| Arxiu Patrimoni > Antiguitat Tardana > ... | |||||||||
|
|
||||||||
|
Tema: Anell signatori trobat en una de les tombes de tegulae de la necròpolis romana de Santa Anna (Premià de Dalt) el dia 7 de gener de 1979. Datació: Segles IV-V d.C. Localització: Museu de l’Estampació de Premià de Mar. I·lustració: Ricard Muñoz i Ramon Coll Descripció: Es tracta d’una peça en bronze, que mesura 12,90 mm. de diàmetre, amb un pès de 3,010 grs., a la qual li manca el cercle. En la seva part superior presenta, en negatiu i baix relleu, un crismó i un colom mirant a l’esquerra amb una branca d’olivera. Comentari: Atenent-nos a què el crismó no apareix iconogràficament fins el segle IV d.C. amb la victòria de Constantí sobre Magenci (IÑIGUEZ 1977, 283), i que a partir del segle V d.C. es produeix una decadència dels segells personals, esdevenint pràcticament tots ells llisos (CABROL-LECLERQ 1907, vol. I, 2a. part, 2.174 i ss.), nosaltres som partidaris de datar-lo entre els segles IV i V d.C. En aquesta data alguns autors consideren que el cristianisme ja s’havia imposat (o estava a punt de fer-ho) en els territoris que posteriorment formaran la comarca del Maresme (RIBAS 1975; RIBAS 1996, 209-214). D’altra banda no cal insistir massa sobre el seu simbolisme, que només té sentit per als iniciats (per exemple, SALMON 1891) i exclou el seu ús per part d'un pagà, tal i com ja s’ha apuntat anteriorment (COLL 1984, 2; COLL-JÁRREGA 1996-97, 1071). Així, doncs, hi ha dues possibilitats lògiques: que fos utilitzat per un propietari de la zona que expressava així la seva condició de cristià, o bé que es tractés d'un eclesiàstic, potser un jerarca menor. Cal valorar al respecte la tradició segons la qual al principi la gent venia de molt lluny a l’ermita de Santa Anastàsia per escoltar missa, com succeïa en altres capelles antigues de la comarca (Sant Cristòfol de Cabrils o Sant Martí de Mata). Santa Anastàsia esdevindrà Santa Anna a partir de 1513 i funcionarà com a lloc de culte, amb aplec i tot, fins a la guerra civil (COLL-MODOLELL 1999, 244-250). L’erecció de l’actual capella, de la que resten actualment escassos vestigis, s’esdevingué en època pre-romànica, essent protagonista de diversos successos a nivell local (GRAUPERA 1998, 173-179). Autor de la fitxa: Ramon Coll Monteagudo i Ramon Járrega Domínguez. Bibliografia:
|
|||||||||