|
La
capacitat que tenim de veure els monestirs com un element del paisatge històric
ens permet de tenir una altra perspectiva dels cenobis medievals. Si aprofitem
el nombre cada vegada més gran de documents escrits que s’han publicat darrerament
i utilitzem la possibilitat de traslladar la informació dels documents sobre
mapes, fent ús de la metodologia cartogràfica actual, ens adonem de certes
realitats fins ara no prou valorades. Els estudis fets darrerament a Anglaterra
o també en relació amb moltes contrades de Catalunya ens poden ajudar a entendre
més bé els monestirs medievals. Recordem les acurades síntesis fetes per M.
Aston o per J. Bond o el magnífic estudi fet per D. H. Williams sobre el paisatge
històric de les abadies cistercenques europees. En relació amb Catalunya,
fem esment dels nombrosos treballs cartogràfics publicats aquests últims anys
o dels estudis monogràfics sobre diversos monestirs benedictins o cistercencs.
Els
monestirs, com qualsevol altre element del paisatge històric, restaren
influïts pel paisatge natural i humanitzat que hi havia al seu entorn
i alhora influïren aquesta realitat que els envoltava. Pel que fa a la
influència externa, adonem-nos de les realitats diverses que pesaren en
els homes que triaren l’indret on es bastiren les abadies. Fixem-nos en
els monestirs benedictins instal·lats en cruïlles de camins o en muntanyes,
sovint en llocs centrals, i també en els monestirs cistercens ubicats
en indrets ben situats, fronterers, però no gaire propers a nuclis urbans.
Pel
que fa al segon aspecte, la influència de l’abadia sobre l’entorn, els
monestirs crearen sovint un espai immediat diferenciat, amb closos, horts,
vergers, construccions de tipus industrial com molins, etc. La seva existència
també va afectar les característiques de l’explotació de l’espai agrícola
i ramader o forestal de les terres que formaven el seu domini. Un aspecte
que també va restar afectat fou el poblament. Només cal que ens fixem
en l’entorn immediat de molts monestirs benedictins, com Ripoll, Sant
Joan de les Abadesses, Banyoles, Gerri o Sant Feliu de Guíxols, per trobar-hi
encara ara nuclis de població edificats a les rodalies dels murs del cenobi.
Els
principals apartats tractats en aquesta comunicació seran, així doncs,
en primer lloc, la importància del lloc triat. En segon lloc, se centrarà
l’atenció en el domini i en l’explotació agrícola, ramadera i en la pesca.
Finalment, en tercer lloc, es farà esment de la creació de nuclis de poblament
a les rodalies immediates dels cenobis i de les seves característiques.
|
