 |
    |
| Marià Ribas i Bertran | |
|
Va néixer a Mataró el 23 de juny de 1902. D'estudiant, aprengué dibuix a l'escola nocturna d'Arts i Oficis; deixats els estudis, entrà d'aprenent a la foneria i taller de maquinària de la casa Klein, fent-hi molt curta estada. Tot seguit entrà a treballar al taller de l'arquitecte Lluís Gallifa. L'any 1919 fou molt decisiu en la seva vida; fou sol·licitat per l'arquitecte mataroní Josep Goday i Casals, aleshores cap del Servei d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona. |
|
Des d'aquest lloc de treball, Marià Ribas féu bones amistats amb personalitats com Adolf Florensa, Joaquim M. Nadal, Nicolau d'Olwer, Ignasi Iglésies, Manuel Ainaud i Ventura Gassol. Una altra bona amistat fou la de Duran i Sanpere. La seva afecció a l'arqueologia el portà a establir coneixença amb Puig i Cadafalch, Bosch i Gimpera, Josep Colominas, Josep Serra Ràfols... L'any 1947, el Patronat del Museu Municipal de Mataró creà la secció d'Història i Arqueologia i nomenà Marià Ribas com a President; pocs anys més tard, la Dirección General de Bellas Artes el nomenà Comissari d'Excavacions Arqueològiques de Mataró. S'envoltà de col·laboradors i dirigí moltes excavacions a Mataró i comarca, de nombroses vil·les romanes, necròpolis, sitges, poblats ibèrics i altres jaciments. A inicis dels anys seixanta, l'equip d'afeccionats s'anà engruixint i es constituí l'actual Secció Arqueològica del Museu Comarcal. Aconsellat pel Dr. Lluís Pericot, amplià el seu camp de recerques i entrà a treballar per a l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona En el camp professional del dibuix, treballà al costat de l'arquitecte Jeroni Martorell, responsable de la restauració de monuments per a Catalunya, València i Mallorca. Recordem la seva intervenció en la restauració del Monestir de Poblet. Als primers temps de la revolta del 1936, salvà de la destrucció, o en treiè dibuixos, de moltes obres d'interès històric i artístic. Passada la guerra, rebé l'encàrrec de dibuixar cent làmines dels castells de Catalunya. De premis i guardons, n'ha rebut diversos: als Jocs Florals de Mataró l'any 1925, de l'Ateneu d'Arenys el 1928 i el 1949 rebé el premi Rubió i Lluch. El 1962 l'Ajuntament de Mataró li concedí el Premi Ciutat de Mataró; el 1963 guanyà el Premi Iluro de Monografia Històrica. El 1966 és nomenat Membre Corresponent de l'Institut Arqueològic Alemany, de Berlin. El 1973 obté un accèssit al premi Iluro. El 1975 l'Ajuntament el nomena Membre d'Honor del Patronat del Museu Municipal. L'any 1994 rep l'homenatge del Rotary Club Mataró-Maresme. El mes de setembre del 1995 la Generalitat de Catalunya l'hi concedeix la Creu de Sant Jordi. Mort el 11 de setembre de 1996.
| |
|
|