|
A
l’altar major de l’església parroquial de Sant Pere de Premià de Dalt
es conservava un retaule dedicat a Sant Pere, obra documentada de Miquel
Lochner, (1)
escultor d’origen germànic actiu a Barcelona i al Maresme entre 1483 i
1490, any de la seva mort. El retaule de Sant Pere de Premià es va perdre
durant la guerra civil espanyola, però les dues portes inferiors, amb
la representació de les imatges de sant Pere i sant Pau, es van salvar
i actualment es conserven al Museu Diocesà de Barcelona. L’estat de conservació
de les taules permet distingir perfectament cadascun dels apòstols, que
dempeus sobre un fons daurat, ens mostren els corresponents atributs:
sant Pau una espasa i un llibre tancat, sant Pere una clau i un llibre
obert on s’hi pot llegir “TU ES PETRUS ET SUPER HANC/ PETRAM AEDIFICABO
ECCLESIAM MEAM”.
La
documentació catalana cita amb certa freqüència Bernat Goffer, pintor,
també d’origen germànic, actiu a les terres catalanes entre 1475 i 1502.
L’existència d’un contracte firmat entre Goffer i el clavari de Sant Pere
de Premià que fa referència a la policromia d’un retaule per a aquesta
parròquia planteja una possible vinculació entre les portes conservades
al Museu Diocesà procedents de Sant Pere de Premià i el pintor alemany
Bernat Goffer.
Pel
que fa al conjunt retaulístic, cal remarcar que probablement, quan l’escultor
Miquel Lochner va morir, el retaule de Premià no estava del tot acabat.
Per aquest motiu, el 7 d’agost de 1490, poc després de la mort de Lochner,
els jurats i el clavari de la parròquia de Sant Pere i els marmessors
del mestre Miquel van decidir que dos mestres especialitzats, Pere Duran,
fuster, i Bernat Goffer, pintor alemany, arbitressin el retaule de l’altar
major. Sobtadament, el 8 de gener de 1491, Bernat Goffer traspassa la
seva responsabilitat vers l’arbitratge a un altre pintor, Francesc Mestre.
Paral·lelament, el 18 del mateix mes hi ha una sentència arbitral entre
els marmessors del mestre Miquel i Bernat Goffer que fa referència al
retaule de Premià, però no en sabem el contingut, perquè només se’n conserva
el protocol i un rebut de sis lliures amb data de l’11 de setembre de
1493. La renúncia a l’arbitratge del retaule de Premià per part de Goffer
ens suggereix que probablement el treball realitzat per l’escultor no
era del tot satisfactori, la qual cosa no podia reconèixer de cap de les
maneres el pintor alemany, perquè hauria suposat una traïció al seu benvolgut
amic i compatriota, amb qui, de ben segur, l’unien vincles pròpiament
medievals; però Goffer tampoc deuria poder sentenciar a favor de l’escultor,
perquè l’evidència de la feina feta el deuria trair i el seu prestigi
social n’hauria quedat malmès, sobretot a la confraria dels freners a
la qual estaven adscrits els pintors. La solució va ser renunciar a l’arbitratge,
no n’hi havia cap altra.
Com
ja hem comentat unes línies més amunt, poc anys després de renunciar a
l’arbitratge del retaule de Sant Pere de Premià, Goffer contractaria la
policromia d’un retaule per a la mateixa parròquia de Sant Pere de Premià.
Tanmateix, al document no s’especifica si la policromia que Goffer contractava
era per a l’altar major, és a dir, per al mateix retaule que pocs anys
abans havia tallat Miquel Lochner o per a un altre retaule destinat a
un altar diferent de l’altar major. Sí que sabem amb certesa que Goffer
va complir el contracte perquè el 4 de febrer de 1496 cobrava la feina
feta sobre el retaule de Premià. (2)
El pintor Bernat Goffer és doncs, molt probablement, l’autor de les imatges
de sant Pere i Sant Pau que es representen a les dues portes conservades.
Això
no obstant, el problema que presenta la figura artística de Bernat Goffer
és que, malgrat la relativa abundància de notícies conegudes del pintor,
no es conserva cap obra que pugui servir de referència als historiadors
per calibrar la seva qualitat com a artista, tret de les dues portes conservades
al Museu Diocesà de Barcelona. Bernat Goffer deuria ser un pintor molt
apreciat entre els seus companys d’ofici i deuria gaudir d’un cert prestigi
professional, perquè el 1475 i el 1485 va ostentar el càrrec de prohom
a la confraria de Sant Esteve dels freners, a la qual estaven agregats
els pintors. Durant els anys 1487, 1488, 1496 i 1500 Goffer va actuar
com a elegidor dels prohoms de la confraria; el 1502 torna a aparèixer
a la llista de prohoms, però en aquesta darrera referència s’anota que
ja és mort. (3)
El
catàleg de peces documentades realitzades per Bernat Goffer s’inicia el
4 de març de 1479 quan contracta la policromia d’un retaule per Sant Andreu
de Llavaneres (Maresme);(4) el
1486 va fer un retaule dedicat a santa Eulàlia Emèrita; el 28 de setembre
de 1491 va cobrar 70 lliures per la policromia d’una imatge de la Mare
de Déu pel convent dels frares dominics de Barcelona i, els mateixos frares,
el 1494 tornen a pagar 39 lliures per la policromia de dues imatges i
els seus corresponents tabernacles. (5)
El mateix any 1494, juntament amb Antoni Marqués, contractava la policromia
d’un retaule per a l’església parroquial de Centelles (Osona)(6)
En
definitiva, les dues portes conservades al Museu Diocesà de Barcelona
procedents de l’altar major de Sant Pere de Premià de Dalt podrien ser
el punt de partida de l’estudi d’aquest pintor d’origen alemany actiu
a Barcelona a finals del segle XV.
Notes
(1)
Autor d’una part de les cadires del cor jussà del cor de la catedral de
Barcelona i d’una part important dels pinacles que coronen les cadires
del cor sobirà, així com també del retaule de sant Pere de Premià de Dalt
(1487), del retaule de Tots els Sants per a la seu de Barcelona (1489),
del retaule avui dia desaparegut per a la capella dels paraires al convent
de Sant Agustí i a qui li ha estat atribuïda la Pietat del Canonge Vila
de Barcelona. Sobre Miquel Lochner vegeu JARDÍ, M.: “Miquel Lochner” a
L’Art Gòtic a Catalunya, Escultura, vol. II, Enciclopèdia Catalana,
en premsa.
(2)
MADURELL I MARIMON, Josep M.: L’Art Antic al Maresme. (Del final del
gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Premi Iluro 1968. Edició
de la Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró, 1970, pp. 98-100.
(3)
MADURELL I MARIMÓN, Josep M.: “Pedro Nunyes y Enrique
Fernandes pintores de retablos (Notas para la historia de la pintura catalana
de la primera mitad del siglo XVI)”, Anales y Boletín de los Museos
de Arte de Barcelona, 1944, vol. II-2, pp. 67-69.
(4)
MADURELL, 1970, p. 145. Joan Baptista Toscano va realitzar
posteriorment, segle XVI, un retaule per Sant Andreu de Llavaneres, vegeu
BOSCH I BALLBONA, Joan: “Joan Baptista Toscano. Retaule de Sant Andreu
de Llavaneres. Crucifixió de Sant Andreu” a De Flandes a Itàlia. El
canvi de model en la pintura catalana dels segle XVI: el bisbat de Girona.
Exposició. Novembre de 1998 - abril de 1999, Museu d’Art de Girona,
pp. 138-142.
(5)
MADURELL, 1944, p. 36.
(6)
MADURELL I MARIMON, Josep M.: “Retaules antics”, Ausa, VI, 1968-1971,
p. 326.
|
