|
El
monacat benet ha estat un dels símbols de la història alt medieval catalana,
centrada a la Catalunya Vella. Els francs dirigits per Lluís el Pietos
van intervenir a terres catalanes a partir de les darreries del segle
VIII. Una vegada conquerida les ciutats de Girona (785) i Barcelona (801),
el territori dominat per l’Imperi Franc va organitzar-se, per la seva
administració, en comtats. Aquesta intervenció política va permetre l’arribada
i establiment dels benedictins a Catalunya. Iniciant-se la fundació dels
nombroses monestirs, inscrits a aquesta orde religiosa, existents a la
Catalunya Vella.
La
fundació d’un monestir no va tenir, solament, com a finalitat ésser un
centre d’acollida espiritual pels seus monjos, sinó que també era un institució
amb una funcionalitat social, la qual tenia com a finalitat la cristianització
del territori del seu entorn i que a la vegada fos un centre de conservació
i difusió de la cultura. Una altre activitat social d’un cenobi fou convertir
la seva església i claustre com a sepultura i cenotafi de les famílies
comtals i dels seus més destacats fidels i col·laboradors: Aquestes famílies
eren, moltes vegades, fundadors i mecenes del cenobi.
Sant
Benet, a la seva “Regla”, no ens fa una descripció de com ha d’ésser el
plànol d’un monestir, cita diverses dependències, emperò mai fa una descripció
de com s’han de distribuir els espais, per a una millor activitat dels
monjos en el monestir. L’església és el centre del monestir, però no tenim
cap capítol que ens defineixi aquesta exigència. Els abats i els fundadors
construïen el monestir com creien que era més funcional. Un d’aquests
plànols és el que es conserva al monestir de Sant Gall (Suïssa), dibuix
de segle IX que no valora el claustre com a “distribuïdor” de la vida
monàstica. Molt evolucionat i tarda és el plànol del monestir cistercenc
de Santa Maria de Poblet (s. XII) considerat com a modèlic a Catalunya.
La “Regla”, en el seu capítol LXVI, recomana que el monestir: “si és possible,
s’ha d’establir de tal manera que [tinguin] totes les coses necessàries”.
Aquesta exigència de caire econòmic, fonamentat a un entorn natural, té
una clara expressió, en valorar la distribució dels monestirs benets a
la geografia de les comarques de la Catalunya Vella. Aquests estan concentrats
en les zones més riques, en una economia fonamentada en l’agricultura
i la ramaderia. En els territoris de pobre agricultura hi ha uns buits
de monestirs benets que coincideixen amb el text del capítol LXVI. Els
pocs monestirs existents, moltes vegades, són fundacions polítiques dels
comtes i la seva existència fou molt precària i la majoria de les vegades,
en mancar-lis l’ajuda aportada pels seus fundadors van, entrar a una crisi
d’existència.
El
monestir de Santa Maria de Ripoll, ha estat model d’un cenobi del segle
IX, que era a la vegada un centre espiritual i de cultura, tomba de les
nissagues comtals fins el segle XII moment en que finalitzar el seu esplendor.
Ara bé l’entorn agrícola i de producció de ferro, li va permetre sobreviure
fins el segle XIX, això si amb un continuat empobriment, però va poder
arribar a la promulgació de la Llei de desamortització eclesiàstica de
1835.
|
