Text d'Imma Bassols Extret de "Felibrejada" núm. 13, febrer 1995

Les "latrinae" de Can Xammar estaven en una sala semicircular. Aquesta sala tenia un doble mur, i entremig, entre el mur de contorn exterior de la sala i el mur intern que delimitava amb l'àrea central de la sala semicircular, hi havia un espai buit del qual per el subsòl els excrements es dipositaven i es desguassava per quatre clavegueres que sortien d'aquest espai buit. Les clavegueres tenien unes mides força espectaculars. La sala estava sumptuosament acabada. El paviment era un mosaic blanc i negre amb un dibuix figuratiu no massa ben determinat. Del recuperat al reompliment a l'Institut Alexandre Satorras hom creu que es tractés d'un ocell o un vaixell (la darrera proposta és la més possible, donada la tradició de decorar aquestes sales amb motius marins). Havia un sòcol de marbre entre el mur intern o banqueta i el mosaic. Les lloses per assentar-se eren de marbre i tenien una obertura com la dibuixada a la reconstrucció ideal, en el terraplè de l'Institut només s'hi recuperaren dues lloses senceres. D'aquestes estructures hom no ha pogut determinar per on entrava l'aigua que ajudava a desguassar els detritus vers les altres quatre clavegueres d'evacuació. Les "latrinae" eren una de les sales usuals que es podien trobar en un conjunt termal. A les cases romanes d'importància (domus i vil·la) tenien aquesta sala d'higiene incorporats en l'àrea de banys. En el cas de Can Xammar i pel que fa a l'edifici que exhumà Marià Ribas entre 1964 i 1968 hom creu que es tractava d'un edifici termal públic. La gent que vivia a les ciutats romanes tenien la costum de freqüentar quasi bé diàriament les termes públiques, era un fet social força estès. No només s'entenia com un lloc per a millorar l'higiene personal, i era també un lloc de trobada i distracció. Habitualment la gent a la tarda solien anar a les termes, les quals s'intentaven situar en àrees estratègiques. En el cas d'Iluro, ocupen un lloc que tècnicament afavoreix els desguàs d'aigües prop d'una riera i a més estan situades cara migdia, tanmateix les finestres deixaven entrar el llum adequat un cop traspassat el migdia, moment de màxima afluència de persones.