La Riera:

Seguint la "Llei de les dotze taules", la necròpoli alt-imperial es va aixecar als afores de la ciutat. Els marges de l'actual Riera serviren per aquesta finalitat. Des del segle passat s'han anat registrant troballes d'enterraments, tant en les clàssiques "tegulae" com en urnes cineràries, fins hi tot es tenen notícies de la troballa d'un columbari.

L'any 1814, davant mateix de l'Ajuntament es va descobrir la famosa làpida que hauria format part del monument funerari del qui havia estat el primer dels duumvirs quinquennals: Lucius Marcius, el qual va morir a Frígia a l'edat de 36 anys en l'expedició que feu, vers l'Orient, l'emperador August a l'any 7 a.C.

Durant les obres de 1996 a la Riera es varen trobar un total de 13 tombes. A més, s'exhumà un angle d'un recinte que delimitaria un espai funerari, possiblement, quadrangular.

A l'exterior del recinte trobat a La Riera, es descobriren vuit enterraments d'inhumació. Havien estat enterrats en taüts de fusta i enterrats en fosses. Les restes trobades corresponien a tres persones adultes i a cinc joves. En sols dos casos es documentà la troballa d'una moneda en la boca del difunt, seguint la superstició del tribut a satisfer al barquer Caront. Només una tomba presentava un cert aixovar, consistent en un braçalet de bronze, un ungüentari i dos lacrimatoris de vidre.

En l'interior de l'esmentat recinte foren trobats quatre enterraments considerats com més tardans, pertanyents a dos adults i un jove. Estaven enterrats en cistes de pedres i tegulae.

Prop de la cantonada amb el carrer de Sant Josep, s'hi trobà l'angle d'un monument funerari amb parets arrebossades de signinum i coberta de tegulae. Al seu interior s'hi copsaren dos àmfores nord-africanes emprades com a sarcòfags.

L'entorn de Santa Maria:

Durant l'Antiguitat Tardana la necròpoli es va ubicar al voltant del temple de Santa Maria, que, hauria estat reconvertit, gairebé amb tota seguretat, en basílica paleocristiana.

S'han trobat enterraments tardans tant al Fossar Xic, com al carrer Beata Maria, a la Plaça de Santa Maria, com en alguns solars del carrer Sant Francesc d'Assis.

L'enterrament més frequent era el de coberta de tegulae o en forma de "caputxina". Per contra no s'hi va trobar cap enterrament en àmfora.

Es particularment interessant el conjunt trobat davant l'actual baptisteri, on l'any 1957 s'exhumà un conjunt d'enterraments datable del segle VI, d'entre els quals sobresortia una singular sepultura amb coberta de signinum que, al seu damunt, portava en relleu el Crismó, com a testimoni innegable de l'existència d'una important comunitat cristiana a la nostra ciutat.