IV Jornades > Comunicacions on line > Àmbit 1... >

Els monestirs antics en la toponímia: una aproximació als casos catalans.

Ramon Martí - Jordi Colomer

Universitat Autònoma de Barcelona

La nostra aportació es deriva de la campanya de prospeccions arqueològiques que varem conduir a la comarca del Bages durant la tardor de l’any 2002, on s’estudiaven els casos dels quatre topònims “monistrol” que es conserven en aquesta comarca. Tot i tractar-se estrictament de treballs d’observació i d’obtenció de mostres ceràmiques en superfície, aquestes prospeccions sistemàtiques ens van permetre d’obtenir conclusions prou sòlides, mereixedores d’interès.

Inicialment, el nostre projecte plantejava l’estudi d’aquests casos per verificar si es tractava de fundacions vinculades a la vigilància i a la defensa territorial durant el període islàmic. La nostra suposició es remuntava als anys noranta, quan a la comarca de l’Alt Palància (Castelló) s’excavà una torre del segle VIII que podia relacionar-se amb el topònim Almonacid, una denominació que un cert corrent historiogràfic espanyol començava a relacionar amb l’acció del ribat alcorànic i amb les ràbites.

Al Bages, però, hem pogut comprovar que el topònim “monistrol” fa referència estrictament a un establiment eclesiàstic de dimensions reduïdes, possiblement a un antic monestir, com proposava la interpretació etimològica més comuna. Així ara es confirmaria el caràcter monàstic de tot aquest grup de topònims, que sumen poc més d’una desena de casos arreu de Catalunya. L’exemple català, però, també contradiu aquella interpretació errada que encara es defensa sobre determinats topònims monàstics peninsulars d’arrel llatina.

A les fonts franques dels segles VIII-X no hi ha dubte que monasteriolum significa “petit monestir”, “establiment monàstic petit que depèn d’un altre monestir”, en el marc de l’aplicació de la regla benedictina. A això s’afegeix que els casos estudiats en Catalunya semblen evidenciar que es tracta de fundacions anteriors a l’època carolíngia, en el marc de les regles monàstiques de la tradició hispànica. Els “monistrols” esdevenen, així, un bon indicador per aproximar-nos a l’estudi del monaquisme arcaic, per observar les seves pautes de distribució i per comparar-lo, finalment, amb el carolingi, tot observant la dràstica transformació que imposen les normes benedictines.

pontornar.gif - 0,28 K