Tema: Premsa. Mataró. República. Guerra Civil.

Datació: Apareix el 23 de juliol de 1936 i desapareix el 5 de gener de 1939.

Localització: Se’n conserven exemplars a l’Arxiu Municipal de Mataró.

Il·lustració: Portada del diari Llibertat del dilluns dia 5 de desembre de 1938.

Descripció: El diari fou l‘òrgan del Comitè Local Antifeixista i el seu director fou Julià Gual. Tenia una periodicitat diària, constava de quatre pàgines i les seves mides eren de 46 x 29 cm. Era en llengua catalana i tenia una tirada de 1500 exemplars. El seu preu era de 15 cts i el de la subscripció 2,50 pessetes mensuals.

Quant al contingut, s‘hi expressava la ideologia dels partits fidels a la República i s‘informava de les incidències de la guerra, com per exemple el bombardeig del 3 de desembre de 1938, exemplar que reproduïm en la il· lustració.

Trobarem també entre molts altres temes l‘opinió i el posicionament davant fets destacats, com les condemnes a mort dels militars de la caserna de Mataró que s‘aixecaren contra la legalitat el 1936, on veiem l‘opinió contrària a la pena de mort, d‘un Joaquim Casas o un Joan Peiró per exemple, a través d‘un manifest.

Comentari: Quant als orígens, transcrivim del llibre de Francesc Costa: “Aquest diari neix com a resposta a l‘aixecament militar del 18 de juliol, i a conseqüència de la incautació, per part del “Comitè Local de Salut Pública“ del “Diari de Mataró“ i els seus mitjans tècnics. I respon al conglomerat d‘idees i d‘interessos dels grups i partits del “Front Popular“. Això ja és present en els tres puntals del diari, en Gual dera d‘Esquerra Republicana, en Casas de la UGT, i en Pedemonte de la CNT.”.

La direcció, com hem dit, va recaure en Julià Gual Masoller, que s’encarregava dels editorials de reflexió política, i el gruix de redactors era format per figures com Joaquim Casas,Lluís Pedemonte, Pelegrí Carrau, Joan Compte, Vicenç Casals i Pasqual Carniago. I entre els col·laboradors trobem entre molts d’altres a Joan Peiró i Francesc Rossetti.

Amb la mateixa capçalera Llibertat, havia sortit a la llum uns anys abans, el 1933, un setmanari que va néixer com a portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya, tal com regia el subtítol “a Mataró i Comarca”. El darrer número, el 49, va sortir el juny de 1934. El director fou Joan Berga Cruanyes i com a redactor en cap hi havia Josep Subirà. Entre els col·laboradors trobarem a Julià Gual, Ernest Mora o Joaquim Casas entre d’altres. La llengua era la catalana i la tirada arribava als cinc-cents exemplars.

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Bibliografia:

• COSTA i OLLER, Francesc. (1982) La premsa a Mataró 1820-1980. Premi Iluro 1981. Caixa Laietana, Mataró.