Els romans configuraven les ciutats amb una monumentalitat que, fins hi tot, avui en dia ens sorpren per la seva gran qualitat estètica. Els monuments eren un element propagandístic de primer ordre per inmortalitzar i magnificar aquells prohoms romans que havien assolit un estatus social elevat. En aquesta línea hem de situar la font o "nympheo" descoberta a l'any 1982, en enderrocar-se les cases de l'antiga joieria Ximenes en el Carreró. En el seu solar els arqueòlegs varen trobar-hi les restes de la clavaguera d'un dels "kardines" de la ciutat, i a més les restes de la planta d'un edifici, en principi, de difícil interpretació. Posteriors estudis han demostrat que es tractava d'una monumental font pública o "nympheo", que estaria ornada amb columnes i amb un frontis, possiblement, triangular, constituint un dels elements emblemàtics d'Iluro.

La ciutat romana d'Iluro seguia les normes urbanístiques que han arribat als nostres dies gràcies al tractat de Vitruvi. Estava formada per un seguit d'illes de cases perfectament reticulada, dissenyada de nova planta, mesurada per "actus" i per tant amb una coherent planta ortogonal.

Aquesta xarxa de carrers s'ha pogut identificar gràcies a la presència del clavagueram antic. Travessant la ciutat d'Iluro de nord a sud, hi haurien els "kardines" (perpendiculars als "decumani"). Es coneix molt bé el "kardo" que passava per Can Ximénes, la recolzada del carrer Pujol, el solar de Can Fulleracs i anava fins el carrer de Barcelona (en el lloc on actualment hi ha la Delegació d'Ensenyament de la Generalitat). Els arqueòlegs, per les seves dimensions (gairebé 8 m. d'ample), han pogut identificar aquest carrer amb el "kardo maximus".