Datació: El primer esment que es cita es un document de l'any 878, que parla d'una capella dedicada a Sant Martí, a la Marina, propera a la riera d'Argentona. El topònim Mata, no surt esmentat fins el 963. Els límits de veïnat eren molt extensos segons es dedueix de l'escriptura del 989. Mata limitava amb Llavaneres per l'Orient, a migdia amb les aigües del mar, a occident amb Valldeix i a tramuntana amb el terme de Dosrius.

Localització: La capella de Sant Martí de Mata es troba situada en la serralada litoral, en el veïnat de Mata dins el terme municipal de Mataró.

Il·lustració: El dibuix és extret del llibre de Marià Ribas i Bertran, El Maresme en els primers segles del Cristianisme, fig.61.

Descripció: L'edifici es de planta rectangular de 13,50 metres per 6,50 metres. A la paret lateral hi han tres contraforts i entre ells hi ha la porta d'entrada de punt rodó i una finestreta espitllerada. El sostre esta format per un embigat de fusta i la teulada es de dos pendents i hi ha un campanar d'espadanya per una sola campana. El parament es de maçoneria amb pedres de varies mides i restes de ceràmica, també hi ha algun carreu i esta travat amb morter de calç i sorra. Les cadenes dels angles esta formada per carreus mitjans i grans amb les juntures omplertes d'argamassa. El paviment esta compost per rajoles però correspon a la reforma del 1955. La capella esta orientada al S - E.

Comentari: Les restes trobades en l'excavació en el seu conjunt fa pensar en l'existència d'una vil·la agrícola alt - imperial que va tenir una continuïtat d'habitat fins el baix imperi, amb certa importància segons la troballa de restes de marbre i nombrosa ceràmica trobada. En època paleocristiana i visigòtica es va bastí un temple amb una zona de necròpolis a l'exterior. La capella deuria passar de tenir un culte privat de la vil·la a un culte públic. En el s.IX-X es deuria edificar el temple que coneixem i que bàsicament ha arribat als nostres dies. La primera reforma documentada es en l'any 1581, data que es trobava pintada amb pintura vermella sobre l'altar. En aquesta reforma es van construir els tres contraforts laterals. La segona restauració es va produir l'any 1767, segons una inscripció en la paret lateral, "ANY MDCCLXVII SE REMENDA". En aquesta reforma es va construir l'altar barroc d'unes proporcions molt reduïdes acabat l'any 1787. Podem trobar paral·lels en les esglésies de Sant Cristòfol de Pasqüells (Solsonès) i Sant Francesc d’Araós (Pallars Sobirà).

BARRAL I ALTET, Xavier: L'art pre-romànic a Catalunya, Ed.62, Barcelona 1981, pàg.252.
CABANYES, Josep: "Sant Martí de Mata" a Bloc Mataroní-1926, Diari de Mataró, Mataró 1925, fulls del 11 al 14 de Novembre.
GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim: "Sant Martí de Mata" a Catalunya Romànica,vol.XX, Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992. Pàgs.494-495.
GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim: Mataró Medieval.Art i arqueologia. 1/Historiografia i llocs de culte. Grup d’Història del Casal. Mataró, 1996. (Ramon Muntaner, 1). Pàgs.38-42.
RIBAS I BERTRAN,Marià: Notes històriques de Mata, La hormiga de Oro, Barcelona 1933.
RIBAS I BERTRAN, Marià: "Mataró", a VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueològicas de Barcelona. Madrid, 1956. Pàgs. 92-94.
RIBAS I BERTRAN, Marià: El Maresme en els primers segles del Cristianisme, Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró 1975, Premi Iluro, 24. Pàgs.51-58.
SALICRÚ i PUIG,Manuel: "Recopilació de dades de les dues parròquies antigues de Mataró, Santa Maria i Sant Martí de Mata" a Fulls núm.7 (abril 1980) s/p