Mausoleu del Camí del Mig
Dibuix M.Bosch

Text de Marc Bosch De Doria extret de "Felibrejada" núm. 46, març 1999

Monument funerari en forma d'altar trobat a la Necròpoli del Camí del Mig, al barri de Peramàs de Mataró. La cronologia general de la necròpoli és molt àmplia: presenta materials arqueològics des del segle I al V dC. Datem la construcció del monument de finals del segle II o inicis del III dC, segons es desprèn de l'estudi dels nombrosos paral·lels que trobem arreu de l'Imperi romà: especialment a Itàlia, d'on sorgeix aquest tipus de monument, a les províncies de la Narbonesa i de la Germània. A la ciutat romana de Barcino també s'hi ha trobat un conjunt d'elements decoratius d'altars funeraris monumentals corresponent a la mateixa època.

El monument es trobava al costat de muntanya de l'antiga Via Augusta, entre els actuals carrers Matheu, Goya i Camí del Mig, en una antiga àrea de necròpoli: s'han localitzat enterraments de tegulae a l'àrea de la Bòbila i la Rajoleria Ros; un recinte funerari amb quatre enterraments a l'encreuament entre el Camí del Mig, la ronda Francesc Macià i el carrer Joan Larrea; una mica més allunyat del camí, s'ha localitzat un sarcòfag de plom a l'àrea de l'actual plaça Catalunya i tres enterraments més (dos de tegulae i un en àmfora) al carrer Serra Ràfols. Del monument només s'han conservat alguns elements decoratius que es troben al Museu de Mataró, alguns dels quals exposats a la Sala de Síntesi.

Entre els anys 1961 i 1971 es va trobar un conjunt de peces de marbre entre els fonaments d'una construcció romana i al costat d'un dels murs laterals de la Via Augusta. Les vicissituds de la troballa, en plena obra d'urbanització del barri de Peramàs, no van permetre realitzar-hi cap excavació científica, per la qual cosa l'estudi que es pot fer del jaciment es limita a la descripció de les peces i a la cerca de paral·lels per tal d'aproximar-nos a una interpretació. El conjunt marmori consta de dos fragments de pulvinus (peça semicircular i allargada que coronava l'altar), un dels quals correspon a la part frontal amb un relleu de Medusa, i estaven decorats amb fulles de llança esculpides al lateral; setze motllures: una de la cornisa i cinc peces senceres del sòcol, a més de deu fragments (un dels quals s'ha perdut); també es van trobar sis fragments de plaques de marbre que devien recobrir les parets exteriors del monument. El tipus de marbre (blanc de gra fi) és d'origen itàlic, probablement de Luni (Carrara), present també en possibles edificis i monuments de la ciutat d'Iluro.