| Arxiu Patrimoni > Època romana > ... | |||||||||
|
|
||||||||
|
Tema: Fragment de testa d’estàtua corresponent a un retrat funerari, es va trobar l’any 1980 formant part de la paret de tapial de la casa núm. 19 del carrer Bonaire (Mataró). Datació: Primera meitat del segle I d.C. Localització: Museu de Mataró. Il·lustració: Fotografia de l’autor. Descripció: El fragment en sí, compren el lòbul, o terç, posterior d'una testa d'estàtua romana, està treballat en marbre blanc de les pedreres de Carrara-Luni (Italia). En el mateix s'hi copsa la resta dels cabells del pentinat que anava pel darrera l'orella i al costat del coll, així com una trena que convergia en un monyo abultat en la zona del clatell. Per la forma com està treballat el fragment es pot deduir que l'estàtua estava dissenyada per anar col.locada dins una fornícula, ja que la zona del darrera, que no anava vista, està a mig desbastar i amb evidents senyals de cisell. Comentari: La classificació cronològica de la peça és quelcom difícil per trobar-se aquesta incomplerta i molt deteriorada, de totes maneres, els detalls de la trena i el monyo son els trets que ens poden aportar algunes dades per a la seva datació. Sabem que, a Roma, la moda del moment venia imposada per la familia imperial regnant, així el pentinat de l'emperadriu era copiat per les dames de les classes benestants de tot l'Imperi i solia esser l'el.legit en esser immortalitzades en els retrats funeraris. Però aquest no sembla el cas del fragment del carrer Bonaire, que si bé té una certa retirada o semblança amb alguns dels pentinats, amb trena i monyo, amb els que sol trobar-se representada l'esposa d'August, l'emperadriu Lívia (Winkes 1988, p. 558), no acaba de seguir totalment l'exemple imperial, sino més aviat una versió lliure que possiblement fos inspirada en aquell. Un exemple semblant al de Mataró, el trobem en un exemplar conservat en el Museu Arqueològic de Mitilene, a l'illa de Lesbos de Grècia, a on, si bé també es destaca la semblança amb els pentinats de Lívia, però tampoc segueix els canons dels repertoris de pentinats que hi hauria en la iconografia de l'època (Bonano, 1988, pp.168 i 170). Per tant, podriem datar aquesta peça dins la primera meitat del segle I d.C., data que ve, en part, a coincidir amb la donada per Guitart (Guitart 'en premsa'; Prevosti 1981, vol. I, p. 294; Rodà 1988, p. 456) a les dues testes funeràries provinents de Torre Llauder. El seu lloc de fabricació, a l'igual que la resta de retrats trobats a Iluro, creiem que provindria del taller escultòric de Barcino, molt actiu en aquell moment. Una altra dada que es pot extreure d'aquesta troballa, és el relatiu a la topografia urbanística d'Iluro, ja que el monument funerari al qual correspondria estaria dreçat a les afores de la ciutat, i al peu d'un camí d'accés a la mateixa, seguint els costums de l'època. Per tant doncs, l'espai de l'actual carrer Bonaire, a l'època romana, estaria o bé a les afores de la ciutat, o correspondria a un lloc de frontera molt aprop dels murs de tancament de l'oppidum. Autor de la fitxa: Joan Francesc Clariana i Roig. Bibliografia:
|
|||||||||