Una vegada superada la crisi del segle III, la ciutat romana retornà a adquirir una certa importància. La planta urbanística i els traçats dels carrers tindrien moltes variacions comparant-la amb la planta ortogonal del moment inicial. Coneixem que les construccions urbanes bàsicament serien fetes amb murs de tapial i tindrien un sòcol o fonament de pedra.

Malgrat que les restes pertanyents a aquest període són poc conegudes, monumentalment, la ciutat, no tindria la riquesa que havia assolit a l'Alt Imperi, no obstant, suposem que hi hauria una basílica de culte cristià al qual correspondria el fragment de cancell de marbre trobat, a l'any 1984, a la Plaça de l'Ajuntament. Malgrat tot, no sabem amb certesa si hauria gaudit de Diòcesi Episcopal.

Les construccions urbanes d'aquest moment, bàsicament, s'estendrien per la banda sud de Santa Maria i fins arribar a l'alçada de Can Xammar. Als voltants del temple i carrer Sant Francesc d'Assis hi hauria la necròpoli.

Les restes més tardanes que es coneixen de la ciutat d'Iluro/Alarona, es daten en el segle VII. A partir d'aquest moment, hom creu que la ciutat s'extingiria i que sols restarien en peu el temple, la necròpoli i la sagrera, que constituirien el nucli a partir del qual es desenvoluparia la ciutat medieval de Civitas Fracta.