Tema: Monument funerari en forma d’altar trobat a la Necròpolis del Camí del Mig, al barri de Peramàs de Mataró.

Datació: La cronologia general de la necròpolis és molt àmplia: presenta materials arqueològics des del segle I al V dC. Datem la construcció del monument de finals del segle II o inicis del III dC, segons es desprèn de l’estudi dels nombrosos paral·lels que trobem arreu de l’Imperi romà: especialment a Itàlia, d’on sorgeix aquest tipus de monument, a les províncies de la Narbonesa i de la Germània. A la ciutat romana de Barcino també s’hi ha trobat un conjunt d’elements decoratius d’altars funeraris monumentals corresponent a la mateixa època.

Localització: El monument es trobava al costat de muntanya de l’antiga Via Augusta, entre els actuals carrers Matheu, Goya i Camí del Mig, en una antiga àrea de necròpolis: s’han localitzat enterraments de tegulae a l’àrea de la Bòbila i la Rajoleria Ros; un recinte funerari amb quatre enterraments a l’encreuament entre el Camí del Mig, la ronda Francesc Macià i el carrer Joan Larrea; una mica més allunyat del camí, s’ha localitzat un sarcòfag de plom a l’àrea de l’actual plaça Catalunya i tres enterraments més (dos de tegulae i un en àmfora) al carrer Serra Ràfols. Del monument només s’han conservat alguns elements decoratius que es troben al Museu de Mataró, alguns dels quals exposats a la Sala de Síntesi.

Il·lustració: Reconstrucció hipotètica del monument: vista frontal i lateral segons M. Bosch. Fotografia de J. F. Clariana

Descripció: Entre els anys 1961 i 1971 es va trobar un conjunt de peces de marbre entre els fonaments d’una construcció romana i al costat d’un dels murs laterals de la Via Augusta. Les vicissituds de la troballa, en plena obra d’urbanització del barri de Peramàs, no van permetre realitzar-hi cap excavació científica, per la qual cosa l’estudi que es pot fer del jaciment es limita a la descripció de les peces i a la cerca de paral·lels per tal d’aproximar-nos a una interpretació. El conjunt marmori consta de dos fragments de pulvinus (peça semicircular i allargada que coronava l’altar), un dels quals correspon a la part frontal amb un relleu de Medusa, i estaven decorats amb fulles de llança esculpides al lateral; setze motllures: una de la cornisa i cinc peces senceres del sòcol, a més de deu fragments (un dels quals s’ha perdut); també es van trobar sis fragments de plaques de marbre que devien recobrir les parets exteriors del monument. El tipus de marbre (blanc de gra fi) és d’origen itàlic, probablement de Luni (Carrara), present també en possibles edificis i monuments de la ciutat d’Iluro.

Comentari: Les peces de marbre trobades ens parlen d’un tipus de tomba molt habitual en època romana que reproduïa, a escala monumental, la forma d’un altar de sacrificis. Els altars monumentals tenen un origen itàlic en època tardorrepublicana i s’estenen per la resta de províncies occidentals a partir d’època augustiana. Dins la iconografia funerària és molt habitual les anomenades gorgoneia (presència de la figura de Medusa o les Gorgones) que en el cas dels altars es representen a la part frontal dels pulvina. Originàriament té un caràcter apotropaic, tot i que amb el temps va esdevenir una "moda". Aquest monument creiem que està relacionat, sobretot, amb la sèrie de gorgoneia de Barcino, i l’hem de situar a l’època de la dinastia dels Severs. Aquesta datació coincideix amb el programa de reformes i d’embelliment de la vil·la romana de Torre Llauder que, per la seva proximitat ens pot fer pensar en una possible relació dels dos jaciments: es podria tractar d’un monument dedicat a un personatge vinculat a Torre Llauder ?.

Autor de la fitxa: : Marc Bosch De Doria

Bibliografia: