Tema: Pintures rupestres prehistòriques.

Datació: : Neolític, possiblement en fase inicial, previ a la fase megalítica que a Catalunya es comença a manifestar durant el neolític mig.

Localització: Es troba al massís de Céllecs, entre Sant Bartomeu de Cabanes i la urbanització la Pineda dins el terme municipal de la Roca del Vallès..

Il·lustracions: (Fot. 1) Vista del rocam anomenat "Pedra de les Orenetes", feta l'any 1994 per Daniel Daví i Salvanyà; (Fot. 2) Detall central de les pintures del rocam, realitzat l'any 1994 per Daniel Daví i Salvanyà; (Fot. 3) Àrea central de les representacions prehistòriques malmeses amb grafitis realitzats abans del setembre de 1996, fotografia feta per Imma Bassols Fernández; (Fot. 4) Vista de les pintures rupestres amb els grafitis actuals sobreposats i que es varen fer abans del setembre de 1996, fotografia realitzada per Imma Bassols Fernández; (Fot. 5) Calc de Marià Ribas publicat l’any 1952 a El poblament d'Ilduro; (Fot. 6) Calc de Josep Estrada i Garriga publicat el 1949 a Museu.

Descripció: En un bloc de granit exempt que amida 8 metres de llargada per 3 d’amplada, en de les seves concavitats presenta representacions pictogràfiques que ocupen un espai aproximat d’entre 2,90 d’ample i 1,57 metres d’alt.

Va ser descoberta l’any 1945 per el grup excursionista de Granollers en què formava part Josep Estrada. Es troba al massís de Céllecs, entre Sant Bartomeu de Cabanes i la urbanització la Pineda dins el terme municipal de la Roca del Vallès, just per dessota del turó de l’Arbocera i per sobre del torrent dels Batlles, que es dirigeix vers el riu Mogent. És al bell mig del conjunt dolmènic de Cèllecs. Les pintures es troben en un suport atípic, el granit, que no és el més adient per a la conservació dels pigments. També és una àrea atípica de localitzar-se, no s’han trobat pintures rupestres tant lluny de la seva zona habitual, la més meridional de Catalunya. De tota la llenca on es distribueix la pintura, en colors vermellosos, o vermellosos-castanys, hi ha una zona central que no va més enllà del 75 centímetres, on s’ubiquen els dibuixos més característics que identifiquen la pintura: el dibuix serpentiforme, les dones, el cruciforme o antropomorf, i uns traços que s’ha arribat a identificar amb unes banyes. Aquesta és el punt que tant Estrada com Ribas es dedicaren a calcar entre les dècades dels anys 1940 i 1950. No és fins 1994, en realitzar un corpus de pintures rupestres, que es fa topografia del rocam i que es descriuen i s’ubiquen totes les restes de la pintura (Ramon Viñas i el seu equip), s’arriben a distingir el traç de quadrúpedes i altres antropomorfs, entre d’altres. També és el moment en què comparant els calcs del gairebé mig segle enrere ens adonem de la degradació progressiva dels pigments a la roca. Malauradament a l’any 1996 les pintures són greument malmeses, víctimes de la incomprensió i ignorància, i des de llavors no s’ha donat cap pas per restituir-les de forma efectiva, tot i haver-hi bons propòsits.

Comentari: Sobta d’un forma destacada el fet que en aquesta zona s’hagin trobat pintures rupestres fora de l’arc mediterrani meridional en que se solen ubicar. Pertany al ben conegut estil d’art rupestre llevantí, donat l’esquematisme de les figures representades. El paral·lelisme clar de les pintures del Cogul no s’escapa ni a Estrada ni a Ribas. Tot i això, hi ha escèptics que han posat en dubte la seva autenticitat, cosa que hores d’ara no es planteja ni de bon tros. Estrada esbossa la possibilitat que les pintures tinguin relació amb els megàlits de la zona. Paral·lelitza l’estilització dels gravats del dolmen del Barranc d’Espolla amb els traçats del la Roca de les Orenetes. Però per contra, també destaca que a la zona típica on s’ubica l’arc de pintura llevantina, no hi ha un sol traç de dolmen catalogat, per la qual cosa dedueix que les pintures van ser realitzades abans de construir-hi dòlmens al paratge que ens ocupa. Ribas només es limita a proposar una datació posterior al paleolític. L’estudi de Ramon Viñas afegeix que dins el mateix espai es poden detectar superposicions i fases diverses. Així sembla que el lloc va ser un punt cultual freqüentat per l’home del neolític antic/mig-inicial. El poblament en aquest període es concentra en llur majoria a la plana vallesana, tot i que no és molt pròdiga en jaciments respecte d’altres èpoques més ben representades. Ara però, la plana litoral maresmenca comença a detectar algun que altre jaciment més, que podria ser paral·lela al moment de les pintures de Céllecs i que podria compartir el mateix espai. Cap la possibilitat que la seva existència, en temps posteriors (etapa megalítica), va propiciar l’erecció de dòlmens i ocupació d’altres rocams associats als megàlits; i per la qual cosa, al llarg dels temps, no va deixar de ser Céllecs una zona màgica o cultual.

Autor de la fitxa: Imma Bassols Fernández

Bibliografia: