Tema: : Estendard modernista.

Datació: 1893.

Localització: Fins a la guerra del 1936 era penjat a la nau central de la Basílica de Ripoll. Des d'aquell moment s'ha perdut i tot sembla indicar que es va perdre amb la crema del monestir el 1936. Actualment es conserva el disseny d'una de les cares original de Josep Puig i Cadafalch, junt a un altre de previ, en l'Arxiu particular dels actuals descendents de Josep Puig i Cadafalch. Aquests dissenys foren trobats per Joaquim Graupera del Grup d'Història del Casal en motiu dels treballs de recerca i documentació per a la realització de l'exposició "Mataronins en la restauració de Ripoll. 1893-1993 centenari de la restauració de la Basílica", presentada a Mataró el novembre de 1993.

Il·lustració: Fotografia de l'any 1917 amb l'Estendard en la Basílica de Santa Maria de Ripoll.

Descripció: Era un treball brodat a mà amb materials nobles, amb unes mides de 4,5 m. de llargària i 1,5 d'amplada. El seu pes voltava el centenar de quilos. En una de les cares hi havia la figura de Sant Jordi amb el drac damunt les quatre barres. El drac tenia cap de lleó, potes i ales d'aguilot i cos de serp que s'enrotlla formant un motiu decoratiu. A l'altra cara s'hi reproduïa la Mare de Déu envoltada per una orla on s'hi llegia el vers de Terenci Thos i Codina: "Regina de Catalunya tornau-nos la llibertat", en els costats de la verge hi havien uns àngels de sis ales i en els seus peus s'hi recargolava un drac, símbol de l'infern, tot damunt les quatre barres. A la part inferior, hi anaven uns serrells de metall amb uns medallons i unes boles platejades i esmaltades que servien de contrapès. Es tractava d'una veritable joia de l'art modernista català, tan pel seu autor, l'època i el disseny en el més clar estil modernista.

Comentari: L'any 1893 es restaurava definitivament la basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll. En aquesta restauració hi va jugar un paper destacat la ciutat de Mataró de la mà de personatges com Terenci Thos i Codina, Josep Maria Pellicer, Josep Puig i Cadafalch o Emili Cabañes, membres de l'Associació Artístich Arqueològica Mataronesa, fundada el 1889. La restauració del monestir mobilitzà tot Catalunya i es crearen juntes locals a cada poble per recollir diners. A Mataró la Junta fou creada per l'Associació que organitzà vetllades literario-musicals i una subscripció popular per a recollir diners. A més, Terenci Thos i Codina formava part de la Comissió de Barcelona per a la Restauració de Ripoll igual que Josep Maria Pellicer. En la restauració de Ripoll s'hi va bolcar tot Catalunya i tots els pobles i totes les institucions del país volgueren participar-hi d'alguna manera. L'Associació Artístich Arqueològica Mataronesa, a banda de recollir diners van voler fer una ofrena en nom de la ciutat de Mataró. Els arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Emili Cabanyes tingueren la idea de fer un estendard per a penjar en la nau central del temple ripollès. Després d'estudiar la forma de representar en l'època medieval, Puig i Cadafalch féu el primer dibuix amb l'ajut de l'Emili Cabañes. En el primer projecte hi havia la bandera marítima de Mataró i el segell de l'Associació. Però el primer disseny no acabà de convèncer i finalment es presentà el disseny definitiu amb Sant Jordi amb el drac i la Mare de Déu.

En la confecció de l'estendard i participaren molts mataronins: els pintors Enric Montcerdà i Josep Vinardell, els dibuixants Josep Maria Thos i Joan Cabanyes; i feren els brodats i acabats les senyores de Puig, de Thos, Macià de Puig, Cabanyes de Pineda, Viada de Xammar , Doña Tomasa López; les senyoretes Puig, Thos, Spà, Viada, Manen, Caralt, Boter, Andreu, Gallifa, Clavell, Fontrodona, Bofarull, Pasqual, Labori i Regàs. Un cop acabat l'estendard, es presentà a la Ciutat el dia de Sant Pere de 1893 fent una gran festa i actes religiosos a Santa Maria. Les festes per a celebrar la restauració definitiva del monestir amb la consagració de la basílica restaurada, començaren el dissabte 1 de juliol de 1893 i aplegaren delegacions i personalitats de tot Catalunya. La delegació de Mataró amb l'estendard va sortir de Barcelona amb tren el divendres 30 de juny al migdia i era encapçalada per Terenci Thos i Codina, Josep Puig i Cadafalch i Emili Cabanyes.

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Bibliografia:

• AA.VV: Mataronins en la restauració de Ripoll. 1893.1993 centenari de la consagració de la basílica. Grup d'Història del Casal, Mataró, 1993.