| Arxiu Patrimoni > Època romana > ... | |||||||||
|
|
||||||||
|
Tema: Amulet fàl·lic de bronze per a ser penjat. Datació: Es va trobar a Can Xammar (Mataró), el 1987, en un nivell d'escombraries domèstiques datat en època de Claudi i el podem datar a mitjans del segle I d. C. Localització: Actualment es conserva entre els fons del Museu de Mataró. Il·lustració: Fotografia extreta de Iluro una ciutat per descobrir. (Patronat Municipal Cultura, 1999). Dibuix fet per Francesc Navarro. Extret de Laietania. Estudis d'història i d'arqueologia del Maresme. núm.7, any 1992, pàg. 153. Descripció: Joaquim Pera, a Laietania..., Pàg.150, diu: "Es tracta d'una peça feta amb la tècnica de fosa amb motlle simple, amb la finalitat d'ésser vist per una sola cara, mentre que la part posterior de l'amulet no està treballada. És de tipus compost, amb anella a la part superior per tal de poder ser penjat; a la part inferior trobem representats uns atributs sexuals masculins al complert, a sobre dels quals hi ha, representat esquemàticament amb incisions i relleus, una zona molt poblada de pel púbic que alhora serveix per separar els dos braços de la segona representació, del tipus anomenat creixent lunar, consistent en un fal·lus erecte a la dreta i una mà fent el signe impúdic de figa a l'esquerra". Les mides d'aquesta peça són de 8 cm. d'amplada, 5,3 cm. d'alçada i entre 0,5 i 1,3 cm. de gruix. Comentari: Aquesta mena d'amulet de caràcter personal tenia una clara funció: protegir contra l'encomanament de malalties i proporcionar bona sort i fecunditat a qui ho duia. No es tracta pas d'una exclusivitat del món romà i trobaríem antecedents en cultures anteriors arribant fins i tot al món prehistòric. En els cultes a les divinitats gregues com Dionís o el déu Príap relacionat amb l'instint sexual masculí i la fecunditat de la natura, o en la romana Baccus, també trobem connotacions eròtiques. A més, el culte a la fecunditat és prou documentat a partir d'exvots de caràcter eròtic que s'han trobat en alguns santuaris. Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira Bibliografia:
|
|||||||||