| Arxiu Patrimoni > Prehistòria >... | |||||||||
|
|
||||||||
|
Tema: : Ídol-placa procedent del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar-Maresme). Localització: : Es conserva al Museu de Mataró. Datació: Bronze I peninsular (2000-1500 aC.aprox.). Il·lustració. Joan Francesc Clariana i Roig, detall del dibuix publicat a "Felibrejada" núm 16 (maig 1996). Descripció: Fragment d’angle de placa de pissarra de color gris-plom, amb lleugeres betes blanques pertanyent a un petit ídol-placa. En una de les seves cares presenta la típica decoració de triangles reticulats incisos característics d’aquesta mena d’objectes suposadament màgic-religiosos. També s’hi copsa un semicercle incís, amb un punt central, que tal vegada simbolitzaria un ull (núm inventari: MCMM 10,406). Pertany al tipus VIII, variant Db 1-6 de la classificació de M. J. Almagro Gorbea. Comentari: Segons comunicació personal de Joaquim Garcia i Rosselló, arqueòleg de l’A.I.A. del Museu de Mataró, la peça ha estat mostrada a especialistes del ema, tals com Josep M. Fullola Pericot i Miquel Crua Morera, els qual han fet constar els seus dubtes sobre l’autenticitat del mateix. Com arguments en favor de l’autenticitat de la peça podem dir que es tracta d’un tipus de pissarra que no es originari del Maresme i que en la cultura ibèrica les decoracions de triangles incisos no solen ser quasi mai reticulats, sinó com a molt reomplerts de línies paral·leles. Es tracta sens dubte de l’objecte més antic trobat, fins ara, a la muntanya de Burriac, contemporani amb la cultura dolmènica de la serralada. Va ser trobat cap els anys quaranta per Marià Ribas, a l’entrada d’una cova artificial. A la península Ibèrica, els ídols-placa, es troben gairebé sempre associats a dòlmens i enterrament megalítics distribuïts per tres gran àrees d’expansió: la zona d’Extremadura i sud Portugal, la zona d’Almeria - Granada i finalment la zona de Catalunya, a partir de l’Ebre cap el nord i fins el Rosselló. Autor de la fitxa: Joan Francesc Clariana i Roig. Bibliografia:
. . |
|||||||||