|
El
monestir de Santa Maria de Lavaix es troba a la comarca de l’Alta Ribagorça,
a la confluència de la Noguera Ribagorçana i d’un afluent seu, la riera
Gironella (anteriorment coneguda com riu de Lavaix), a uns 4 km al sud-oest
de El Pont de Suert i dins del seu terme municipal.
Avui
dia, les restes del monestir es troben negades estacionalment per les
aigües de l’embassament d’Escales, el qual fou construït als anys 50 del
segle XX. Les ruïnes que es conserven pertanyen a la que va ser l’església
canònica, apreciant-se al seu voltant restes d’altres dependències monàstiques
a nivell de planta.
Tot
i que la major part de fonts escrites coincideixen tanmateix en assignar
al monestir un origen benedictí (segles VIII-IX), els seus antecedents
reals podrien remuntar-se a l’Antiguitat Tardana. L’època d’esplendor
del monestir de Lavaix, però, es situa al segle XII, quan la funció de
custodiar el patrimoni de Santa Maria va passar a mans dels barons d’Erill,
senyors del Pont de Suert fins al segle XVII. Els Erill es van erigir
en protectors de Santa Maria. Van impulsar la reedificació de l’església
del monestir i l’erecció del claustre annex que esdevingué el seu panteó
familiar (1167). A principis del segle XIII, seguint l’evolució general
del monacat europeu, Lavaix es convertí en una abadia cistercenca.
L’interès local per Lavaix revifà institucionalment l’any 2002, quan l’Ajuntament
de El Pont de Suert ens contactà per fer-nos l’encàrrec de redactar un
projecte arqueològic que contemplava la realització d’una primera fase
de sondatges per tal de veure quin és el potencial arqueològic per sectors.
Els
treballs de sondatge arqueològic que hem realitzat al Monestir de Santa
Maria de Lavaix entre 2003 i 2005 han consistit sobretot en l’obertura
mecànica amb retro-excavadora de dos grans cales: la primera a la zona
del claustre del monestir; la segona a l’àrea del refectori.
A
la primera cala hem registrat murs de cronologia baixmedieval que presenten
una potència conservada de 2 m. Concretament els hem identificat amb el
passadís circumdant del claustre del conjunt monàstic, on ha tingut lloc
la descoberta de les restes òssies d’un individu bastant robust de sexe
masculí enterrat a la part interior del sector marcat pels murs citats.
Sabem que en aquest claustre s’hi trobava el mausoleu on eren sepultats
els membres de la família Erill, dintre del qual destacaven les tombes
dels barons Ponç d’Erill i Esmesèn (1197), que van propiciar la construcció
del claustre.
L’anàlisi
preliminar dels resultats obtinguts a la segona cala ens permet afirmar
que els igualment potents (més de 3 m) i consistents murs documentats
podrien pertànyer a la cuina del cenobi, donat que hem localitzat una
obertura al mur oest la funcionalitat de la qual hauria estat la de passaplats
cap a l’àmbit contigu.
Els
resultats de la intervenció arqueològica que hem executat ens porten a
concloure que l’envergadura de les restes que encara es conserven del
Monestir de Santa Maria de Lavaix és prou important, fent del cenobi un
jaciment de grans possibilitats arqueològiques.
|
