Datació: La creu va ser contractada pels jurats de la vila de Mataró, mossèn Joan Jofre i mossèn Antoni Major amb l'argenter barceloní Gabriel Ramon, el 7 de novembre de 1610, amb la condició de què estigués acabada per la festivitat de la Mare de Déu d'Agost del 1611.

Localització: La creu es va salvar de la destrucció del 1936 i, actualment, es conserva a la Basílica de Santa Maria exposada en el conjunt museístic dedicat a les Santes per part del Museu Arxiu de Santa Maria. El seu estat de conservació és força bò. La creu encara segueix complint la funció per a la qual va ser creada i per la Diada de les Santes (27 de juliol), presideix la processó després de la Missa de Glòria de Mn. Blanch.

Descripció: La creu és cisellada i de mig relleu amb els extrems flordelissats decorats amb uns caps de Serafí. Els plans es decoren amb foliacions geomètriques seguint una estètica classicista i en el perfil apareixen cresteries gòtiques. En els braços de la creu apareixen medallons amb imatges en relleu. El nus o magolla és de fanal decorat amb un fons arquitectònic gòtic (gàrgoles, dosserets, pinacles...) emmarcant unes capelletes amb la representació dels apòstols amb un atribut a les mans que l'identifica. Entremig, en els contraforts, s'hi representen uns Serafins amb improperis de la passió. La creu conserva els punxons identificatius de l'argent, la data i l'orfebre.

A nivell iconogràfic, la creu manté dues cares. En la primera, on hi ha la figura central del Crist ressuscitat, apareix en els medallons decoratius, les imatges de Santa Maria i Sant Joan en els braços, com a testimonis del Calvari, el pelicà i la ressurrecció de Llàtzer com a símbols de la ressurrecció al peu i capçalera de la creu. En la cara inversa, es centra en la imatge de la Verge Maria i en els medallons apareixen els quatre evangelistes (Lluch, Marc, Mateu i Joan).

Comentari: Malgrat conservar l'encàrrec, abans esmentat, que atribueix l'obra a l'argenter barceloní Gabriel Ramon, coneixem també un altre document datat dos o tres dies després de l'anterior, és a dir, el 9 de novembre, en què Gabriel Ramon subencarrega dita creu a un altre argenter barceloní, Domènec Baró, amb les mateixes condicions que l'anterior. Sempre, però, Gabriel Ramon apareixerà com a intermediari entre Domènec Baró i els jurats de la vila.

Coneixem també arran de la documentació, que la creu va ser feta a imatge de la que ja existia a la parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona (obrada per Salvador Verdera l'11 de gener de 1605). Coneixem també algunes dades econòmiques del seu cost. La creu havia de pesar 50 marcs d'argent aproximadament (1 marx=230 gr.). Els jurats li varen pagar per obrar-la 7 lliures i 4 sous per marc per la plata i 3 lliures per marc per la feina. Pel daurat 46 doblons. Els terminis dels pagaments s'estipularen d'aquesta manera. es pagarien 150 lliures, els dies de Carnestoltes, Sant Joan i Sant Miquel, i per Tots Sants, després de lliurar la creu, la resta.

FERRER I CLARIANA, Ll: Santa Maria de Mataró. La parròquia. El temple. Mataró, MAHAM, 1968. Obra de Sant Francesc, IV, vol.I, pàg.105-105.
GUDIOL, J. Mn.: "Les creus d'argenteria a Catalunya", a Anuari d'Estudis Catalans, vol. VI, Barcelona, 1920.
GRAUPERA, Joaquim: L'orfebreria i argenteria gòtica al Maresme. Estat de la qüestió. Inèdit. Mataró,1994, pàg. 12-14.
MADURELL, J.M.: L'art antic al Maresme..., Mataró CEL, Dalmau, 1970, pàg. 80-82.
RIBAS, Marià: "La creu processional de Santa Maria de Mataró", a Bloc Mataroní (1926), Edició facsímil) Mataró, PMC, Altafulla, 1990. pàg. 518-519.