Arxiu Patrimoni > Prehistòria >...
Fitxa
11
Dolmen de Ca l’Arenes
-Dosrius-

Ca l'Arenes

Planta

 

Tema: sepulcre megalític(Dosrius).

Datació: : aproximadament entre 3000 i 2500 a.C.

Localització: Es troba entre la riera de ca l’Arenes i el Sot del Fangar, prop del paratge dels Rocs d’en Nyacapà. Situat en uns terrenys propietat del Parc Montnegre – Corredor, molt a prop del Santuari.

Il·lustracions: Fotografia d’Imma Bassols, dibuix de la planta de Robert Lleonart.

Descripció: Es tracta d’una petita galeria catalana. La cambra funerària està formada per la llosa de capçalera, quatre lloses laterals (dues a cada costat de la capçalera) i dos muntants a l’entrada per recolzar una llosa-porta abatible, actualment col·locada a l’interior de la cambra. Dues lloses planes pavimenten l’interior. De la llosa de coberta se’n conserven dos grans fragments reconstruïts a base de trossos més petits. L’accés a la cambra es feia per un corredor incipient. Al costat oest del dolmen es conserva el túmul lateral format per terra i pedruscall, delimitat per pedres més grosses que contenen les terres del túmul (és el que s’anomena cromlec). Pel costat est gairebé no hi ha túmul perquè el nivell del terreny era més elevat; tan sols hi ha tres grans pedres sense treballar que fan de contrafort. L’entrada del sepulcre s’orienta al sud.

Comentari: Sepulcre megalític descobert l’any 1997, excavat en dues campanyes entre 2006 i 2007. L’excavació va proporcionar escassos materials: petits fragments de ceràmica feta a mà, fragments de sílex i de coure o bronze. Va ser durant la darrera campanya que el dolmen es va restaurar en la seva totalitat. Estava molt malmès, amb gairebé totes les lloses inclinades i caigudes. Durant la restauració es van aixecar de nou, es va restituir la coberta a base d’unir de nou els fragments dispersos, es van posar dretes les pedres del cromlec i es va refer part del túmul. La restauració de ca l’Arenes ha permès evidenciar un mètode de restauració molt diferent a l’aplicat al dolmen de Pedra Gentil, el primer restaurat a Catalunya de que se’n te notícia. Pedra Gentil va ser restaurat l’any 1855 per Josep Pradell, propietari de les terres. La intervenció al dolmen de ca l’Arenes compta amb els precedents de més de 150 anys d’estudis sobre megalitisme recolzats en una intervenció acurada que ha intentat explicar de forma metòdica l’arquitectura del vestigi. Aquesta tomba monumental va ser construïda per un grup amb unes creences i rituals molt elaborats. La situació era estratègica i servia per justificar la pertinença del territori a la comunitat, per ser el lloc on es trobaven enterrats els seus avantpassats. Es troba en l’entorn megalític de la Serra del Corredor que inclou vestigis com la Pedra Gentil, Pedra Arca, les lloses del Trull, i la Pedra Llarga.

Autor de la fitxa: Imma Bassols, Daniel Daví, Robert Lleonart i Toni Lou

Bibliografia:

  • BASSOLS, I. (2006) Informe de la intervenció arqueològica a ca n’Arenes I (Dosrius, Maresme), integrada en el projecte d’investigació “El poblament prehistòric de la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental)”, segona fase 2004-2006. Dipositat a l’Àrea de Coneixement i Recerca durant el mes de juliol de 2006.
  • BASSOLS, I. (2007) Informe de la intervenció arqueològica a ca n’Arenes I – Parc Montnegre-Corredor (Dosrius, Maresme), integrada en el projecte d’investigació “El poblament prehistòric de la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental), pròrroga 2007 de la segona fase 2004-2006. Dipositat a l’Àrea de Coneixement i Recerca durant el mes de juliol de 2007.
  • DAVI, D. (2003) “Sepulcres megalítics i sepultures alternatives a la Serralada Litoral (Maresme i Vallès Oriental)”. Laietània, 14. Mataró.
  • DAVI, D., BASSOLS, I., LOU, T., LLEONART, R. (en premsa) : “La restauració de dos monuments megalítics en el segle XIX i a l’actualitat a la serra del Corredor: el dòlmens de Pedra Gentil i de ca l’Arenes“. I Trobada d’estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central. Mataró, 15 i 16 de novembre de 2007.
  • LLEONART, R. (en premsa): “El dolmen de ca l’Arenes I“. Revista Duos Rios. Dosrius.