|
Fitxa
|
2
|
|
|
Edifici
públic del poblat ibèric
de Burriac -Cabrera
de Mar- |
Tema: Edifici públic del poblat ibèric de Burriac; Cabrera de Mar; Arqueologia; Ibers;
Datació: L’estança es troba situada en la part del poblat datable del període Ibèric ple, ss. V-IV a.C. Fou descobert en la campanya d’excavacions que es van portar a terme en el poblat ibèric de Buriac els anys 1968-1969
Localització: : L’edifici públic es troba situat a la part alta del poblat i adossat a la muralla.
I·lustració: Dibuix publicat per Josep Barberà i Farras el 1981 a la revista Laietania núms. 2-3, pàg. 149.
Descripció: L’edifici presenta una planta rectangular de 8,7 x 5 mts. amb dues columnes al centre i restes d’una llar de foc entre les columnes. A l’est de l’estança es trobaria l’entrada del recinte i al seu cantó oposat una banqueta que tallaria perpendicularment l’estança. La coberta sembla que seria de doble vertent.
Comentari: Des de la seva descoberta es va donar molta importància a la troballa d’aquesta estança ja que era un dels escassos edificis trobats fins aleshores, en el marc de la cultura ibèrica, al qual se li podia atribuir unús col·lectiu. El problema va venir a l’hora de donar una interpretació de l’ús concret que podria tenir aquest espai. La no resolució d’aquest problema ha fet que es designi aquesta estructura arquitectònica com a "edifici públic". L’arqueòleg Josep Barberà i Farras ha estat qui ha estudiat més aquest edifici, i en el seu estudi troba com a paral·lels un temple trobat a Dreros, Creta, datable als segles del VI al VII a. C. i, un paral·lel més remot, en el poblat paleo-ibèric de la Penya del Moro de Sant Just D’Esvern.
La importància de l’edifici públic de Burriac rau, en primer terme, en la informació que dóna sobre l’organització política d’aquesta cultura en aquest període. Sembla ser que els poblats es governaven per mitjà d’una assemblea que es reunia en aquest tipus d’edifici al voltant d’un fogar i sota la protecció d’algunes divinitats vinculades al culte del brau. En segon lloc, aquesta troballa és important perquè enllaça amb altres edificis de cultures mediterrànies com ara la cretenca, cosa que demostra uns contactes comercials. L’ús de columnes, llar central i coberta sòlida, el culte al brau i les ofrenes i sacrificis a les divinitats (sovint Ovicaprids), són característiques de cultures típicament mediterrànies.
Autor de la fitxa: Joaquim Graupera i Graupera.
Bibliografia:
- AA.VV.: Fitxes de camp, Fitxa núm 10. Col. "L’arqueologia a l’escola", . Escola d’Estiu del Maresme, Mataró 1982.
- BARBERÀ I FARRÀS, J.: El edificio público de Burriac a "XII Congreso Nacional de Arqueologia" celebrat a Jaen el 1971 i publicat a Saragossa el 1973, pàgs. 603-610.
- BARBERÀ I FARRÀS, J.: Un paral·lel remot de l’edifici públic de Burriac (Cabrera de Mar), a "Laietània" núms. 2-3. Museu Comarcal Maresme-Mataró (1982-1983) pàgs. 145-151.
- BARBERÀ I FARRÀS, J.; PASCUAL, R.: Burriac, un yacimiento protohistòrico de la costa catalana (Cabrera de Mar, Barcelona) a "Ampurias", núms. 41-42, Barcelona 1979-1980. Pàgs. 203-242
- VILA I PÉREZ, Carme: L’edifici públic de Burriac: hipòtesi sobre la seva funcionalitat, a "Laietania", núm. 9, Museu Comarcal Maresme-Mataró, 1994. Pàgs. 21-31.
. .
