Datació: La pintura molt malmesa dificulta el seu anàlisi i per conseqüència la seva datació. Lladó i Fortuny daten les pintures, en el moment de la seva troballa en el 1973, en el s.IX a partir de la comparació amb altres models. Carabasa i Loosvelt discrepen d'aquesta datació i presenten una cronologia aproximada que va de finals del s.XI a principis del s.XII discrepant de J.Sureda que les data a la segona meitat del segle XI.

Localització: La masia de Can Sant-romà és un important mas que es troba a la serralada de Montalegre dins el terme municipal de Tiana. Les pintures es troben situades al mur N de l'església del segle XI (actualment mur de contenció de l'edificació gòtica) que es troba situada al costat de la masia.

Il·lustració: Croquis de les pintures segons el seu l'estat de conservació l'any 1973 segons J.Lladó. Aquest dibuix va estar publicat al Volum XX de Catalunya Romànica pàg. 520. Fotografia de l'Arxiu del Grup d'Amics de l'Art Romànic del Maresme.

Descripció: Les pintures es troben, actualment, en un greu estat de conservació, ja que estan a l'aire lliure. Caldria fer un esforç per intentar salvar-les ja que son les úniques restes conegudes de pintura romànica que es conserven a la comarca. La pintura mural, realitzada seguint la tècnica del fresc, representa, sota un fons de color blau fosc, una creu amb restes del cos de Crist seguint l'esquema de Crist Majestat, típic de la representació romànica del crucificat. A la seva esquerra apareix un personatge, tampoc conservat del tot, vestit amb túnica vermella i amb els braços en actitut de sustentar una llança, indicant-nos que es tracta de la figura de Longí, es a dir, el soldat que va atravessar amb una llança el cos de Crist.

Comentari: Les pintures van ser descobertes per Jaume Lladó i donades a conèixer per Epifani Fortuny el 1973. Van ser trobades desprès d'haver separat tres capes de guix sobreposades que les ocultaven. El tema representa una escena que va ser representada bastant sovint en el romànic. L'esquema compositiu presenta a un Crist majestàtic amb poder sobrenormals al qual la mort no li afecta. Aquest Crist se li atribueixen atributs reials, túnica i corona, amb un hieratisme que reafirma el distanciament anvers els humans. Aquest concepte de Crist anirà evolucionant cap el s.XIII , el qual es representarà d'una forma més humana, despullat i amb les nafres del torment ben clarament representades. L'aspecte de la mort quedarà més enfatitzat i fins i tot el tema s'adaptarà més a aquesta concepció, el devallament de la creu.

Epifani Fortuny i Jaume LLadó van trobar trets paral·lels en la Bíblia de Ripoll o de Farfa (Biblioteca Apostòlica Vaticana. ms.Lat.5729. fol.369 v.) datada del s.XI i altres obres carolíngies més antiques com l'Evengeliari de Francesc II, el Sagramentari de Metz i el Saltiri de Lluís el Germànic.

CARABASA, L.; LOOSVELDT, M.: Sant Romà de Can Sant-romà a "Catalunya Romànica", vol XX, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992, pàg. 520-52
COOK, W.S.; GUDIOL,J.: Pintura e imagineria románicas, a "Arts Hispaniae", vol.VI, Madrid 1950, pàg.68
FORTUNY, E.: Les pintures murals romàniques a "Sentromà", Tiana 1973, pàg.2-6
GUDIOL, J.;REGLÀ, J.;VILÀ, J.: Catalunya, Madrid 1974, (Col.Tierras de Espa%ntilde;a, vol.1), pàg.182
Guía del romànic de la comarca del Maresme. Grup d'Amics de l'Art Romànic, Museu Comarcal del Maresme, Mataró 1982, pàg.112
Iniciació a l'art romànic de la comarca, Museu Comarcal del Maresme, Mataró 1987, (Col. Maresme Romànic, 1), pàg. 15
SUREDA, J.: La pintura romànica a Catalunya, Alianza Ed., Madrid 1981, pàg.321