Catàleg de publicacions > Altres publicacions... >

Blanc i negre. Adjunta mapa localització de molins en color

Els molins d’aigua són el testimoni de la constant activitat humana en el territori que en el decurs del temps l’ha anat transformant fins al que tenim avui. Un patrimoni cultural que depassa el mer interès històric o tècnic, per afegir-s’hi un interès antropològic per les formes de vida desaparegudes; lingüístic per les nombroses expressions que l’activitat molinera generà o per la toponímia que fixà; geogràfic i econòmic pel que l’activitat va representar per a l’organització del territori, les relacions humanes i econòmiques, i l’explotació dels recursos naturals… i, també, per un interès emocional d’aquells vells moliners pràcticament desapareguts i d’un ofici del tot desconegut. El desarrelament de la societat d’avui vers el territori que l’envolta, la ignorància vers el patrimoni més proper o el menyspreu per tot allò que pugui tenir la més lleu flaire de rural o tradicional ens condueix ineludiblement a la necessitat de conservar, estudiar i divulgar aquest patrimoni cultural.

El treball de Joaquim Graupera, presentat l'octubre de 1998 com a tesi de llicenciatura al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, constitueix una nova aproximació a les obres, vestigis i documents de la cultura artística i arquitectònica del Maresme en temps medievals. Amb una anàlisi metòdica i un punt de vista rigorós a l'hora de reconstruir els estats de la qüestió, Graupera aborda un tema complex en que les dades històriques i arqueològiques són del tot imprescindibles. En aquest sentit, la seva formació com a historiador es fa sentir de forma positiva en l'enfocament de la investigació. L'escrit enfronta la revisió d'aquells monuments conservats que, encara que no sempre tenen un paper essencial entre les grans creacions de l'art del seu temps, ofereixen dades imprescindibles per a reconstruir els episodis de difusió i sedimentació de les formes i procediments constructius més habituals d'una etapa en una determinada zona. Per fer aquest camí i recuperar totes les vessants dels problemes que es planteja, l'autor no oblidarà tampoc el capítol dels monuments perduts. Sabem que abans de poder fer les grans síntesis i els estudis comparatius pertinents és ben clara la necessitat d'aquests trajectes puntuals, de vegades difícils i mancats de base segura, quasi inspirats per la metodologia de l'entomòleg, i que exigeixen sempre un control exhaustiu del territori i una amatent recerca de la seva història menuda.

Aquest volum completa la tesi de llicenciatura de l'autor, amb els estudis monogràfics dels edificis organitzats per categories (parròquies, parròquies sufragènies, ermites rurals, monestirs i esglésies de castells)