Tema: Molins fariners. Medieval. Vall de Pineda. Tordera.

Datació: Segles XV-XVI.

Localització: Davant de Can Farriol (Can Pallofa) a la riba dreta de la Riera de Pineda, terme de Sant Pere de Riu, avui veïnat de Tordera.

Il·lustració: Fotografies Bou – Vellvehí.

Descripció: L’antic molí, avui és un edifici en runes reformat amb una casa adossada al costat fruit d‘una ampliació moderna. Fa uns anys, quan realitzarem el treball sobre els molins de Tordera publicat el 2003, el molí només era visible en les restes corresponents al casal moliner doncs la vegetació cobria totalment la bassa i la resta d’elements. Darrerament, el propietari ha realitzat una neteja que permet accedir a la bassa i tota la part posterior de l’edifici. A resultes d’aquesta actuació s’ha posat de relleu una bassa de planta triangular, petita, però que esdevé molt més gran en aprofitar el rec de subministrament, més ample del que és habitual en aquest tram final, que es converteix en una mena de bassa molt allargassada, similar a la del Molí de Can Verd, situat més avall. La bassa tanca en un cup semicircular de diàmetre considerable, fet amb carreus rectangulars i ben alineats. L’altra novetat que s’ha posat al descobert, és que la canal de l’aigua sobrera del carcavà, ara és visible fins a la riera, lloc on abocava. Té l’amplada del carcavà i és construït rústegament amb murs de pedra. També es pot apreciar l’arc d’obertura de la volta del carcavà, que és de mig punt i fet amb blocs de pedra irregulars. Cal dir però, que a principis del segle XIX, l’aigua sobrant es canalitzà construint una sèquia fins al molí de Can Buc de les Nogueres que hi havia una mica més avall.

Es tracta d’un petit edifici que contindria una sola mola, de planta lleugerament rectangular, limitat a les tasques molineres. En l’obrador s’observa el rebaix en el mur per a encabir-hi les moles i que és fet mitjançant un arc apuntat amb carreus ben escairats i polits, aspecte que ens serveix per a datar el molí en època baix-medieval, probablement entre els segles XV-XVI. El que sobta d’aquest molí és l’enorme alçada del cup i de la bassa, que deixen la sala de les moles molt per sota del nivell de la bassa, potser uns 8 o 10 metres des de la teulada de l’obrador. Aquest desnivell tan pronunciat, junt al cup de gran diàmetre de caiguda vertical, havia de generar una força espectacular malgrat l’escassetat d’aigua en èpoques estiuenques. El molí es subministrava d’aigua mitjançant una canal que la captava de la Riera de Pineda, mitjançant una resclosa en un punt que no hem pogut localitzar.

En època moderna el molí s’amplià fins a convertir-se en una masia que res té a veure amb el mas conegut avui com a Can Pallofa i que es troba a l’altra vora del riu i que té uns orígens coetanis als del molí. L’edifici moliner es va enderrocar per construir la masia i només es conservà el cup i la paret de l’obrador corresponent al mateix, on hi ha l’arcada, i també es va respectar el carcavà. Quant a l’antic edifici moliner, l’enderrocat en bastir la masia, observant el murs es detecta la seva amplada per restes de la paret en el parament del cup.

Comentari: Antigament, el mas era conegut com Can Joanilles. La masia de Can Farriol, si bé és d’època moderna presenta certs elements baix-medievals com un finestral gòtic datable al segle XV. Seguint el camí que mena cap a Hortsavinyà paral·lel a la Riera de Pineda i més amunt de Can Cornell trobem a la riba esquerra -seguint el curs de l’aigua- el mas Farriol, i al davant mateix però a l’altra riba hi ha les restes de l’antic molí. Com en d’altres casos no hem trobat constància documental en època medieval. La propietat la tenia el mas Cànovas, d’aquí un dels seus noms, per bé que la casa avui coneguda com a Can Pallofa, i que és un restaurant, és la que li acabarà donant el nom. El nom més antic però, és el de les Nogueres.

Per les restes conservades podem datar l’edifici original en la baixa medievalitat, com a més modern entre els segles XV-XVI sense descartar un origen anterior. El 1803, quan s’establí el molí d’en Buc de les Nogueres, el de Can Farriol (Nogueres, Cànovas o Pallofa) ja existia i era propietat d’Antoni Prats de Vic: “al salir de otro molino que tiene en otro lugar de Orsavinya el heredero de D. Antonio Prats de la ciudad de Vique”. El 1879 consta en la declaració de finques urbanes d’Hortsavinyà amb el nom de “Molí de las Nogueras”, que era propietat d’Ildefons Casanovas que també la tenia del de Can Cornell. El molí limitava “por levante, mediodia y poniente con Esteban Buch y por norte con Juan Comas.” Tot sembla indicar que l’activitat molinera desaparegué en època força reculada doncs el 1882 Artur Osona, acompanyat de Ramon Arabia i Francesc Maspons en l’excursió que feren a Pineda i el Montnegre, esmenten el mas Farriol però no el molí, cosa que si fan amb els de Mes-Avall, d’en Verd i d’en Buc.

Autors de la fitxa: Joan Bou i Illa – Jaume Vellvehí i Altimira.

Bibliografia: