imatge 2

Tema: Ibers, escultura, Cabrera de Mar, Burriac.

Datació: Segles III-II aC.

Localització: Museu de Mataró, llegat Arenas 2003. Trobada al poblat ibèric de Burriac (provinent de la col·lecció Jordi Arenas).

Il·lustració: J.F. Clariana.

Descripció: Es tracta de la testa d’una figureta de terracota, feta a motlle, representant al déu Bes. Podem apreciar clarament els seus trets fisonòmics, amb els arcs ciliars molt marcats, la mirada molt penetrant amb els ulls sortints, treu la llengua ostensiblement vers el costat esquerre i s’aprecia molt precàriament la barba i l’arrencament del plomall que portaria damunt el cap. L’argila, veiem clarament, pel seu característic color beix i poca duresa o consistència de la mateixa, així com la presència de diminutes partícules brillants, que provindria d’Eivissa mateix. Havia estat trobada en les excavacions arqueològiques que els membres de la Secció Històrico-Arqueològica del Museu de Mataró feien a finals dels anys quaranta en el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), però es desconeix amb precisió el lloc, dins del poblat, on fou exhumada. La fotografia de la mateixa va ser publicada per Marià Ribas en l’obra “El poblament d’Ilduro”, a l’any 1952. La peça s’havia conservat en la col·lecció privada de l’artista mataroní Jordi Arenas i, posteriorment, a la seva mort aquesta passà al Museu de Mataró.

Comentari: El déu Bes, d’origen egipci i adoptat més tard pels fenicis, sabem que era molt venerat en la zona d’influència fenopúnica, pel fet de tractar-se d’una divinitat protectora dels naixements, de la maternitat i dels nadons.

La peça del poblat ibèric de Burriac que aquí divulguem es d’una gran importància pel fet que és la tercera representació, en terracota, trobada a Catalunya. Les altres dues terracotes que es coneixen provenen del poblat ibèric d’Ullastret, a Girona. També hi ha un escarabeu trobat a Roses amb una possible representació d’aquesta deïtat.

No sabem fins a quin punt s’hauria donat una assimilació o sincretització en la cultura ibèrica del culte vers el déu Bes. Donada la seva escassetat, Sanmartí i Asensio (2005), que han estudiat el tema, suggereixen que podrien haver estat objectes que pertanyien a comerciants o artesans d’origen púnic. A tal efecte indiquen que:

“llur nombre tan reduït, no es pot excloure que es tracti d’objectes pertanyents a comerciants o artesans púnics establerts a Ibèria o que visitaven el país de forma regular, la qual cosa sembla particularment versemblant en el cas d’Ullastret i de Burriac, nuclis costaners, o quasi, que probablement exercien funcions de port de comerç” (Sanmartí i Asensio 2005, p. 100).

Autor de la fitxa: Joan Francesc Clariana i Roig.

Bibliografia:

• CLARIANA, J.F.: "D’Ilturo a Iluro: d’ibers a romans. Algunes consideracions". XVIII Sessió d’Estudis Mataronins 2001. Mataró 2002.
• CLARIANA, J.F.: “Nota sobre els cultes i espais sacres a Cabrera de Mar (El Maresme)”. Sessió d’Estudis Mataronins 2007, pp. 19-38. Mataró 2008.
• RIBAS, M.: El Poblament d’Ilduro. Barcelona 1952.
• SANMARTÍ, J.; ASENSIO, D.: “Fenicis i púnics al territori de Catalunya: cinc segles d’interacció colonial”. Fonaments, 12, pp. 89-105. Barcelona 2005.
• TORO, M.I.: "Nacimiento y protección en el Mediterráneo: el caso de Bes. Ilu". Revista de ciencias de las religiones. Anejos XV. Madrid 2006.
• VELÁZQUEZ BRIEVA, F.: El dios Bes, de Egipto a Ibiza. Eivissa 2007.