El fragment de tronc d'estàtua femenina, del qual sols es conserva la meitat davantera de cintura per munt i els braços parcialment escapçats, està vestida amb el característic mantell o túnica, destacant-se sobretot el treball dels plecs de la roba. El braç dret està recollit cap endins amb la ma agafant la costura de la túnica a l'alçada del cor. L'esquerra, es troba també recollit cap endins, però en posició horitzontal i a l'alçada de la cintura. Està treballada en pedra de marés de les pedreres de Montjuïc. El tipus morfològic en el qual podem enquadrar aquesta escultura, seria el de la "Gran Herculanesa" (denominació basada en una estàtua trobada a les ruïnes d'Herculà a Itàlia). L'exemplar més característic d'aquest model és el citat per Herrmann conservat al Museu Albertinum de Dresden. García Bellido, en va publicar una de característiques molt semblants procedent de Carmona i, a la vegada, es coneixen un seguit de paral·lels d'Olímpia, Apollonia de Illyria, Kyrene, Andros, Siracusa, Cherchel, Wilton House, Ny Larlsberg, la vestal de Roma, la suposada Júlia del relleu de l'Ara Pacis de Roma, les de Turm Severin, Sofia, Kalemegdan, Tul Mokdan, i un llarg etzetera. Es tracta d'un tipus d'escultura molt corrent a l'Antiguitat i que possiblement vindria a reproduir una creació del segle IV a.C., possiblement obra dels cercles de Praxíteles. S'enquadraria dins el model clàssic de la "Pudicitia" i, a l'anterior relació de paral·lels, podem afegir-hi alguns altres models plenament romans com la suposada Lívia (esposa d'August) del Museu del Vaticà, datada a l'època augustiana, la també suposada representació de l'emperadriu Sabina (esposa d'Adrià), procedent de Vaison-la-Romaine, datada entre el 121 i 124 dC., la del museu d'Ostia, datada dins el segle V dC., i la del teatre d'Aphrodisias.