Tema: : Arquitectura modernista.

Datació: L’obra va ser projectada per l’arquitecte municipal Emili Cabanyes per l’abril del 1891, com a mercat de la carn i va ser acabada pel següent arquitecte municipal Josep Puig i Cadafalch el mes de febrer del 1893.

Localització: A la plaça Gran de la ciutat de Mataró, ocupant el centre de la mateixa.

Il·lustració: Fotografia de principis de segle.

Descripció: El mercat te una estructura en planta rectangular i de proporcions allargades. En alçat presenta un sol pis, que ve estructurat en el lateral per 13 mòduls quadrats definits pels elements sustentants de la coberta (columnetes corínties de fosa). Les façanes sols presenten les portes d’accés a l’interior, que a partir d’un passadís central dona entrada a cada una de les parades. La teulada es sustentada per una estructura de ferro que configura l’esquelet del teulat. El mes característic d’aquesta construcció és la decoració del teulat amb una coberta de secció semicircular feta a partir de rajoles de ceràmica blaves i blanques i amb un carenat superior de forja formant trèvols, elements que li donen aquest toc modernista que defineix l’obra de Puig i Cadafalch.

Comentari: Emili Cabanyes va néixer a Mataró l’any 1850 i es va llicenciar com arquitecte el 1875. Tres anys mes tard, el 1878, junt amb Melcior de Palau van realitzar el pla de reforma i d’eixampla de Mataró. Va ser l’arquitecte municipal entre el període 1880-1892 i entre altres obres va dissenyar l’edifici de l’ Escola d’Arts i Oficis, avui desapareguda. Va ser un activista cultural, participant amb associacions com l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. També va actuar en política des de les files del Partit Conservador arribant a ser alcalde en dues ocasions. Va morir el 1917.

Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró el 1867 i es doctorà en Ciències Físiques i Matemàtiques el 1889. Es formà en arquitectura a Barcelona i Madrid (1883-1891). Va ser arquitecte municipal entre 1892 i 1896. Es difícil de resumir la seva llarga trajectòria com a activista cultural, polític, arqueòleg i com arquitecte. Sols remarcarem que arribà a la presidència de la Mancomunitat de Catalunya entre el 1917 i el 1923, membre i president de l’Institut d’Estudis Catalans, etc... Va morir el 1956.

De sempre s’ha atribuït aquesta construcció en la seva totalitat a Josep Puig i Cadafalch, però sembla ser, a partir de les investigacions més recents realitzades per F. Costa, que la concepció de l’espai del mercat i la seva primera fase constructiva correspon a Emili Cabanyes. Aquest mercat va entrar en funcionament el 5 de juny del 1892 mesos després que Emili Cabanyes deixés el càrrec d’arquitecte municipal en mans de Puig. Cinc mesos després de l’obertura, la Comissió de Governació va encarregar a Puig les obres de la coberta. Aquest va presentar el nou projecte el 3 de novembre del mateix any amb un pressupost de 469 ptes. el qual va ser aprovat en el ple municipal del dia següent. L’obra s’executà el mes de febrer del 1893 i es van utilitzar 1250 rajoles de Garrot, 400 de Costa i 2.000 de València. Costa interpreta en el seu article sotasignat, que la reforma es deuria efectuar possiblement per dues raons, bé per la necessitat de reparació pels forts aiguats documentats pel setembre del 1892 o bé per les onades de reformes arquitectòniques que l’Ajuntament d'aleshores ja utilitzava com a propaganda política i eren criticades per l’oposició.

Autor de la fitxa: Joaquim Graupera i Graupera.

Bibliografia:

• GRAUPERA,Teresa; VIVES, Marta: "Els protagonistes" dins de Mataronins en la restauració de Ripoll. 1893-1993. Centenari de la consagració de la basílica. 2ª ed. revisada i ampliada. Grup d’Història del Casal. Mataró 1995. pàgs.11-15.