Estarien ubicades a l'actual indret de Can Xammar. Des de finals del segle XIX, es coneixia un bon fragment de mosaic "opus tessellatum", la notícia del qual recullen tant Josep M. Pellicer com Puig i Cadafalch.

A mitjans dels anys seixanta la Comissaria Local d'Excavacions Arqueològiques, sota la direcció de Marià Ribas, va portar a terme una campanya d'excavacions que portà com a resultat la descoberta d'un monumental edifici pavimentat amb mosaics, molt possiblement datable entre l'època dels Antonins i la dinastia Severa.

Posteriors estudis han demostrat sense cap mena de dubte la finalitat termal de l'edifici, la seva situació dins la topografia urbana de la ciutat romana ho corrobora: en un lloc elevat i amb una excel·lent vista cap el mar, grans sales espaioses, piscines i una exedra amb "latrinae" apartades de les sales pròpiament termals. Es coneix un paral·lel, en el món romà, de termes també amb "latrinae" dins exedra a Via Terracina al sud d'Itàlia

L'any 1969, un altre cop "la piqueta de la ignorància" va destruïr aquelles sumptuoses restes. Es van arrencar alguns mosaics de pressa i corrents i, la resta, es va perdre per sempre més. Fragments de mosaics varen anar a parar a l'abocador municipal de runes. Amb el projecte de construir un nou mercat municipal els bulldozers varen arrasar dos mil anys de la nostra història.

Actualment hi ha un projecte que construir en el mateix lloc una plaça pública que comptarà amb aparcament subterrani i al seu damunt s'hi reconstruirà l'edifici dels mosaics.