L'ESTENDARD DEL 1893. L'estendard fou dissenyat per l'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch. Era un treball brodat a mà amb materials nobles, amb unes mides de 7 mts de llargària i 1'5 d'amplada. El seu pes voltava el centenar de kilos. En una de les cares hi havia la figura de Sant Jordi amb el drac damunt les quatre barres. A l'altra cara s'hi reproduia la Mare de Déu envoltada per una orla on s'hi llegia el vers de Terenci Thos i Codina tot damunt les quatre barres. A la part inferior hi anaven uns serrells de metall forjat i esmaltat que servien de contrapes. Es tractava d'una veritable joia d'Art Modernista català, tant pel seu autor, l'època i el disseny en el més clar estil modernista.
EL NOU ESTENDARD. El Grup d'Història del Casal va promoure la reproducció de l'estendard del 1893 i retornar-lo a Ripoll on, des del 1997, penja de la nau central de la basílica. Varem reproduir aquesta peça d'art per tal de recuperar la memòria històrica i el nostre patrimoni artístic tot contribuint a l'enaltiment del símbol cultural de la Catalunya Medieval. Recuperàrem, amb els mitjans d'avui, una peça d'Art Modernista del màxim nivell i interès i que fou engendrada en la ciutat de Mataró. El Projecte es basá en els dissenys efectuats per Joan B. Parés partint de la documentació que li aportà el Grup d'Història del Casal -fotografies de l'època, els dissenys conservats de Josep Puig i Cadafalch i les descripcions de la premsa de l'època, en el moment d'efectuar-li l'encàrrec d'aquests dissenys. Els dissenys, doncs, són una síntesi entre l'estendard que es feu el 1893 i el disseny inicial original de Josep Puig i Cadafalch.
Les variants respecte a l'original de 1893:
Costat de la Mare de Déu:És la part més modificada ja que s'ha hagut de reinterpretar a partir de fotografies de l'època doncs no s'ha conservat el disseny original. Respecte a la figura de la verge s'ha adaptat més a l'estètica del costat de Sant Jordi del disseny de Puig i Cadafalch donat que el brodat que es féu el 1893 s'apartà considerablement del seu estil inicial.
Costat de Sant Jordi: És la part menys modificada car el brodat del 1893 va respectar força el disseny d'en Puig. Amb tot però, s'ha fet una síntesi entre el brodat del 1893 i el disseny inicial de l'arquitecte mataroní: S'ha apropat la representació del drac al disseny original, s'ha mantingut la forma de l'escut de Sant Jordi del brodat en detriment del disseny inicial i s'ha recuperat la figura de la dama que apareixia en l'aquarel.la d'en Puig amb una nova interpretació.
L'elaboració:
L'elaboració dels brodats anaren a càrrec dels tallers Slabbinck de Bèlgica i a partir del disseny de Joan B. Parés. L'artesà serraller Rafel Codina i March de Mataró construí l'estructura de forja sustentant i els elements decoratius de contrapès. Les esmaltistes Margarida i Teresa March i Farràs realitzaren els medallons esmaltats i l'artesà del vidre Felip Aguilar els medallons de vidre.
Econòmicament el Projecte va superar els cinc milions de pessetes. Quantitat que s'obtingué durant el període 1994-1997 mentre va durar el Projecte; a partir de les aportacions que feren nombrosos mataronins individualment i nombrosissimes entitats i associacions d'arreu que organitzaren activitats per a recollir diners i divulgar el Projecte. Cal dir també, que hi feren una aportació econòmica els ajuntaments de Mataró i Ripoll i, especialment, Caixa Laietana.
