Tema: Monestirs; Cartoixes; Montalegre; Tiana; Art Medieval; Gòtic.

Datació: Els cartoixans de la comunitat de Vallparadís de Terrassa i els de Sant Pol de Mar van decidir unir-se i fundar una nova cartoixa a Tiana entre el 1415 i 1434 van arribar els primers monjos. Les obres de la part medieval del monestir es poden datar entre el 1423 i el 1459.

Localització: A la vessant de serralada Litoral que dona al mar, al Nord oest del terme de Tiana hi ha l’indret de Montalegre (Mons Alacris o Mons Hilaris). S’hi accedeix per la carretera de Badalona a Mollet.

Il·lustració: Fotografia Jaume Vellvehí.

Descripció: La Cartoixa es divideix en tres sectors. El primer comprèn un pati d’honor amb l’albergueria, procura i lloc de treballs manuals. El segon recinte acull una sèrie de dependències comunes (l’església gòtica acabada l’any 1463, el menjador i la sala capitular) a l’entorn del claustret. El tercer recinte esta configurat al voltant de dos grans claustres des d’on es despleguen totes les cel·les dels monjos que eren dissenyades per afavorir la vida eremítica. Les cel·les comprenen el lloc de treball i el lloc de repòs individual. Els dos claustres tenen una estructura juxtaposada (el primer edificat el 1448 amb la cel·la prioral i unes altres 17 cel·les i el segon més modern del 1636 amb 13 cel·les més).

Comentari: Les obres de l’edifici gòtic van ser dirigides per fra Joan d’Enea, convers procedent de Medinacelli i ecònom de Montalegre. L’època de major esplendor del monestir van ser els segles XVII i XVIII. La vida monàstica va ser interrompuda per motius bèl·lics entre els anys 1808-14 i entre 1820-24. El 1835, amb la llei de la Desamortització de Mendizàbal el monestir fou abandonat, saquejat i incendiat. La Grande Chartreuse va comprar el monestir el 1865 i la va restaurar en un llar procés fins el 1901 amb l’arribada d’una comunitat francesa de 29 pares i 23 germans. La comunitat cartoixana encara continua regint el monestir.

L’ordre dels Cartoixans va ser fundada per Sant Bru, quan el 1084 es va retirar juntament amb 6 frares més a un lloc muntanyós i solitari prop de Grenoble, edificant la Chartreuse. Aquest primitiu monestir va ser abandonat per construir en un indret més avall, on no hi havien perills d’allaus, el monestir conegut com La Gran Cartoixa. Sant Bru no va escriure cap regla monàstica però el seu successor Guido I sí, les anomenades Consuetudines, aprovades pel papa Innocenci II el 1133. La regla es basa en la benedictina i estipulava que cada monjo ha de viure en una cel·la individual. Diàriament sols es poden reunir per la missa i per les oracions de matines i vespres. La resta de les hores el monjo resta en solitud. Els diumenges i alguns festius la comunitat es pot reunir en la Sala Capitular. Com es veu, es una ordre contemplativa i els monjos han de romandre en absoluta solitud. Es una ordre que barreja la vida eremítica dels primers monjos i la vida en comunitat.

Autor de la fitxa: Joaquim Graupera i Graupera.

Bibliografia: