|
Aquesta
ponència parteix d'un esquema clàssic. El saber és de dos classes. O coneixem
una matèria o coneixem on trobar informació sobre la mateixa. Situats
en la segona part de l'alternativa, fem una repassada a l'estat de la
qüestió sobre els dos monestirs i la seva evolució. Aquesta no resulta
ni paral·lela ni sincronitzada en els seus orígens: Sant Pol semblava
destinat a altes empreses per la seva antiguitat i grans possessions teòriques
i Rocarrossa va ser un priorat de tardana aparició i de dimensions modestes.
A grans trets, Sant Pol té tres etapes clarament marcades com institució.
El primer monestir lligat al món carolingi del 961 al 1057 i a l'ordre
benedictina. Aquest monestir no va superar les torbacions del canvi de
mil·lenni, sigui en forma de campanyes militars del Califat sigui en el
seguit de violències feudals. El segon monestir també és benedictí: entre
1065 al 1265, de la mà de Ramon Berenguer i Almodis, els monjos negres
de Lerins portaran Sant Pol a la seva esplendor romànica com es evident
a l'arquitectura i a la toponímia al obtenir l'aloeria sobre el futur
terme municipal de Sant Pol . Aquesta solidesa acaba a mitjans del segle
XIII en que resulta abandonat i reconvertit en castell sense cap altra
jurisdicció que la de simple aloer sobre els seus. Aquesta situació, donarà
pas encara a un tercer monestir, el Cartoixà en funcionament real entre
1270 fins 1433. La Cartoixa no incrementarà el patrimoni però sí que ens
deixarà la millor mostra ( al menys conservada) de l'administració del
mateix. Les causes del seu final són un conjunt: la crisi global del país,
el descens general de la població, la manca de condicions de S. Pol per
a la vida cartoixana i el paper dels vescomtes de Cabrera.
Rocarrossa no té una executòria tan impressionant ni etapes clarament
marcades, excepte la final. Al cap i a la fi, sempre va ser una petita
canònica regular agustiniana que va tenir un abast regional, quasi local.
Dins del marc de l'eclosió de canòniques regulars al XII ( es varen fundar
més de 30), va tenir uns principis molt dinàmics entre 1145 a 1177 per
la decidida protecció dels Cabrera i la cessió de drets sobre delmes d'altres
senyors locals i un gran període d'expansió a la seva àrea entre 1177
fins 1257 que cau ràpidament entre 1262 i 1310 per instal·lar-se clarament
en una decadència irreversible a partir del 1359 amb el priorat de Guillem
de Vilasclat. La manca d'implicació dels poders propers i la pròpia deficiència
de formació i condicions per a la vida monacal són factors suficients
per explicar el seu ocàs, en paral·lel amb la crisi general del XIV.
Els esdeveniments històrics sí que tendiran a posar de relleu algunes
característiques comunes a monestirs tan diferents:
- la diferent estructura interna ( Cartoixans els uns i canonges regulars
, altres) no el servirà de gaire per fer front a la crisi i això pot indicar
que les causes internes ( tipus de religiositat, vocacions...) no eren
les importants.
-Tots dos monestirs són, en certa part, una peça més dels interessos del
vescomtes de Cabrera i això marcarà la seva evolució i final. En aquest
punt, juga un gran paper la tendència a la institucionalització de totes
les relacions feudals que deixarà sense espai als petits monestirs i serà
un element de primera magnitud en el conflicte entre la monarquia i els
privilegiats i entre els privilegiats i els pagesos. Més endavant desenvoluparem
aquest argument.
- Cap d' ells es podran sostreure a les tràgiques conseqüències del segle
XIV i la violència dels conflictes polítics i socials. Tots dos deixaran
de ser, un de fet i de dret ( el de Sant Pol) i l'altre convertit de fet
, en una font de rendes per priors comendataris o de llunyans bisbats.
A l' aspecte de coneixements factuals i dades, la situació es satisfactòria
i francament suficient, gràcies en bona part al treball de Pons i Guri.
Però no es pot dir el mateix en allò tocant a la pròpia matèria històrica(
i és la segona part) : coneixem moltes coses però podem explicar molt
poques coses; respondre a preguntes elementals com tenien algun paper
a la zona ?. I , si tenien, quin era aquest ? Com a ens privilegiats,
quines relacions tenien amb els altres privilegiats, començant pels Cabrera,
?... Mirada la qüestió de d'aquest angle, la qüestió resta un mica desolada
i desoladora. La ponència no entra en el camp arquitectònic- artístic,
però en els estudis de la materialitat dels edificis no s'ha avançat gaire
més que en la descripció que dels mateixos figura a la Catalunya Romànica
. La causa més directa és per no haver cap pla d'excavació arqueològica
sistemàtic i en el cas de Rocarrossa, l'únic que hi ha és més aviat, un
pla de destrucció sistemàtica al no disposar de la petita protecció legal
que havia tingut des del 1983 fins la seva descatalogació per causes inexplicades.
En conseqüència, el balanç sobre els nostres coneixements dels Monestirs
de l'Alt Maresme dista molt de ser triomfal per les enormes carències
que presenta.
|
