La caiguda de l'obra redueix l'activitat arqueològica -Tarragona-

Azahara Palomares. (El Punt 09/12/2010) L'activitat arqueològica també nota els efectes de la crisi econòmica. Segons les dades dels Serveis Territorials de Cultura al Camp de Tarragona, durant aquest any s'han comptabilitzat un total de 200 permisos per realitzar intervencions arqueològiques al territori, ja sigui d'iniciativa pública o d'iniciativa privada. Això suposa una lleugera reducció del 7,4% respecte a l'activitat en aquest àmbit l'any passat, quan es van produir 216 intervencions amb permís del govern català. La caiguda de l'activitat, però, és especialment evident si es comparen les dades amb les del 2008, quan, segons les dades de Cultura, hi va haver permisos per 263 actuacions, fet que suposa que en dos anys s'ha reduït un 23,7% l'activitat en aquest àmbit.

El descens no es vincula, però, amb una reducció del pressupost destinat a aquest tipus d'activitats (generalment el govern català s'encarrega de donar permisos i alguna subvenció), sinó, com assenyala l'arqueòloga territorial al Camp de Tarragona, Maite Miró, al descens de l'obra privada. "Moltes de les intervencions que s'autoritzaven eren preventives per a la construcció d'un edifici o el desenvolupament d'un pla parcial", detalla Miró. Amb l'esclat de la bombolla immobiliària, aquesta font d'intervencions s'ha vist, evidentment, retallada. Sí que s'han mantingut, però, les intervencions que es fan a conseqüència d'una obra pública. "Tenim força infraestructures en marxa al Camp de Tarragona, i això s'ha traduït en permisos per a diferents intervencions", assenyala Miró. El que també es manté estable és el nombre d'excavacions que es fan no de forma preventiva (és a dir, vinculades a un projecte aliè a l'arqueologia), sinó les d'investigació. Divuit de les 200 intervencions autoritzades durant aquest any tenien aquest objectiu (un 9% del total), una proporció que, segons Miró, és similar a la registrada altres anys.

Molins, forns, fonts, mines i pous de glaç del massís de les Gavarres Béns culturals d'interès nacional

Per la Resolució de 13 d'abril de 2010, la Generalitat de Catalunya ha incoat expedient de declaració de deu béns culturals d'interès nacional, en la categoria de zones d'interès etnològic, al massís de les Gavarres. La proposta del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana inclou el Molí d'en Frigola, el Molí del Mas Xifra de Vall, el Molí de Canyadell, la Rajoleria de Can Frigola, el Forn Gran, el Sistema hidràulic de Can Vilallonga, els pous de glaç de la Font d'en Salomó, la Font Picant, la Mina "Victoria Esperanza" i la Mina "Niño Jesús", així com la delimitació dels seus entorns de protecció.

Una necròpolis a Sant Benet -Tossa de Mar-

Una intervenció arqueològica posa al descobert tombes medievals

El Punt. Comarques gironines. J. Camps i Linnell. (4/8/10). Un altre gra de sorra permet aprofundir en els orígens de la vila de Tossa. Després de localitzar indicis d'un enterrament durant unes obres de restauració a la capella de Sant Benet de Tossa de Mar, d'encarregar a una empresa especialitzada la intervenció arqueològica i un mes després de finalitzar-ne les excavacions, els tècnics han deixat al descobert un espai de necròpolis d'època medieval. S'hi han trobat restes de diferents individus adults i infantils, que segons els entesos estan relacionats amb la primitiva església parroquial de Sant Vicenç de la mateixa localitat, i que durant l'alta edat mitjana -entre els segles IX i XII- estava situada en aquest indret de l'interior del terme. També en la mateixa excavació s'ha detectat la reforma que va afectar la capella després del terratrèmol del segle XV, que va obligar a refer part del mur nord, tota la capçalera i el mur de migjorn, a més de les fonamentacions corresponents. La intervenció arqueològica a la capella de Sant Benet va tenir lloc entre els dies 5 i 13 de juliol. Els serveis territorials de Cultura i les obreries de Sant Benet i de Sant Isidre de la Capella de Sant Benet han assumit els costos i s'han encarregat de les excavacions.

Descobertes les restes d'un nou vaixell romà a Begur

Els arqueòlegs del CASC troben fustes de l'estructura d'una nau d'època imperial Al mateix indret ja s'havien localitzat vestigis d'embarcacions romanes i medieval, però només dels carregaments

L'Avui. Redacció / ACN (4/8/10). Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han descobert les restes d'un nou vaixell romà a la cala d'Aiguablava de Begur (Baix Empordà). Les prospeccions que s'han fet a principi d'estiu en aquest punt d'ancoratge han permès descobrir les restes d'aquest nou derelicte -el terme que utilitzen els arqueòlegs per anomenar els vaixells enfonsats-, que s'excavarà en profunditat en properes campanyes.

L'arqueòleg del CASC i director de l'excavació, Gustau Vivar, ha concretat que les restes pertanyen a un vaixell romà d'època imperial, datat al segle II després de Crist (dC). Aquesta nova descoberta, a més, té una importància cabdal. I és que, per primera vegada, s'ha trobat fusta conservada del buc d'una nau en aquest fondejador. En concret, una quaderna i dos taulons. "De la resta de vaixells, només havíem trobat el carregament, principalment àmfores, però ara per primera vegada hem recuperat fusta d'època clàssica", concreta Vivar. Un element que poques vegades es conserva en derelictes d'aquesta antiguitat per l'acció dels organismes xilòfags.

En principi, la d'aquest estiu havia de ser la quarta i última prospecció que es feia a la zona. Però les prospeccions que s'han fet en un racó de la cala, que fins ara no s'havia explorat, han permès descobrir l'existència d'un cinquè derelicte.

Noves campanyes

Aquesta descoberta obligarà a replantejar la propera campanya d'excavacions. "La nostra idea era acabar aquest any la prospecció de tota la cala d'Aiguablava, que és la primera del litoral català que explorem en tota la seva extensió", indica l'arqueòleg. Ara, però, la descoberta d'aquestes restes comportaran que es programin noves campanyes al jaciment de Begur. La intenció és excavar aquesta nova àrea a partir de l'estiu vinent. La situació exacta dels vestigis però, es guarda zelosament per salvaguardar-los de l'espoli. "Quan obrim en extensió podrem documentar el vaixell, veure quines restes en queden i, a partir d'aquí, explicar la seva història; d'on venia, què transportava, qui formava la tripulació i on podia anar a comerciar", afegeix Vivar.

Una cala amb sorpreses

La zona on s'ha fet la troballa, la cala d'Aiguablava, és coneguda pels investigadors per ser una de les més prolífiques en restes arqueològiques. De fet, se sap que ja s'utilitzava com a punt d'ancoratge almenys des del segle III abans de Crist (aC), perquè es trobava al costat d'un dels punts geogràfics més difícils per a la navegació a vela, el Cap de Begur. Els vaixells feien servir la cala com a refugi abans de que les condicions fossin propícies per sortejar aquest cap, però a vegades s'emportaven una desagradable sorpresa, "i és en aquest temps d'espera, si hi havia un temporal de llevant i els arrossegava contra les roques, quan es podien arribar a enfonsar", concreta el director de l'excavació. A més de les restes descobertes aquest 2010, fins ara s'han trobat quatre derelictes més a la mateixa cala, dels quals només se n'ha conservat la càrrega i estris de la tripulació, com ara atuells de cuina. Es tracta de tres vaixells romans -un de finals del període republicà, del segle II aC; un de l'època de l'emperador August, al segle I aC; i un altre d'imperial del segle I dC. El quart, és medieval, en concret del 1412. El CASC porta a terme cada any diverses campanyes arreu del litoral per documentar i protegir el patrimoni submergit de Catalunya. Aquest any la campanya arqueològica del Thetis ha salpat des de Begur i arribarà a bon port a Deltebre, on s'hi estarà fins al mes d'octubre excavant un vaixell que va embarrancar davant la costa del Delta durant la guerra del francès.

El Triunfante

Després de les prospeccions a Begur, el CASC està ara excavant les restes del vaixell de guerra Triunfante, que va embarrancar a la badia de Roses (Alt Empordà) la nit del 5 de gener del 1795. Precisament, el Thetis ja es troba treballant en aquesta zona, on s'hi estarà fins a finals d'agost. En aquest cas els arqueòlegs subaquàtics estan estudiant a fons l'arquitectura naval de la navili, perquè aquesta es va construir amb una tècnica molt específica. El Triunfante va ser construït a Espanya, però seguint el sistema anglès, que a finals del segle XVIII estava permetent als britànics obtenir l'hegemonia naval enfront d'una armada espanyola que, tot i haver estat predominant, amb els anys s'havia tornat obsoleta. Amb la finalitat de renovar la flota, el científic i mariner espanyol Jorge Juan va protagonitzar una agosarada operació d'espionatge per, de la qual el Triunfante constitueix ara una prova material.