Tema: Imposta bizantina de Santa Maria de Mataró.

Datació: Segles V-VI (?)

Localització: En les reformes de la parròquia de Santa Maria de Mataró del 1945, es va desmuntar un rentamans de marbre construït en una fornícula de la sagristia, que resultà ser la dita imposta. La reutilització de la peça en qüestió es va dur a terme en el moment de construir-se la sagristia en el s. XVII. Abans d'aquesta data sembla ser que la peça deuria restar abandonada en algun indret del recinte parroquial i el poc valor de la peça que li deurien donar durant l'etapa d'engrandiment del temple barroc va propiciar-ne aquest ús. Actualment es conserva al Museu de Mataró.

Il·lustració: Fotografia de Joaquim Graupera i Graupera.

Descripció: La peça de marbre blanc (1,70 x 0,65 x 0,43 mts.) presenta dues parts ben diferenciades. La part inferior (46 x 48 x 6 cm.) amb funció d'àbac, aniria acoblada a un capitell no conservat. Aquesta part està decorada amb motius geomètrics, com rodeus i bandes. La part superior, d'estructura piramidal truncada i invertida, manté una superfície brunyida on sols presenta com a decoració, en les cares més petites, una creu. L'interior va ser buidat i foradat en una de les seves parts per a la seva reutilització com a rentamans en el segle XVII.

Comentari: La procedència i ubicació original de la peça presenta nombroses incògnites per dues raons: en part per la manca de documentació lligada a la peça, i en part per la descontextualització i la manca de referents arqueològics de la mateixa. Marià Ribas, en abordar la seva explicació, presentà dues teories exposades per dos historiadors de prestigi.

La primera interpretació relacionaria la imposta directament amb el desconegut temple paleocristià d'Iluro. Aquesta versió va ser formulada per l'arquitecte i historiador mataroní J. Puig i Cadafalch. El capitell un cop trobat va ser reconstruït en una de les sales del Museu Municipal pel mateix Puig, valent-se com a referents dels capitells de l'església bizantina de Sant Demetri de Salònica. En el seu estudi per la reconstrucció, J. Puig afirmà que intuïa la seva procedència del temple paleocristià de Mataró.

La segona teoria defensaria la idea de què la imposta no és relacionable amb el temple paleocristià de Mataró, sinó que podríem parlar d'un origen per importació. La problemàtica per relacionar la imposta amb el temple paleocristià de Santa Maria de Mataró es devia a que d'aquest temple no es coneixia ni característiques ni ubicació, només uns fonaments trobats per Ribas en unes excavacions dels presbitèri per fonamentar l'actual baldaquí. De l'existència d'una comunitat cristiana en el Baix Imperi a la romana Iluro, es va començar a tenir constància a partir de la troballa de la necròpolis paleocristiana davant de la façana de l'església actual. Els fonaments que argumenten la importació de la peça es presenten a partir de l'obra de Schlunk, el qual es basa en què l'esmentat capitell, juntament amb uns altres trobats a Ciutat de Mallorca, a l'església de la Mercè de Barcelona (avui al Museu Arqueològic de barcelona), ia a un altre trobat a l'església barcelonina de Sant Just i Pastor, va arribar a la península com a part d'un botí català durant l'etapa de conquesta i possessió del ducat de Neopàtrida a Grècia. En explicar aquesta teoria, lluís Ferrer va situar-ne la seva procedència a Ravenna (Itàlia).

Autor de la fitxa: Joaquim Graupera i Graupera.

Bibliografia:

FERRER i CLARIANA, Ll: Santa Maria de Mataró. La parròquia. El temple. Mataró, MAHAM, 1968. Obra de Sant Francesc, IV, vol.I, pàg.105-105.
RIBAS i BERTRAN, Marià: El Maresme en els primers segles del cristianisme. CEL. Mataró, 1975, pàg. 38-39.
RIBAS i BERTRAN, Marià: "Procedència del capitell imposta bizantí de Mataró" a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm 5 (juliol 1979), s/n.
SCHLUNK, H.: Byzantinishe bauplatik aus Spanien, 1964.