Retrat femení en marbre blanc (Carrara venato) de les pedreres de Carrara-Luni (Itàlia). Correspondria a una escultura exempta d'un monument funerari, on aniria col·locat en un fornícula, detall que hom pot apreciar pel fet que la zona amagada del pentinat està a mig treballar, amb visibles marques de cisell. Hom creu fou trobat en el segle passat en construir-se una mina d'aigua a l'hort de Can Llauder. Va sortir junt amb una testa masculina i, Albertini (1911-1912) ens diu que: "les deux têtes, enduites de chaux, servaient d'ornaments à une cisterne dans la "Casa Comas", a Mataró. Le propiétaire les tenait de son grand-père, qui possédait une terre près de la Torre Llauder". Es un característic retrat funerari d'una dona jove. Les galtes lleugerament xuclades indiquen que l'artista va utilitzar com a model una mascarella mortuòria. A l'època romana, fins i tot en els classes benestants, era molt freqüent la mort, per causa de part, en dones joves. La manca de rebuidat dels ulls i, sobretot, el pentinat, avalen la datació proposada. Podem paral·lelitzar-lo amb el pentinat del retrat d'Agripina Minor, conservat al Museu Nacional de Siracusa (Kiss 1988, pàg. 351), o amb el retrat de Llívia del Museu de Tarragona (Rodà 1988, pàg. 461). Per tant veiem que segueix la moda de la família imperial romana. És una producció característica del taller escultòric de Barcino que va estar molt actiu en l'època d'August.