| Arxiu Patrimoni > Segles XIX-XX > ... | |||||||||
|
|
||||||||
|
Tema: : Premsa local. Datació: Es publicà entre 1883 i 1895. Localització: Se’n troben exemplars a l’Arxiu Municipal de Mataró, a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca Popular de la Caixa Laietana. Il·lustració: Portada del primer número del periòdic mataroní, que es troba a la Biblioteca popular de la Caixa Laietana de Mataró. Fotografia de Jaume Vellvehí Descripció: El format del periòdic "El Semanario de Mataró", presentava unes mides de 33 x 22 cm. i tenia vuit pàgines més les cobertes. Era imprès en tipografia a la impremta dels Abadal. La seva periodicitat era setmanal i era escrit en llengua castellana. Comentari: El primer exemplar va aparèixer el 3 de juny de 1883 dirigit per Lluís Viladevall i durant dotze anys va sortir setmanalment fins el 25 de maig del 1895 quan deixà de publicar-se donat que, junt amb el "Diario de Mataró" (del 2 al 30 de maig de 1895), van treure a la llum una nova capçalera: el "Diario de Mataró y la Comarca" (de l’1 de juny de 1895 al 30 d’octubre del 1919), per tal d’afrontar una nova etapa. Era un periòdic d’informació general marcadament religiosa i conservadora, i sovint titllat de carlí. Des de les seves pàgines es tractà el tema religiós a partir de notícies, però també amb articles sobre temes més de fons que desencadenaren fortes polèmiques amb altres periòdics locals, carregant especialment cantra l’escola laica i els maçons. L’apartat cultural és molt interessant. Des de les seves pàgines es donà notícia de troballes arqueològiques i s’hi recolliren articles d’història, entre ells i en capítols, els "Estudios Arqueológicos sobre Mataró" de Josep Maria Pellicer, o "La Iglésia Parroquial de Santa Maria de Mataró" de Manuel Borràs. També publicaren poemes d’autors de relleu com Bonaventura Carles Aribau, Marià Aguiló i Fuster, Mossèn Jacint Verdaguer, Josep Lluís Pons i Gallarza, Dolors Monserdà, Miquel Costa i Llobera entre d’altres autors rellevants, i de mataronins il·lustres com Josep Puig i Cadafalch o Terenci Thos i Codina. Resulta interessant veure la vinculació de rellevants mataronins de l’època amb aquest periòdic a partir de les seves col·laboracions. Així, podem veure la vinculació de Puig i Cadafalch i Terenci Thos i Codina tan pels seus escrits com pel seguiment de l’activitat de l’Associació Artístich Arqueológica Mataronesa (a partir del 1889, moment de la seva fundació), de la qual aquells n’eren membres. Destaca també el recul de les incidències i petits anècdotes succeïts a la ciutat que dia a dia van informant d’aspectes socials, polítics i de la vida quotidiana. Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira Bibliografia:
|
|||||||||