Tema: Làpida sepulcral atribuïda al fundador de l'església del monestir de Roca Rossa a Tordera.

Datació: Darreries del segle XII.

Localització: Fins a començaments d'aquest segle es trobava al monestir de Roca Rossa a Tordera. Actualment es conserva entre el fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Il·lustració: Fotografia publicada a PONS i GURI, J.M: El cartoral....

Descripció: No coneixem les mides exactes de la làpida ja que actualment el MNAC està en fase de remodelació i els seus fons es troben emmagatzemats i no es poden consultar. El que sí coneixem és el text que diu així:

Istius ecclesie primus fundatur habetur
qui iacet hoc tumulo raimundus nomine gascus
principio finem posuit mundana relinquens
perpetui fructus mercem super astra resumens.

La traducció és com segueix: "D'aquesta església se'n té per primer fundador, el que jau en aquest túmul, anomenat Ramon Gasc, el qual va posar fí al principi abandonant el món, i per això va recollir el premi del fruit perpetual sobre els estels.".

Comentari: El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, fou un priorat agustí fundat a mitjans del segle XII. Segons aquesta làpida el fundador fou Ramon Gasc que, en morir a darreries d'aquell segle, hi fou enterrat. Amb tot però, la primera notícia documental que coneixem és de l'any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona -i per tant del que avui s'anomena Alt Maresme- cedí el franc alou de la Fredena - que es situaria a la banda de ponent de Roca Rossa- a un monjo anomenat Bernat, perquè hi aixequés una església dedicada a Santa Maria. Aquest alou era dins el terme de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà en el terme del Castell de Montpalau. Tal com exposa Josep M. Pons, tot sembla indicar l'existència d'una vida eremítica en aquest lloc, ja que en la documentació fins el 1177 apareix Santa Maria com una església o santuari, i que el Ramon Gasc de la làpida en seria l'iniciador abans del monjo Bernat. També és probable però, que després de la mort del monjo Bernat, Ramon Gasc fos l'edificador del monestir donat que no és fins al 1177 quan consta l'existència del monestir amb una comunitat de religiosos.

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira.

Bibliografia:

.