Arxiu Patrimoni > Prehistòria >...
Fitxa
7
Ceràmica del Turó dels Castellans
-Argentona-
( Bronze ?
)

ceràmica prehistòrica

Tema: : Ceràmica prehistòrica.

Localització: En el mes de juliol de 1998, Jordi Corona, vigilant forestal emplaçat temporalment al Turó dels Castellans, trobà de manera fortuïta i superficial un fragment ceràmic de gran interès arqueològic. Oriol Bassa, de l’entitat Natura, aconseguí que la peça ens arribés a les mans per a poder-la estudiar i dibuixar.

Segons l’autor de la troballa, el fragment fou recollit d’entre unes terres que s’havien extret d’una rasa efectuada en la parcel·la que es troba al vessant nordoest del turó, a la que s’accedeix per un carrer asfaltat de la urbanització Sant Carles, situada entre els municipis de d’Argentona i Dosrius. Justament en aquesta parcel·la i ben a prop de la rasa realitzada, es localitzen uns blocs granítics que, per la seva disposició aliniada -quasi formant un corredor- són sospitosos d’haver format part d’una estructura megalítica. A més, en un dels blocs fou identificada una possible inscultura (BASSOLS i LLEONART, 1993:25).

La rasa efectuada (d’on probablement prové la peça), passava molt a la vora del corredor de blocs, en direcció al cim del turó però sense arribar a la part alta, més rocosa. Mesurava uns 50 cm. d’amplada i 20-25 metres de llargada a partir un punt de connexió fet a propòsit en el terra, prop de l’entrada de la parcel·la. La rasa fou tapada posteriorment, però s’aprecià que tenia una fondària de gairebé un metre. La ceràmica es localitzà en les terres que havien quedat a l’exterior, un cop tapada la rasa. Quan ens personarem a l’indret , en el mes d’agost, no s’observà cap altre element antic junt a les terres, ni tant sols els fragments que pertanyien a la peça, doncs aquesta es veiè afectada durant l’extracció de terres (presenta unes fractures molt recents en el seu perímetre). .

Antecedents: Marià Ribas (RIBAS, 1934:45) esmenta "altres restes ibèriques dubtoses al Turó dels Castellans, entre la serra de Céllecs i Alfar: ceràmica, dòlium, tègules i un pondus, amb restes romanes molt barrejades". El mateix Ribas situa, anys més tard, "restes d’habitacions pre-romanes" al Turó dels Castellans (RIBAS, 1964).

Il·lustració: Fotografia de David Farell.

Descripció: Es tracta d’una base sencera que correspon a un gran atuell ceràmic modelat a ma, amb una argila gens depurada. La base és plana i presenta unes digitacions molt marcades tant a la cara interna com a l’externa, producte de l’elaboració. La paret del vas tendeix a obrir-se a poc d’arrencar de la base. Les fractures recents permetem apreciar una cuita no gaire bona, així com un desgreixant en l’argila molt accentuat, amb fort component granític. Mesures: diàmetre màxim de la base: 15,5 cm. gruix: 2 cm. alçada màxima conservada: 3 cm.

Comentari: Els grans atuells de base plana predominen en l’etapa del Bronze Final, si bé és cert que poden documentar-se en moments anteriors del Bronze i en plena iberització. Però el factor cultural de més pes, és, en aquest indret, la gran proximitat del fragment amb la possible estructura megalítica.

Per tant, i sense conèixer exactament l’emplaçament de les troballes que esmenta M. Ribas, creiem que el fragment ceràmic que presentem correspon a un moment cultural anterior a l’època ibèrica, i que la peça té un gran interès arqueològic perquè ens podria indicar l’existència d’un jaciment prehistòric en el Turó dels Castellans.

Autor de la fitxa: David Farell

Bibliografia:

  • BASSOLS, I. i LLEONART, R. (1993): "La pedra gravada de Parpers (Argentona, el Maresme)". IX Sessió d’Estudis Mataronins. Museu-Arxiu Sta. Maria. Mataró, 1992
  • BASSOLS, I. ; FARELL, D. i LLEONART, R. (1995): Dòlmens. Una tradició funerària a Catalunya: el cas del Maresme. Col·lecció Salusti, 2. Ed. Grup d’Història del Casal. Mataró, 1995. pp. 39-40.
  • RIBAS, M. (1934): Origen i fets històrics de Mataró. Pàg. 45.
  • RIBAS, M. (1964): Els orígens de Mataró.

. .