|
L’objectiu
d’aquesta comunicació és oferir unes pautes definidores de la pagesia
baix medieval, sorgides d’un estudi de caràcter regional, que s’ha centrat
en l’espai geogràfic del Baix Maresme durant els darrers segles medievals.
Es tracta d’una proposta, basada en un model d’anàlisi, en el qual hi
tenen cabuda diverses ciències socials com són l’antropologia cultural,
l’economia, el dret, la història de les mentalitats i la sociologia. Per
tant, l’observació realitzada des de diferents paràmetres i amb una convergència
de mirades interdisciplinar, ens ofereix com a resultat una visió més
completa sobre diferents aspectes del nostre objecte d’estudi. Esperem
que amb les nostres reflexions, donem un pas endavant vers un millor coneixement
de la pagesia catalana medieval de l’anomenda Catalunya Vella.
Per
començar, enquadrem el pagès i la pagesa dins d’un model familiar integrador
i creïble, ja que supera les lectures reduccionistes que es limiten a
percebre com a únic sistema familiar el compost per la parella de cònjugues
i els seus descendents. L’existència d’una diversitat de models familiars
contradeix la visió d’un únic sistema familiar, que malgrat les evidències,
encara apareix com a predominant en alguns estudis del nostre País. Dins
de l’àmbit familiar, i entre d’altres aspectes, també evidenciem la importància
de les pubilles, a l’hora d’assegurar un relleu d’evident caràcter vertical,
així com la regulació de la convivència entre les diferents generacions,
que es realitza amb l’escripturació dels diferents pactes d’esposalles.
Per aquesta raó, parlem de la “plasticitat de la família” medieval, que
s’adapta a les seves circumstàncies per a sobreviure. Com és lògic, les
estratègies relacionals dins d’aquest àmbit ens mostren diferents dinàmiques,
que ens reflecteixen l’estatus social i econòmic dins del grup pagès.
Així, els anomenats “pagesos grassos” presenten una dinàmica expansiva
per aconseguir lligams de solidaritat amb d’altres membres de l’èlit pagesa,
mentre que els pagesos més desafavorits mostren una pràctica més mesurada,
restrictiva i previsora, que els anteriors.
A
continuació, inserim el nostre objecte d’estudi dins d’unes relacions
econòmiques, protagonitzades pel mercat de la terra i del diner, que ens
proporcionen l’oportunitat de complementar la nostra caracterització a
diferents nivells. Al tractar-se d’una societat pre-industrial, la major
part de les activitats de la vida quotidiana estan en consonància amb
el desenvolupament de les diferents activitats agrícoles, que desenvolupen
la major part dels seus membres. Dins del mercat de la terra, destaca
la figura jurídica de l’emfiteusi, al costat d’altres tipologies contractuals,
que ens demostren el coneixement pràctic de la pagesia vers el “dret”
existent. Aquesta pagesia utilitza aquestes noves tipologies contractuals,
com són les permutes, els arrendaments i lloguers, així com els diferents
tipus de compravendes, amb finalitats diferents, que desenvoluparem a
la nostra comunicació.
Finalment,
adrecem les nostres passes a l’anàlisi de les relacions de diversa índole,
que aquesta pagesia baix maresmenca estableix, mitjançant l’escripturació
de les seves darreres voluntats. Els testaments se’ns presenten com l’altra
cara de la moneda de les esposalles, ja que les complementen, a l’hora
de la reorganització dels diferents grups familiars. Mitjançant l’escripturació
testamentària, obtenim més dades, que ens ajuden a copsar amb més profunditat
d’altres característiques d’aquesta societat rural. D’aquesta manera,
se’ns apareix una pagesia, que elabora les seves darreres voluntats, en
unes cerimònies mediatitzades pels diferents membres, que assisteixen
a l’exposició de les darreres voluntats. Amb l’anàlisi d’aquesta documentació,
podem afirmar que és una pagesia previsora, confiada amb el seu entorn
més proper (familiars i amics) i que segueix el “que és acostumat”.
Malgrat les reticències eclesiàstiques entorn la celebració d’algunes
cerimònies funeràries, la pagesia del Baix Maresme practica el rentat
del cos del difunt, l’embolcallament del cadàver en un sudari, la vetlla,
la processó pre-funerària i els àpats funeraris el dia del soterrament
i als aniversaris del difunt. En conseqüència, aquesta població pagesa
no presenta mancances afectives i, per tant, no necessita rodejar-se d’un
embolcallament artificiós com el que s’observa en d’altres contrades perquè
la presència de familiars, d’amics i de veins ja compleixen les espectatives
solidàries pertinents. La pervivència d’aquestes cerimònies tradicionals
s’explica perquè la població baixmaresmenca continua percebent la mort
com un viatge que es realitza per etapes. En un principi, aquesta visió
de la mort contradiu les doctrines eclesiàstiques, però el sorgiment i
l’expansió de les teories sobre l’existència d’un tercer espai -com el
Purgatori-, així com l’aparició del llimb, ens mostren la facilitat eclesiàstica
per adaptar-se a les demandes populars. Per aquest motiu, la missa es
converteix en la cerimònia viàtica més important i la concreció de les
demandes de misses augmenta amb el pas del temps. Aquestes misses es desenvolupen
als diferents altars de les parròquies estudiades i van desplaçant d’altres
demandes més tradicionals, com havien estat les novenes i les aniversaris
perpetus.
Com
a cloenda, oferim unes conclusions generals, que es refereixen als tres
àmbits abans esmentats. En aquestes conclusions, entre d’altres, reflectim
la interdependència maresmenca amb la ciutat comtal, la recerca general
de “seguretat” per a garantir la reproducció de les unitats significatives
de producció, la necessitat de numerari en els diferents àmbits de la
seva vida quotidiana, així com la relació contradictòria que aquesta pagesia
mostra vers la institució eclesiàstica.
|
