|
Amb
aquesta comunicació mirarem de situar sobre el mapa les propietats i els
drets de la canònica regular agustina de Santa Maria de Roca Rossa i analitzar
la seva distribució territorial. Veure quina era la importància de les
seves propietats i la seva veritable influència sobre el territori.
Actualment
ens són coneguts masos vinculats en el seu moment al monestir, com ara
Can Montsant o Can Camps en el terme d'Hortsavinyà, però d'altres ens
són desconeguts i alguns dels que s'han conservat com a topònims, ens
desvetllen un interès especial com ara 'Caselles' o 'Vilasclat'. Can Caselles,
un mas conservat i conegut en l'actualitat, ens indicaria un nucli poblat
consistent en més d'una casa, relativament no massa allunyat del monestir
i probablement anterior al mateix i que no s'ha de confondre amb l'actual
Can Caselles que ha estat engolit pel nucli urbà de Tordera. El cas de
Villa Asclad, com apareix a la documentació, actualment ens és desconegut
per bé que en alguna altra ocasió l'hem provat de situar. Correspondria
també a una zona relativament extensa i de poblament dispers dins el terme
parroquial de Sant Esteve de Tordera.
La
presència de la comunitat agustina en les veïnes parròquies de Sant Andreu
de Remió, Sant Cebrià de Fogars, Sant Miquel de Vallmanya, o la de Santa
Eulàlia d''Hortsavinyà en terme de la que s'aixecà el monestir, o la pròpia
de Sant Esteve de Tordera, ens és més coneguda, però no ho és tant la
influència en les parròquies més allunyades com ara a Sant Cebrià de Fuirosos,
a Sant Llorenç de Maçanet o a Santa Maria de Sils on compartirà la influència
amb el monestir de Sant Salvador de Breda, per exemple.
El
monestir tindrà la propietat de masos, bordes, feixes, camps i boscos,
però també tindrà altres propietats sobre les que tindrà drets que en
ocasions compartirà. Un cas interessant serà el dels molins fariners:
el de Remió o el de Riudarenes per exemple, que en ocasions generaran
plets com en el de Rupit, per l'us de l'aigua o per la conducció d'aquesta
fins al molí.
Però
la influència sobre el territori és palesa també per la protecció que
rep el monestir dels nobles i de personatges influents de la zona, potser
el més destacat en Pere de Falgars; i també per la procedència territorial
dels membres de la comunitat, el cas més rellevant el del prior Francesc
de Montsant fill de Can Montsant, però en trobarem d'altres.
Una influència territorial que compartirà molt especialment amb el monestir
de Sant Salvador de Breda, que tenia un important alou a Tordera i altres
propietats en el terme del castell de Montpalau, alhora que aquest també
haurà de compartir influència amb el monestir de Roca Rossa en una de
les seves zones de major presència, com ara en els termes de les parròquies
de Sant Llorenç de Maçanet o de Santa Maria de Sils.
|
