Tema: : Literatura popular. Renaixença. Terenci Thos i Codina.

Datació: Obra impresa el 1866 .

Localització: Es conserven exemplars de l’edició original en diferents biblioteques. Se’n conserva un exemplar a la Biblioteca Popular de la Caixa Laietana a Mataró, diversos a la Biblioteca de Catalunya i un altre a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Il·lustració: Reproducció del facsímil editat el 1985

Descripció: Autor: Terenci Thos i Codina. Imprès a Barcelona el 1866 per Estampa i Llibreria de Verdaguer. Mides: 18 cm. Pàgines: 126.

Comentari: Terenci Thos i Codina (Mataró 1841 - 1903). Doctor en Dret i format en filosofia i lletres a Barcelona aviat va explicitar les seves inquietuds culturals participant en els Jocs Florals del 1861 en els que fou premiat, fet que repetiria el 1886 i el 1887 guanyant les violes d'or i argent. Soci de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 1862 va entrar a formar part de la comissió per a la Restauració de Ripoll de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on coincidiria amb Josep M. Pellicer. Com a escriptor, a banda de la seva participació en els Jocs Florals de Barcelona, va ser redactor (entre 1864 i 1867) del Diario de Barcelona. Va col·laborar en La veu del Montserrat, Lo Gai saber, Calendari Català i en la premsa local de Mataró. El 1866, va publicar Lo llibre d'infantesa i mossèn Cinto Verdaguer l'elogià per la qualitat dels seus poemes. Va traduir al català el Tractat de la imitació en Crist el 1894 i va publicar un llibre de caràcter professional Legislación industrial (1890). L'any 1868, va ingressar en el claustre de professors de l'escola de Valldemia passant a ser-ne el director literari del butlletí escolar. Més tard, el 1876, va obtenir la càtedra d'Economia política i legislació de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. A partir del 1881, va representar al Col·legi d'Advocats de Mataró i, més tard, va ser President de l'actual Caixa d'Estalvis Laietana. Pel que fa a la seva activitat política i ciutadana, el 1877, va ser diputat provincial del districte de Mataró i el 1891 presentà esmenes al Projecte de Bases per a la Constitució Regional Catalana. Terenci Thos i Codina va participar, junt a Josep Puig i Cadafalch, com a delegat per la Comarca del Maresme i Mataró, en l'Assemblea de Manresa del 1892 i en la d'Olot del 1895. Fou l'impulsor de la creació, formant part de la Comissió, ja el 1882, de l'Escola d'Arts i Oficis. Va ser soci de l'Asociación Artistico Arqueológica Barcelonesa i, el 1888, va ser cofundador de l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, entitat de la qual va ser el president.

Terenci Thos i Codina formaria part, malgrat que la seva vinculació als Jocs Florals seria anterior i que la seva obra no evolucionaria en el mateix sentit, de la generació de poetes joves, nascuts a l’entorn de 1840, que participen en els Jocs a partir dels volts 1865. És una nova generació que, entre altres aspectes, creu que ha de treballar en l’adequació de la literatura catalana al moment actual i, al mateix temps, tindrà una visió clara de tota la càrrega política que ha anat unida al moviment literari català, acceptant una actuació política catalanista declarada.

Com bé diu Pere M. Ibern i Regàs en la introducció a l’edició facsímil (p. V-XV), es tracta de la primera obra de rondallística catalana i no fou fins al 1871, quan Francesc Maspons publicà Lo rondallayre: cuentos populars catalans i Francesc Pelagi Briz Lo llibre dels noys: Aplech de rondalles en vers endressat als noys que van a estudi. que no n’aparegueren de nous. Segons Ibern, en aquesta obra trobem cinc rondalles d’origen i contingut popular i quatre que són originals de Thos però que imiten les formes populars. La literatura popular ofereix al mataroní la font per a la creació literària així com els recursos lingüístics més genuïns d’una llengua que ara s’ha de recuperar. Per Thos, la importància de la rondallística ve donada perquè les faules i les llegendes defineixen i configuren a cada poble. La iniciativa de fer un recull de rondalles no és una casualitat per a Thos. Estem davant d’un personatge culte que vol emmirallar-se en els corrents europeus; intenta fer amb la rondallistica catalana el que feren els germans Grimm a alemanya uns anys abans.

El contingut de l’obra és el següent: cinc rondalles populars, "La rateta", "Lo romeu", "Lo anell encisat", "L’aucell de la cua llarga" i "L’àliga, lós i la formiga"; algunes de les quals altres autors com Antoni M. Alcover o Joan Amades les incorporaren en els seus reculls amb algunes variants. I quatre rondalles de creació pròpia amb un fons original procedent de la tradició popular: "La veu de la castellana", "Les dues eynes", "Lo llibre de les set sivelles", i "La cativa". Precisament la primera d’aquestes rondalles originals de Thos, fou premiada en els Jocs Florals de 1862 amb un accèssit concedit per l’Ateneu Català i era la primera vegada que els Jocs premiaven una obra en prosa. En els Jocs de 1864 rebia la medalla d’or de l’Ateneu per una altra rondalla, "L’àliga l’ós i la formiga". D’altra banda cal destacar que la rondalla que tanca el recull, "La catiua", és l’’única composició lírica que apareix en el recull, la resta són en prosa.

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Bibliografia:

• THOS i CODINA, Terenci: Lo llibre de l’infantesa. Rondallari català. Estampa i Llibreria de verdaguer. Barcelona, 1866.
• THOS i CODINA, Terenci: Lo llibre de l’infantesa. Rondallari català. Edició facsímil. Patronat Municipal de Cultura i Editorial Altafulla. Barcelona, 1985.
• VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: Aproximació al perfil de l'obra de Terenci Thos i Codina. Comunicació presentadaa a la XV Sessió d’Estudis Mataronins convocada pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró el novembre de 1998.Mataró, 1999.
• VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: Terenci Thos i Codina (1841-1903). Un home de la Renaixença. Premi Iluro 2002, Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró, 2003.