Catàleg de publicacions > Actes de Jornades... >

Aquestes Jornades tenien com a primer objectiu global analitzar, per primera vegada a la comarca, el patrimoni i les descobertes arqueològiques medievals del Maresme, en el context global del patrimoni medieval català.

Les Jornades es van estructurar en tres àrees temàtiques: en primer lloc, es va convidar a la participació de professors universitaris per introduir el tema de l’arquitectura dels castells a nivell nacional i metodològic i d’introducció al marc històric medieval del Maresme. Així dins d’aquest àmbit, es va comptar amb les ponències del Dr. Jordi Bolòs, de l’arquitecte Joan Albert Adell i del professor Pere Benito. Un segon bloc es va dedicar a la presentació de diferents actuacions realitzades en castells de la comarca: Burriac, Montpalau, Palafolls i Mata. Dins d’aquest àmbit es va comptar amb la presència dels arqueòlegs David Farell, Josep Antoni Cerdà, Carles Martí, Marta Santandreu, David Olivares, Marina Miquel i Carme Sobiranas. Finalment, una tercera àrea es dedicà a les taules rodones, presentació de comunicacions i debat de conclusions. Així, es comptà amb membres de l’Associació de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya per a la taula rodona "Els castells: arqueologia, patrimoni i conservació". L’últim dia de les Jornades es va dedicar a la presentació de comunicacions. Aquestes es van estructurar en dos blocs: Àmbit 1: Arquitectura militar medieval, amb treballs sobre els castells de Montalt, Burriac, Dosrius, Can Gelmar a Tordera o un altre treball sobre la protecció legal dels castells; ÀE;mbit 2: Edat Mitjana, amb treballs sobre el monestir de Roca Rossa a Tordera, un estudi dels testaments del segle XV a Dosrius o un altre sobre la Inquisició. Quant al debat final, el Grup d’Història del Casal ens férem ressò de les mancances vers el patrimoni i el seu estudi denunciades i es redactà un acord, que s’ha adreçat als diferents ajuntaments afectats, que aprovaren tots els assistents

Cal dir que les Jornades foren novedoses també per la seva presentació formal. Per primera vegada a la comarca, i de les poques que s’han fet a Catalunya, aquestes Jornades es pogueren seguir presencialment i alhora on line a través d’internet, donant origen a interessants debats que també es transcriuen en aquest llibre.

En aquest volum el Grup d’Història del Casal presenta les actes de les II Jornades d’Història i d’Arqueologia Medieval del Maresme dedicades al tema de L’organització de l’espai i models de poblament, celebrades a Mataró, entre el 20 d’octubre i el 10 de novembre del 2001.

Com tots sabem la definició de l’actual comarca del Maresme com a tal ha estat moltes vegades qüestionada. L’interès per tractar aquest tema en les segones Jornades va ser el de contribuir a entendre quines són les arrels de l’organització d’aquest territori que avui anomenem "El Maresme" des del món romà fins l’època medieval i moderna i aportar més elements al debat per tal d’entendre quins són els fluxes econòmics i de població que fan organitzar aquest espai i determinen els assentaments humans (masos, viles i ciutats) tal com els coneixem ara. Per tractar aquest objectiu es van analitzar els models d’ocupació i l’organització de l’espai en la comarca del Maresme en relació amb les pautes de la resta de Catalunya. També es va tractar l’evolució de les vil·les rurals de l’antiguitat tardana fins els models de poblament urbans i rurals dels segles baixmedievals. Per a fer això es va posar en comú els darrers treballs dels especialistes mirant de trobar unes conclusions que proposin nous camins d’investigació. .

En aquest volum el Grup d’Història del Casal presenta les actes de les III Jornades d’Història i d’Arqueologia Medieval del Maresme dedicades al tema de El pas de l'Antiguitat Tardana al món medieval, celebrades a Mataró, entre el 16 d’octubre i el 6 de novembre del 2004.

L'objectiu era l'anàlisi del pas de l'Antiguitat Tardana a l'Edat Mitjana a la comarca i veure la seva relació amb les pautes de la resta de Catalunya. Veure quina és la intervenció de l'Església en l'organització del territori i el paper de les comunitats paleocristianes des dels segles IV-V fins al X, o la situació del Maresme durant el domini musulmà, per exemple, i posar en comú els darrers treballs dels especialistes mirant de trobar unes conclusions que proposessin nous camins d'investigació. Així, el Dr. Ramon Martí, de la Universitat Autònoma de Barcelona, tractà el tema Del fundus a la parrochia. Transformacions del poblament rural en Catalunya durant la transició medieval; el Dr. Lluís To, de la Universitat de Girona, parlà sobre Església i organització del territori i el Dr. Pere Balañà, de la Universitat de Barcelona, s'apropà al Maresme, àrea de resistència andalussina de Barcelona. Per la seva banda, el Dr. Ramon Jàrrega, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, va parlar d' El Maresme durant l'Antiguitat Tardana, i el Sr. Joaquim Graupera, del Grup d'Història del Casal, explicà el Baix Maresme en època carolíngia. L'art pre-romànic (ss. IX-X). Quant a les comunicacions presentades, s'agruparen en dos àmbits diferenciats. L'àmbit 1 epigrafiat com El pas de l'Antiguitat Tardana al món medieval, reuní onze comunicacions que s'organitzaren per l'espai geogràfic objecte d'estudi, és a dir, primer es van presentar les que tractaven el Maresme per deixar pas, tot seguit, a les que incidien en la resta de Catalunya i que tractaren comarques com ara El Penedès, el Berguedà o la diòcesi gironina, per exemple. La disposició del segon àmbit: Edat Mitjana i Moderna, seguí la mateixa organització, primer les relacionades amb el Maresme i després la resta de territori.