, un suggeriment o una crítica.

Un dels actes culminants, i amb una càrrega emotiva innegable, serà el que tindrà lloc al cementiri de Mataró, on és enterrat, el dia 24 de juliol a les 6 de la tarda. Una conferència de Josep Benet, oportunament anunciada, també a Mataró, serà el lloc on aquest historiador i destacat lluitador per les llibertats presentarà les primeres conclusions del treball que està enllestint i que estudia el procés seguit al líder cenetista; el llibre serà publicat abans d'acabar l'any amb el títol "Joan Peiró, afusellat". Ens agradaria també, i creiem que seria un bon homenatge la celebració d'un acte sindical conjunt, possiblement a Barcelona, almenys amb la participació dels sindicats més representatius.

Peiró va ser detingut a l'exili, lliurat per la Gestapo alemanya al Govern de Franco, condemat i executat; el paral·lelisme amb el president de la Generalitat Lluís Companys és innegable. De tota manera em sembla vuere-hi una fet diferencial: Companys va ser deportat a Espanya perquè el volien matar; Peiró perquè el volien seduir i integrar al sistema.

Peiró té una plaça a Barcelona (al barri de Sants) i una ronda a Mataró; de carrers i places segurament n'hauria de tenir més en altres poblacions. Companys té avingudes i carrers arreu, com es mereix per la seva alta representativitat i per la seva trajectòria. L'Estadi de Montjuïc, no després de polèmica i dil·lacions, porta el seu nom. Caldria, i penso que molts hi estaran d'acord, que algun equipament, algun centre de treball o d'estudi -possiblement d'una altra magnitud que no pas l'Estadi- o algun premi portessin el nom de Joan Peiró.

Per acabar voldria fer unes reflexions, assenyant-ne la paradoxa, entre el paper que semblava destinat a tenir Peiró en la vida i el que finalment va jugar. Perquè Peiró va ser un home que va trencar els destins als quals semblava cridat i els camins que semblava predestinat a seguir.

La seva biografia és plena de fets que ho demostren:

D'una banda, les condicions innates del personatge; d'una altra, la situació d'explotació dels obrers que ell va viure des de petit, en una societat molt activa que anhelava un altre món -encara que una part de la mateixa societat no volia que el món canviés-, tot plegat va configurar un home que es va rebelar contra el seu temps, que es va enfrontar al poder i que es va oposar al seu destí.

Vet aquí l'exemple de Joan Peiró i Belis, afusellat fa seixanta anys.