El dissenyador de l'Estelada ja té una entrada en l'Enciclopèdia Catalana

Enguany, que es celebra el Centenari de la Senyera Estelada, s'ha incorporat a la Gran Enciclopèdia Catalana la figura de Vicenç Albert Ballester i Camps, polític i activista i dissenyador de l'estelada tal i com la coneixem avui en dia. Vicenç Ballester és considerat el creador l'any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l'estel blanc. Després de la primera guerra mundial, impulsà el Comité Pro Catalunya, per difondre amb l'estelada la demanda de l'entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W.Wilson. De fet però , ja hi havia hagut alguns precedents que si més no en foren la inspiració. Un cop acabada la guerra d'Independència de Cuba, es va crear, a Santiago, l'any 1906, el Centre Catalanista de Santiago, on ja s'hi podia veure un primer apunt de la futura bandera catalana estelada: Al mig d'una senyera, damunt mateix de les quatre barres, hi lluïa un estel blanc de cinc puntes. Prenent doncs com a model la bandera de Cuba, Vicenç Ballester, que hi residí temporalment i n'admirà la seva lluita contra l'imperi espanyol, impulsà el disseny definitiu de la bandera del triangle i l'estel.

En motiu del centenari, s'ha creat una Comissió del Centenari de la Senyera Estelada, que entre altres iniciatives de divulgació, promou la petició als Ajuntaments d'atorgar el nom de Vicenç Albert Ballester a carrers o places de tot el país.

Una fossa comú a Lesseps (Barcelona)

En el carrer de la Septimània, a dos metres sota el nivell del sol en la Plaça Lesseps. Segons les primeres estimacions, en la fossa s'hi van enterrar les víctimes d'alguna epidèmia, probablement còlera o pesta, en el siglo XVII. Fins ara s'han localitzat fins a 12 individus, tots homes i d'edats diverses, que foren enterrats depressa i correns, com si els hi haguéssin llançat des d'un carro. Les restes estan barrejades i remogudes. Estan sepultats entre capes de calç, material que s'usava per a evitar el contagi en les epidemies i per aconseguir una ràpida descomposició.

Apareixen restes d'una torre cantonera de la muralla medieval de Cambrils

Els murs de la torre tenen una amplada d'un metre i es conserven uns dos metres dels fonaments

Carina Filella. Vilaweb - El Punt (16-07-2008). En els darrers mesos la descoberta de restes antigues ha estat constant al nucli antic de Cambrils. Ahir mateix, l'equip que realitza el control arqueològic al carrer Sant Plàcid va localitzar el fonament de la possible torre cantonera de la muralla medieval que envoltava el nucli antic. El mur de la torre té una amplada d'un metre i els fonaments que s'han localitzat tenen una alçada d'uns dos metres. Les restes, igual que les descobertes a l'abril al passeig Albert, es troben «malmeses» per les diverses canalitzacions de serveis, fet que «dificulta el seu estudi i conservació», segons Gerard Martí, director del Museu d'Història.

Des del primer moment que es van posar a treballar les màquines per dur a terme els treballs de remodelació dels carrers del nucli antic de Cambrils, inclosos a la llei de barris, les obres han estat supervisades per un equip d'arqueòlegs de l'empresa Àpex Arqueologia i Serveis Culturals. Com que es tracta d'un dels indrets amb més pervivència d'ocupació humana del municipi, les possibilitats que hi apareguin restes antigues en el subsòl són molt altes. De fet, un estudi previ del Museu d'Història de Cambrils ja ho va advertir a començaments del 2008. Ahir mateix, durant les obres de remodelació del carrer Sant Plàcid, els arqueòlegs van localitzar, a l'altura del número 15 i ocupant part del carrer, les restes del fonament de la possible torre cantonera oriental del recinte emmurallat que envoltava el nucli antic de Cambrils. De moment no es pot concretar la datació de la torre. «Sabem que el recinte emmurallat correspon a l'època medieval, però cal estudiar les restes aparegudes de les torres per confirmar la seva datació», segons va explicar ahir a aquest rotatiu Gerard Ciuró, director del Museu d'Història de Cambrils. Els murs de la torre tenen una amplada d'aproximadament un metre. Pel que fa als fonaments, «en algunes parts tenen uns dos metres de profunditat», segons Martí, que va afegir que es desconeixen les dimensions de la torre. Aquesta no és l'única torre cantonera de la muralla descoberta al nucli antic. Fa dos anys es van localitzar a l'extrem nord del carrer de Creus les restes dels fonaments de la torre del Borràs, que el Museu d'Història tenia documentada des de 1998. I només fa unes setmanes, en l'actual intervenció al nucli antic, es van descobrir al passeig Albert les restes d'una altra torre cantonera.

MALMESES

Les restes aparegudes fins ara, igual que les localitzades anteriorment al passeig Albert, tenen un punt en comú: segons el Museu d'Història de Cambrils «es troben molt afectades per l'intens pas des d'antic de canalitzacions de serveis (electricitat, gas, clavegueram, aigua...), fet que en dificulta l'estudi i conservació». De moment, la descoberta de les restes antigues no ha provocat l'aturada de les obres de remodelació dels carrers previstes dins el pla de barris local de l'Ajuntament de Cambrils. A partir d'ara, els arqueòlegs de l'empresa Àpex continuaran fent el seguiment arqueològic de les obres, «que ha d'impedir que es malmetin les restes». També es netejaran i documentaran les restes localitzades. Posteriorment, serà la comissió territorial de Patrimoni de la Generalitat la que haurà de determinar la conservació de les restes.

Uns garrotxins molt antics

Completen la recerca a la bauma del Serrat del Pont, ocupada durant 8.000 anys

Ramon Esteban. Vilaweb-El Punt (16-07-2008). Nòmades que s'alimentaven a base de caça i fruits silvestres, que van anar evolucionant cap a costums més sedentaris i van adoptar la pràctica de la ramaderia i l'agricultura... El retrat dels primitius habitants de l'Alta Garrotxa no difereix del dels seus contemporanis d'altres indrets. Però el lloc d'on s'ha tret aquesta informació, la bauma del Serrat del Pont de Tortellà, sí que és singular perquè es va utilitzar de manera ininterrompuda durant gairebé 8.000 anys, entre el 7400 aC i l'inici de la nostra era. En això, aquest abric a tocar del riu Llierca, a l'entrada del passadís turístic de Sadernes, és excepcional ja que hi ha quedat registrada la primera gran revolució de la història de la humanitat, com va ser el pas del paleolític al neolític, un punt d'inflexió que va fixar les bases de la civilització actual.

SIS CAMPANYES

L'amagatall, tan transcendental en l'àmbit científic, passaria desapercebut als ulls d'un profà, si no fos pels cartells informatius que ara l'identifiquen. Es tracta d'un refugi natural situat a l'extrem de llevant del cèlebre pont medieval sobre el riu Llierca. És una mena de cova molt oberta que penetra uns sis metres dins de la roca i fa uns 17 metres d'amplada. Els especialistes que l'han estat estudiant acaben de completar una sèrie de publicacions sobre els resultats de la seva recerca, feta a partir de les troballes de les campanyes d'excavacions que van tenir lloc entre el 1989 i el 2003. Aquest últim lliurament, en el qual han intervingut 22 autors i que l'han editat el Museu Comarcal de la Garrotxa, la UdG i l'Ajuntament de Tortellà en la col·lecció Publicacions eventuals d'arqueologia de la Garrotxa, se centra en els nivells més baixos del jaciment, corresponents al període més reculat d'ocupació de l'abric, és a dir, ara fa entre 9.400 i 7.500 anys. Són dos mil·lennis en què grups d'humans -es veu que no gaire nombrosos- es refugiaven a la bauma a la tardor. Hi portaven els fruits que recol·lectaven (aglans, raïm silvestre, gerds, cireres, etc.) i els animals que caçaven per menjar o aprofitar les seves pells. Cérvols, cabres salvatges, porcs senglars i, en menor quantitat, tortugues d'aigua, llops, guilles i algunes aus eren les espècies més comunes, segons es desprèn de les restes òssies que s'han recollit. En aquest abric també hi fabricaven eines. «Contràriament al que ens trobem en altres amagatalls de l'època -explica Gabriel Alcalde, codirector de la recerca junt amb Maria Saña-, la gent del Serrat del Pont feien servir de matèria primera pedres que tenien a la vora.»

EL GRAN CANVI

A les capes més modernes es van localitzar vestigis de la revolució del neolític, els més significatius dels quals són restes ceràmiques, fragments de pedres de molí i de focs on treballaven els metalls. Ja convertits en ramaders i agricultors, menjaven sobretot cabra, ovella, porc i bou, així com cereals. Tots els materials provinents del jaciment estan dipositats al Museu Comarcal de la Garrotxa.

La descoberta d'un aqüeducte romà atura les obres del corredor del Mediterrani a Constantí

Carina Filella El Punt - Vilaweb (18-04-2008). Ha estat fruit de l'atzar. L'esfondrament parcial d'un tram del parament del pont de les Caixes de Constantí, considerat fins ara d'època medieval, ha posat al descobert un anterior aqüeducte d'època romana, que «representa una excepcional descoberta tant des del punt de vista científic com patrimonial», segons l'arqueòleg Josep A. Remolà. L'estructura tenia una caixa de conducció de dos metres, més del doble de gran que la del pont del Diable. La seva funció era la de «captar aigua del Francolí, emmagatzemar-la i distribuir-la per la fèrtil planúria que hi ha fins a Tàrraco». La troballa, però, obliga a replantejar la construcció del pont del corredor del Mediterrani, que segons el projecte actual se situaria a tocar el monument. De moment, l'obra s'ha paralitzat.

L'estructura medieval del pont de les Caixes de Constantí és, en realitat, una reforma d'un pont precedent, d'època romana. Un aqüeducte romà, possiblement privat i hipotèticament relacionat amb la propera vil·la romana de Centcelles, «del qual fins ara no existien notícies i que representa una excepcional descoberta tant des del punt de vista científic com patrimonial», segons l'arqueòleg Josep Anton Remolà. L'atzar, a partir de l'esfondrament -paradoxalment arran d'unes intenses pluges-, «ha tret a la llum un tresor que fins ara s'havia mantingut ocult sota successives reconstruccions», segons Remolà, membre de l'equip que s'encarrega de l'estudi del pont. Les excavacions les du a terme l'empresa d'arqueologia Codex.

El pont, de més de seixanta metres de llargada, sustenta la caixa per on passava l'aigua, que té una amplada de dos metres, una superfície molt superior a la del conegut pont del Diable de Tàrraco, que té una amplada d'aproximadament d'uns 60 centímetres. La part de l'aqüeducte d'època romana que es conserva és d'uns tres metres i mig i, per sobre d'aquesta alçada, s'hi troba la construcció feta en època medieval. El pont té tres obertures: una amb un arc ogival, que permetia el pas de la riera, i dues més amb un arc de mig punt, que deixaven pas per al camí medieval de Montblanc. En època romana, a més, aquesta obertura devia seguir el traçat de la via romana que unia Tàrraco amb Lleida i Saragossa, segons les hipòtesi dels arqueòlegs que treballen en la intervenció arqueològica. La funció d'aquest aqüeducte era la de «captar aigua del Francolí, emmagatzemar-la i distribuir-la per la fèrtil planúria que hi ha fins a Tàrraco», a més de servir també per abastir els banys de la vil·la romana de Centcelles, molt pròxima al pont. De fet, fins fa pocs anys aquesta canalització encara conduïa aigua per a les explotacions agrícoles de la zona. «El pont ha estat en funcionament durant més de 2.000 anys», apuntava Remolà.

LES OBRES, PARALITZADES

Aquesta troballa «excepcional», però, afecta de ple a les obres del corredor del Mediterrani. El projecte actual preveu la construcció d'un pont que passaria a tocar de les restes arqueològiques. Si bé en un principi ja es va modificar al traçat d'aquesta via perquè no afectés les restes del pont medieval, la descoberta de les restes romanes obligarà ara a refer un altre cop el projecte. L'alcalde de Constantí, Cristóbal Ramírez, que ahir reconeixia que tenia «un territori trinxat com mai per les infraestructures», va destacar que les obres del corredor del Mediterrani, que ja s'han paralitzat arran de la descoberta, no es podran reprendre fins que no s'elabori un pla director que afectarà tota la zona on es troben les restes. Ara ja s'ha iniciat la redacció de l'avantprojecte del pla director, que ha d'establir les línies d'actuació tant del pont com de la resta d'elements patrimonials de la zona, vertebrats a l'entorn de la coneguda com a Sèquia dels Molins. «El nou pont que s'ha de construir pel corredor del Mediterrani s'haurà d'ajustar a les troballes», apuntava l'alcalde. Justament abans-d'ahir la UTE Perafort (unió temporal d'empreses) va demanar a l'alcalde de Constantí poder continuar les obres, petició que va ser denegada «fins que no s'aclareixi què passa amb el pont romà». Aquesta no és l'única infraestructura que es veurà afectada per la troballa arqueològica. La futura carretera que ha d'unir l'estació del tren d'alta velocitat de Perafort amb l'aeroport de Reus passa, segons el projecte existent, just per sobre de les restes romanes. Un altre projecte, doncs, que s'haurà de revisar.

Troben els fonaments de la sala capitular del monestir de Ripoll

Dani Chicano. Vilaweb-El Punt (11-04-2008). La comissió de Patrimoni va rebre en la seva última sessió un informe per part dels serveis d'arqueologia territorials, que constatava la troballa dels fonaments de la sala capitular del monestir de Ripoll. D'altra banda, la comissió va informar positivament sobre el projecte de construcció de tombes noves a la Catedral de Girona. El director dels serveis territorials de Cultura, Miquel Sitjar, va explicar ahir que en rebre la informació van incloure el tema en l'ordre del dia per via d'urgència. La troballa, que d'altra banda no va ser inesperada, es va produir mentre es feien un seguit d'obres per solucionar uns problemes d'humitats a la façana nord del claustre. Al mateix temps, també es va actuar a l'exterior, on es van trobar el que són molt possiblement els fonaments de la sala capitular del monestir de Ripoll. La sala capitular és la més important d'un nucli monàstic, ja que és el lloc de trobada de la comunitat en ocasions importants. Segons Miquel Sitjar, aquesta troballa té «un alt valor documental», i serveix per mostrar que un monestir «no és només una església, sinó que també té altres dependències.» Sobre la continuïtat de les excavacions, Sitjar va explicar que, per prendre decisions, cal veure en quin punt es troba el desenvolupament del pla director del monestir, i que dependrà també del patronat que el gestiona, així com també del Bisbat de Vic. Aquesta troballa ha coincidit amb la celebració, aquest any, del mil·lenari del nomenament d'Oliba de Cerdanya, com a abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. Aquest nomenament va significar el començament d'una notable trajectòria religiosa, política i intel·lectual.

D'altra banda, Miquel Sitjar també va explicar ahir que la comissió, després d'haver-ho tingut sobre la taula en tres ocasions, ha determinat donar llum verd a la construcció de tombes noves a l'interior de la nau central de la Catedral de Girona. L'inconvenient que no permetia l'aprovació definitiva del projecte era el fet que en aquest no constava, segurament donant per fet que es tractaria de pedra de Girona, el tipus de pedra amb què estaran fetes les làpides noves. La presa d'aquest acord ha quedat condicionat, però, a la realització de les prospeccions arqueològiques preceptives.

El fòrum romà d'Empúries entra en fase de museïtzació

L. Portal. Vilaweb-El Punt (19-04-2008). Els treballs de les fases finals del projecte de restauració, consolidació i adequació museogràfica del fòrum de la ciutat romana d'Empúries han començat aquesta setmana. Els treballs han de facilitar la interpretació dels diferents edificis que configuraven el centre polític, econòmic i religiós de la ciutat romana. Mentre durin, el fòrum estarà tancat al públic. Les intervencions al fòrum romà se centraran en el sector de la basílica i de la cúria, en la zona dels temples, en el criptopòrtic que tancava el fòrum per la seva banda nord i en el porticat perimetral que definia la gran plaça central. Els treballs, segons fonts del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) a Empúries, està previst que s'allarguin fins a l'estiu. D'aquesta manera, mentre s'estiguin realitzant, el fòrum no serà visitable, tot i que es podran observar les estructures conservades des de l'exterior de la gran plaça. El fòrum romà d'Empúries, amb una extensió de 10.000 metres quadrats, ocupava quatre illes de cases de la ciutat romana d'Empúries, fundada a inicis del segle I aC. Els treballs de restauració i museïtzació són finançats pel Ministeri de Foment a través de l'1% cultural, segons el conveni de col·laboració, firmat el dia 18 de desembre passat, entre el Ministeri de Foment i la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, i s'emmarquen dins de les inversions previstes aquest any, amb motiu de la celebració del centenari del començament de les excavacions oficials d'Empúries .

Can Ricart, declarat bé cultural d'interès nacional (Barcelona)

C. Ribas. Vilaweb-El Punt (24-04-2008). El govern de la Generalitat va aprovar dimarts declarar bé cultural d'interès nacional un grup d'edificis del recinte fabril de Can Ricart, a Barcelona, a més del santuari del Miracle, a Riner, al Solsonès. El govern també ha aprovat la delimitació de l'entorn de protecció, que és constituït per l'espai, edificat o no, que dóna suport ambiental al bé i l'alteració del qual pot afectar-ne els valors, la contemplació o l'estudi. La llei de patrimoni estableix que totes les actuacions que es vulguin dur a terme en l'entorn de protecció han de rebre la pertinent autorització de la Comissió del Patrimoni Cultural, aplicant criteris de preservació.