Tema: Molins; Castell de Dosrius; Medieval; Masos.

Datació: Documentalment consta a partir del segle XV però per les restes i l’estudi de la documentació podríem datar-lo a l’entorn del segle XIII.

Localització: Es troba en el marge esquerra de la riera de Dosrius, entre aquesta i la carretera local B-510, uns centenars de metres abans de Can Terrades del Molí venint d’Argentona. Les restes queden totalment amagades per l’espessa i més que frondosa vegetació.

Il·lustració: Fotografia Jaume Vellvehí. Cup del molí del Castell.

Descripció: La bassa està situada darrera del molí. És de grans proporcions, allargada i orientada al nord-oest, quedant el molí al sud-est. S’han conservat tots els murs, a excepció del que tanca pel nord-oest, que en el seu punt més alt, el del costat del molí, tenen una alçada de 2,70 m. En el mur del nord-est es conserva el vessador per on sobreeixia l’aigua sobrant. En aquest punt l’amplada de la bassa s’ha anat estrenyent i acaba amb una mena de pou o cup de planta semicircular lleugerament ultrapassada. Amb tot, no podem considerar-ho estrictament un pou doncs no té prou fondària. De fet, aquesta ve donada per una lleugera inclinació, de poc més d’un metre, des del sòl de la bassa fins al coronament de l’obertura de la canal de conducció fins al carcavà. Ho fa mitjançant un arc de mig punt d’ 1,30 m. de diàmetre fet amb carreus regulars i ben disposats. Així doncs, ens trobem amb un sistema mixt, amb una estructura de bassa amb pou però sense aquest element. Les característiques d’aquesta part són clarament diferents de la resta de murs de tot el conjunt, fet que ens fa proposar que es tracta de la part més antiga de tota la construcció. L’obertura del cup creiem que és la part, del que hem pogut veure, que més s’hauria conservat i que hauria sofert menys reformes, per això i per les característiques de l’aparell constructiu la dataríem al segle XIII, moment que degué bastir-se el molí.

Quant a l’edifici, es tracta d’un molí amb casal. És un edifici gran on hi haurien les moles i els altres elements i dependències pròpies del molí, així com la vivenda del moliner. En època més moderna, probablement al segle XVIII, s’hi afegí un altre cos al costat nord-est, encavalcat en la bassa i en l’edifici inicial aprofitant la paret d’aquella, que ampliaria les dependències destinades a vivenda o, més probablement, donats els problemes d’humitat que provocaria l’aprofitament del mur de la bassa, les estances pròpies d’un mas agrícola, com ara els estables, graners, corts, celler…

El molí es subministrava d’aigua procedent de la riera de Dosrius que, des del seu origen, fou captada mitjançant la resclosa que hi havia a can Tarau. Aquesta captació d’aigua es va mantenir en el mateix lloc fins que el molí extingí la seva activitat. No hem trobat cap vestigi del rec que conduïa l’aigua des de la resclosa i l’estallador fins a la bassa. En canvi ens sembla identificar l’abocador del canal de desguàs en la riera, en una cavitat soterrada i enrunada que hi ha en la riba tot seguint el camí des del molí fins a aquella.

Per les característiques de les restes trobades, el molí correspondria a la tipologia de molins baixmedievals, probablement a un model intermig entre els models "B" i "C" proposats per Jordi Bolòs i Josep Nuet.

Comentari: La primera referència documental és de l’any 1453. El fet que en el document en qüestió se’ns parli d’un únic molí a l’hora de referir els rèdits de la comunitat de Casserres en concepte de la seva explotació, ja expressa la singularitat d’aquell. Es fa difícil pensar que no existís fins aquest segle. Hauríem de situar els orígens cronològics d’aquest molí a l’entorn del segle XIII vinculant-ho a la propietat del Castell de Dosrius per part de la comunitat monàstica de Casserres.

Un molí fariner que apareix a la documentació com a "Molí de Dosrius" podríem identificar-lo amb el del Castell. El document on apareix és del 1648 i és l’establiment del molí fariner de Dosrius a Francesc Saborit i es diu que el molí afronta amb propietats de Joan Gemmir, d’en Terrades i d’en Llibre i amb el propi riu.

En establir-se el mas Terrades, el molí ja devia funcionar i el mas prendria el nom per la proximitat a aquell i no pas per la propietat del mateix. És en aquests moments quan s’establiria el topònim Terrades del Molí. A partir del s. XV-XVI, el molí seria explotat pels Saborit que ampliarien l’edifici del molí amb la pròpia vivenda. A partir d’aquest moment coexisteixen els dos noms, molí Terrades i molí Saborit, tot depenent del parlant que s’hi referís i quin nom fos el que tenia interioritzat. Aquests dos noms que induïen a confusió eren clarificats amb els noms Molí del Castell o Molí de Dosrius, que identificarien aquest molí a tothom.

L’extinció de la vida del molí es degué produir a partir de 1858 quan es constituí la societat per a l’explotació de les aigües de Dosrius.

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira.

Bibliografia: