Es tracta d'un fragment de l'angle inferior esquerra d'una placa de cancell d'època paleocristiana que es conserva en el Museu de Mataró. El material és marbre blanc de procedència indeterminada, tal vegada del Mediterrani oriental. En la decoració esculturada del mateix, s'hi copsen dues fulles d'acant estilitzades que correspondrien a la zona inferior d'una sanefa de disposició vertical. La seva datació aproximada és en el segle V dC. Els cancells són un element molt propi de l'arquitectura de les primeres basíliques cristianes. Servien per separar la zona del presbiteri, on es celebrava l'eucaristia o cerimònia religiosa, de la resta del públic assistent (feligresos). La troballa del fragment de Mataró es va produir a l'any 1984, en les excavacions arqueològiques que es portaren a terme a la Plaça de l'Ajuntament. La peça va aparèixer casualment i fora del seu context, en un nivell superficial. El motiu artístic que hi ha esculpit te certes semblances amb l'estil de l'art copte i bizantí, la disposició de les fulles ens recorda a les que apareixen en un capitell de Nicea. A Catalunya, a part del fragment de cancell d'Iluro/Alarona al qual hem fet referència, es coneixen altres peces de cancells paleocristians a Tarraco, Barcino, Sant Cugat del Vallès, Santa Maria del Camí (La Garriga), Sant Martí Sacosta (Girona) i a la vil.la Fortunatus de Fraga.