Datació: Eneolític (2.500 a.C. aproximadament).

Localització: Planes de Can Boquet a Vilassar de Dalt a tres-cents metres d'on es troba el megàlit "La Roca d'en Toni".

Il·lustració: Dibuix de la Secció Arqueològica del Museu de Vilassar de Dalt.

Descripció: Més que d'una cova es tracta d'un abric format per una llosa granítica que reposa inclinada sobre un marge de sauló. L'espai que es crea entre el marge i la roca fa un metre d'alçada per dos metres d'amplada i tres i mig de profunditat. A l'interior s'hi trobà una paret irregular de pedres de 75 cm. d'alçada, a continuació s'inicia un mur en semicercle creant-se una cambra interior on havien dipositats tres esquelets arrenglerats en posició fetal, estaven força malmesos doncs hi havia tres caus de guineu que facilitaren l'entrada d'aigua a l'interior. S'hi exhumaren escassos materials a l'interior de l'abric: havien dos fragments de sílex de dos centímetres de llarg i fragments de ceràmiques espatulades. A l'exterior i a la part superior de la llosa cobertora, aparegué una petita destral de basalt i ceràmica amb incisions i ratlles. Curiosament el mur interior de l'abric, segons Pau Ubach, era d'arenisca grisa, roca no habitual de la contrada maresmenca.

Comentari: Aquest enterrament forma part d'un conjunt d'enterraments típics de l'àrea i que ha justificat la denominació d'estació eneolítica de Can Boquet. a les Planes de Can Boquet s'hi concentra un gran nombre d'abrics granítics amb enterraments: la Cova d'en Pau, la Cova de la Granota, els Recers, la Cova Sota el Camí, la Cova del Pont, la Cova de la Terrassa, la Cova del Camí de la Font, la Cova de sota els Recers, a més de la Cova d'en Joan. També és ben coneguda la zona pel megàlit de la Roca d'en Toni i el jaciment dels Rocs d'en Sardinyà, un hàbitat del neolític inicial, que resulta ser un dels primers testimonis d'habitants al Maresme hores d'ara.

La Cova d'en Joan té tres individus enterrats que se'ls suposa coetanis, l'estructura interior fou feta expressament per enterrar en un moment determinat als tres personatges. Acusa un aixovar funerari molt pobre, quasibé inexistent, poc definidor de les persones exhumades. Destaca la particularitat del muret que rodeja els cadàvers, aquesta subcambra interior artificial no és massa habitual en enterraments en cova o abric, i més sorprenent encara resulta el fet que les pedres siguin portades expressament de fora la comarca. En resum, es tracta d'un enterrament Eneolític atípic en relació als tres enterraments de la zona ja esmentats que en alguns casos són més rics en materials com foren la Cova d'en Pau i la Cova de la Granota.

Autor de la fitxa: Imma Bassols i Fernández

Bibliografia:

. .