Tema: Anell signatori trobat en una de les tombes de tegulae de la necròpolis romana de Santa Anna (Premià de Dalt) el dia 7 de gener de 1979.

Descripció: Es tracta d’una peça en bronze, que mesura 12,90 mm. de diàmetre, amb un pès de 3,010 grs., a la qual li manca el cercle. En la seva part superior presenta, en negatiu i baix relleu, un crismó i un colom mirant a l’esquerra amb una branca d’olivera.

Comentari: Atenent-nos a què el crismó no apareix iconogràficament fins el segle IV d.C. amb la victòria de Constantí sobre Magenci (IÑIGUEZ 1977, 283), i que a partir del segle V d.C. es produeix una decadència dels segells personals, esdevenint pràcticament tots ells llisos (CABROL-LECLERQ 1907, vol. I, 2a. part, 2.174 i ss.), nosaltres som partidaris de datar-lo entre els segles IV i V d.C. En aquesta data alguns autors consideren que el cristianisme ja s’havia imposat (o estava a punt de fer-ho) en els territoris que posteriorment formaran la comarca del Maresme (RIBAS 1975; RIBAS 1996, 209-214). D’altra banda no cal insistir massa sobre el seu simbolisme, que només té sentit per als iniciats (per exemple, SALMON 1891) i exclou el seu ús per part d'un pagà, tal i com ja s’ha apuntat anteriorment (COLL 1984, 2; COLL-JÁRREGA 1996-97, 1071). Així, doncs, hi ha dues possibilitats lògiques: que fos utilitzat per un propietari de la zona que expressava així la seva condició de cristià, o bé que es tractés d'un eclesiàstic, potser un jerarca menor. Cal valorar al respecte la tradició segons la qual al principi la gent venia de molt lluny a l’ermita de Santa Anastàsia per escoltar missa, com succeïa en altres capelles antigues de la comarca (Sant Cristòfol de Cabrils o Sant Martí de Mata). Santa Anastàsia esdevindrà Santa Anna a partir de 1513 i funcionarà com a lloc de culte, amb aplec i tot, fins a la guerra civil (COLL-MODOLELL 1999, 244-250). L’erecció de l’actual capella, de la que resten actualment escassos vestigis, s’esdevingué en època pre-romànica, essent protagonista de diversos successos a nivell local (GRAUPERA 1998, 173-179).

ABASCAL-GIMENO 2000: J. Abascal i H. Gimeno: Epigrafía Hispánica. Real Academia de la Historia. Catálogo del Gabinete de Antigüedades, pàgs. 270-290; núm. 503-d. Madrid.
ABASCAL 2001: J. Abascal: "Anillo con Crismón - 191". Tesoros de la Real Academia de la Historia. Pàg. 295 ("Pau-lu[s]"). Madrid.
CABROL-LECLERQ 1907: F. Cabrol i H. Leclerq: Dictionaire d'Archéologie Chrétienne et de Liturgie. Paris.
COLL 1984: R. Coll: Un anell signatori a Santa Anna. But. AECC, 17, pàg. 1-3. Premià de Mar.
COLL-JÀRREGA 1996-97: R. Coll i R. Járrega: "L’anell signatori de la necròpoli paleocristiana de Santa Anna (Premià de Dalt, el Maresme). Dades i problemàtica d’un jaciment poc conegut". Hispania i Roma.D’August a Carlemany. Congrés d’arqueologia romana en homenatge al Dr. Pere de Palol. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XXXVII, pàg. 1069-1080. Girona.
COLL-MODOLELL 1999: R. Coll i J.M. Modolell: Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar.
COLLINGWOOD, R.R.; Wright, R.P.: "The Roman Inscriptions of Britain", volume II, fasc. 3, Instrumentum Domesticum. Oxford 1991 (pàg. 19, núm: 2422.17; pàg. 25, núm: 2422.45)
GRAUPERA 1998: "Noves aportacions sobre el pre-romànic del Baix Maresme. La capella de Santa Anastàsia de Premià de Dalt". XV Sessió d’Estudis Mataronins, pàg. 173-179. Museu-Arxiu de Santa Maria. Mataró. IÑIGUEZ 1977: J.A. Iñíguez: Síntesis de Arqueologia Cristiana. Madrid.
RIBAS 1975: M. Ribas: El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró.
RIBAS 1996: M. Ribas: "El cristianisme a Iluro". Spania. Estudis d'Antiguitat Tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas, pàg. 209-214. Barcelona.
SALMON 1891: F.R. Salmon: Histoire de l'Art Chrétien aux dix premiers siècles. Paris .