Catàleg de publicacions > Història Contemporània >

Col·lecció JOSEP RIUS

d'Història Contemporània



Títol: Guinea. L'aventura colonial d'una família d'Arenys.
Autor: VILARÓ i SANS, Alexandra
Dip. legal: .
Editor: Grup d'Història del Casal. Mataró.
Edició: Novembre 1995 (1a.)
Num.: 1
Il.lustracions: Blanc i negre.
Mides: 21 x 14,7 cm.
Pàgines: 27
PVP: 3 euros.
PVP + despeses d'enviament per correu
Punts de venda: Llibreria Robafaves i Llibreria El Tramvia de Mataró
Comentari: Els darrers vint anys de Guinea Equatorial com a colònia espanyola són el marc on es situen les vivències d'una família arenyenca encarregada de l'explotació d'una finca de cacau. Emotiva descripció de la colònia: cultures, vida quotidiana, paisatge i procés de descolonització.

Títol: L’anarco-sindicalisme a examen: Germinal Esgleas (1903-1981) Una vida en roig i negre.
Autor: AMAT i TEIXIDÓ, Jordi
Dip. legal: .
Editor: Grup d'Història del Casal. Mataró.
Edició: Novembre 1996 (1a.)
Num.: 2
Il.lustracions: Blanc i negre. PORTADA
Mides: 21 x 14,7 cm.
Pàgines: 60
PVP: 4 euros.
PVP + despeses d'enviament per correu
Punts de venda: Llibreria Robafaves i Llibreria El Tramvia de Mataró
Comentari: Ens presenta la personalitat de Germinal Esgleas, vinculat a Malgrat de Mar, Calella, Mataró i Barcelona, un dels dirigents anarcosindicalistes del Maresme més coneguts, casat amb Frederica Montseny, publicista, alcalde de Calella, dirigent regional de la CNT i de la FAI, president del Consell General del Moviment Llibertari a l’Exili, secretari general de la CNT al congrés de París (maig 1945), i reelegit en diverses ocasions...

Títol: Guerres carlines a Mataró. Les fortificacions vuitcentistes.
Autor: PUIG i GIRALT, Enric
Dip. legal: B-13102-97
Editor: Grup d'Història del Casal. Mataró.
Edició: Abril 1997 (1a.)
Num.: 3
Il.lustracions: Blanc i negre. PORTADA
Mides: 20,4 x 14,1 cm.
Pàgines: 112
PVP: 6 euros.
PVP + despeses d'enviament per correu
Punts de venda: Llibreria Robafaves i Llibreria El Tramvia de Mataró
Comentari: Una visió global de les diferents guerres carlines viscudes des del Mataró del segle XIX. Especial tractament de les fortificacions de la ciutat en motiu dels conflictes amb la presentació de documentació inèdita sobre el tema.

Títol: Josep Puig i Cadafalch i els Jocs Florals.
Autor: VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume
Dip. legal: B-14201-2001
Editor: Grup d'Història del Casal. Mataró.
Edició: Març 2001 (1a.)
Num.: 4
Il.lustracions: Blanc i negre. Segell del Consistori dels Jocs Florals de BarcelonaJosep Puig i Cadafalch (1906)Tro de la Reina dels Jocs Florals dissenyat per Puig (1908)
Mides: 21 x 15 cm.
Pàgines: 48
PVP: 5,75 euros.
PVP + despeses d'enviament per correu
Punts de venda: Llibreria Robafaves i Llibreria El Tramvia de Mataró
Comentari: És prou conegut que Puig i Cadafalch pràcticament s’estrenà com a historiador de l’art i arqueòleg en els Jocs Florals de Barcelona, guanyant diversos premis els anys 1888 i 1889. Però la vinculació de Puig amb els Jocs no es limità a aquells estudis primerencs sinó que fou una constant fidelitat al llarg de la seva vida. Puig i Cadafalch és fruit dels Jocs, és a dir, al llarg de la seva trajectòria hi va haver unes constants que responien a una premisa inicial: la recuperació nacional. Una premisa que neix i es va configurant a partir dels Jocs Florals durant la segona meitat del segle XIX. Durant el temps de la seva formació universitària (1883-1887) va viure directament el moviment de la Renaixença nascut a l’entorn dels Jocs.

En aquest treball es tracta especialment els anys de formació en el camp del catalanisme, els anys de Mataró, els de la influència dels Jocs que tant el marcaran.

La seva activitat com a arquitecte, introduint elements medievals o barrocs segons el moment i encaminada a la creació d’un estil nacional, o restaurant edificis històrics; la seva activitat com a historiador de l’art, estudiant el romànic o el gòtic català i posant aquests estudis al mateix nivell dels que es feien a Europa; o els estudis sobre l’antiguitat a Catalunya i impulsant les excavacions arqueològiques a Empúries o a Terrassa; o la seva activitat política en els alts càrrecs de les institucions; o el seu interès per la formació i l’ensenyament popular; tot girava a l’entorn d’aquella premisa inicial nascuda a redòs dels Jocs.


Títol: Josep Puig i Cadafalch i l'AssociacióArtístich Arqueològica Mataronesa..
Autor: GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim
Dip. legal: B-14202-2001
Editor: Grup d'Història del Casal. Mataró.
Edició: Març 2001 (1a.)
Num.: 5
Il.lustracions: Blanc i negre. Segell de l'AssociacióEstendard dissenyat per Puig (1893)Estendard dissenyat per Puig (1893)Reproducció de l'estendard de Ripoll dissenyat per Puig (1997)Estendard dissenyat per Puig en el monestir (1900?)
Mides: 21 x 15cm.
Pàgines: 48
PVP: 5,75 euros.
PVP + despeses d'enviament per correu
Punts de venda: Llibreria Robafaves i Llibreria El Tramvia de Mataró
Comentari: L’any 1888 es va crear a Mataró l’Associació Artístich Arqueològica Mataronesa. En la primera junta fundadora trobem la persona de Josep Puig i Cadafalch com a vocal de l’esmentada entitat, juntament amb altres personalitats com Terenci Thos i Codina com a president, Gabriel Cardona com a sots president, Emili Cabanyes com a Tresorer, J.M. Pellicer com a conservador del Museu i Josep Manent com a secretari entre altres .

L’Associació tenia com objectius la difusió de la llengua catalana dins el marc de la Renaixença, la creació d’un museu d’art i arqueologia a Mataró i l’organització prèvia d’una exposició per inventariar el patrimoni artístic i arqueològic de la ciutat. Els tres objectius van ser assolits.

A banda d’això, l’Associació es va convertir en la delegada a Mataró per recaptar fons per la reconstrucció del monestir de Ripoll. A més de les activitats per aconseguir-ho i els diners recollits, l’Associació va realitzar un donatiu a la basílica, el dia de la seva nova consagració pel juliol del 1893, d’un estendard dissenyat per E.Cabanyes i el mateix Puig i Cadafalch. Aquest estendard, perdut l’any 1936, va ser restituït pel Grup d’Història del Casal i amb l’esforç de molts mataronins l’any 1997.

El jove Puig i Cadafalch va tenir un paper important dins la curta existència de l’Associació, va ser coordinació de l’Exposició Retrospectiva de Belles Arts i Arqueologia, realitzada per les festes de les Santes de l’any 1889 al local de les Escoles Pies de Mataró i va realitzar diferents estudis als periòdics locals i diverses conferencies dins els actes de l’Associació.


Títol: Josep Puig i Cadafalch Polític (1902-1924).
Autor: AMAT i TEIXIDÓ, Jordi
Dip. legal: B-17331-2001
Editor: Grup d'Història del Casal. Mataró.
Edició: Març 2001 (1a.)
Num.: 6
Il.lustracions: Blanc i negre. Puig reunit Consell Permanent (1920) Consell de la Mancomunitat presidit per PuigPostal de Solidaritat Catalana amb la imatge de Puig (1906)Gravat de l'Assemblea de Manresa (1892)
Mides: 21 x 15 cm.
Pàgines: 32
PVP: 5 euros.
PVP + despeses d'enviament per correu
Punts de venda: Llibreria Robafaves i Llibreria El Tramvia de Mataró
Comentari: Ens presenta la trajectòria política catalanista de Puig i Cadafalch i els diversos càrrecs de relleu polític i administratiu que ostentà.

D’estudiant es formà com a dirigent primer del Centre Escolar Catalanista (1889-1890) i després de la Lliga Regionalista, al mateix temps participà dins l’assemblea de la Unió Catalanista (1892) que redactà les bases de Manresa.

Escalà tots els càrrecs polítics. Primer com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1902-1905), després com a diputat a Corts per Solidaritat Catalana (1907-1909), diputat provincial de Barcelona (1913-1917) on s’ha de destacar la íntima compenetració política entre Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch i, finalment, president de la Mancomunitat de Catalunya durant quatre mandats (1917-1924). Però la tasca política de Puig s’ha de valorar també conjuntament amb la seva capacitat d’observació i construcció arquitectònica traslladada al conjunt del país. Calia construir Catalunya com el forjat d’una reixa, el seu projecte autonòmic, però també la seva infrastructura. Puig viatjà molt i s’amarà d’esperit europeu però alhora defensà l’arrelament del país, la seva construcció física i política.



RETORNAR