Tema: Thymiatheria o cremadors de perfum trobats a la necròpolis del Turó dels Dos Pins a Cabrera de Mar.

Datació: Malgrat que tenen una cronologia general banstant ampla, es troben en un conjunt tancat datat de mitjans o tercer quart del segle III a.C.

Localització: A la tomba número 51 de la necròpolis del Turó dels Dos Pins a Cabrera de Mar, en un aixovar de 83 peces es trobaren també dues Thymiatheria, un força sencer i l'altre complet, i un fragment de Kalathos que formaria part d'un tercer Thymiatherion.

Il·lustració: Fotografia de l'Ajuntament de Cabrera de Mar.

Descripció: Els dos Thymiatheria aquí relacionats són terracuites amb la representació plàstica de la cara de la deesa Dèmeter. En ambdues peces, la part superior del cap, el kalathos, està oberta per a introduir el material (perfum) a combustir, un dels Thymiatherion encara conserva restes d'ennegriment. L'altre té restes de pintura formant part de la decoració del Thymiatherion.

Comentari: Els tres Thymiatheria foren trobats en una de les poques tombes intactes de la necropolis dels Dos Pins, ja que la gran majoria, sigui per degradació del terreny, sigui per activitat furtiva, no es trobaren tant ben conservades. A més, aquesta tomba era una de les mes riques en material. Hi havien incinerats en diverses urnes set individus: quatre infants, dos adults de sexe masculí, i un altre adult sense poder indentificar el seu sexe. Es suposa que es tracta d'un enterrament familiar realitzat a la meitat del segle III a.C. o tercer terç del mateix segle, possiblement en un mateix moment. Els materials dipositats en aixovar a la tomba són força interessants. D'entre el material ceràmic es recompten nou peces de ceràmica de vernís negre considerades peces de luxe. Hi havia forces atuells ceràmics de producció local, tant feta a mà com a torn. Hi ha però, dues gerres ibèriques, ambdues pintades amb motius geomètrics típics de la cultura ibèrica que, per la datació general de la tomba, hom creu que procedirien del sud-est o Llevant de la Península Ibèrica. A part dels atuells ceràmics també es trobaren fusaioles, una perleta de pasta de vidre, un os treballat, quatre fíbules de ferro, una sivella, dues agulles de ferro, dues espases, dos umbos d'escut, dues puntes de llança i ribets de ferro. Hem de situar aquests Thymiatherion com atuells força habituals en estrats ibèrics, encara que originàriament representin una deesa grega, la de l'agricultura. Aquesta, com a mare de Persèfone, deesa de la mort, complementa un cicle natural de vida i mort, i aquest culte fou adoptat a Sicília. Ràpidament aquesta mitologia és absorvida per la cultura púnica que plasma en els Thymiatherion aquest concepte. Precísament a les terracuites aquí estudiades se'ls atribueix una procedència de l'àrea púnica de la Península Ibèrica.

Per acabar, aparentment la necròpolis on es trobà aquesta tomba té una vida que va des de meitat del segle III a.C. fins al primer quart del segle II a.C.. A Cabrera de Mar, prèviament, ja s'hi trobà una altra necròpolis relacionada amb el poblat situat a la muntanya de Burriac, com és a Can Rodon de l'Hort. Aquesta fou utilitzada des del segle IV a.C. fins a mitjans del segle II a.C.. Darrerament, a Cabrera, s'ha descobert una nova necròpolis de la qual no tenim gaires dades, hi ha una breu notícia publicada en el nostre Felibrejada del mes de gener de1994, on s'esmenta aquesta tercera necròpolis en el lloc conegut com a Can Ros.

Autor de la fitxa: Imma Bassols i Fernàndez

Bibliografia:

GARCIA i ROSSELLÓ, Joaquim: El Turó dels Dos Pins. Necròpolis ibèrica. Museu Comarcal del Maresme. Mataró / Editorial Ausa, Sabadell, 1993.