Can
Fàbregas i de Caralt
-Mataró-
(1879)
Tema: Arquitectura industrial.
Datació: 1879.
Localització: en la cantonada que formen la ronda d’Alfons XII i el carrer Biada de Mataró.
Il·lustracions: Extretes de la web de la Plataforma Salvem Can Fàbregas.
Descripció: Coneguda també com La Farinera Mataronesa d’ Antonio Larroca y Compañía. Es tracta d’un edifici destinat a ser fàbrica de farines amb maquinària de vapor que movia cinc moles. Fou construit el 1879 pel mestre d’obres Ignasi Caballol i l’enginyer Alfons Flaquer. L’edifici, a nivell estilístic, recau en el prototip d’arquitectura fabril d’entre les dècades dels anys 50 i 80 del segle XIX, moment previ a l’eclosió del modernisme. La tipologia és de fàbrica manchesteriana i dins de l’academicisme vuitcentista.
El conjunt consta d’una nau principal, dues naus laterals i unes edificacions com a porteria. Al darrera hi ha la xemeneia. Els cossos i volums de l’edifici es despleguen amb simetria en la seva visió frontal per a donar una imatge de sobrietat. Això estava d’acord amb la tendència academicista, basada en la doctrina de la formalitat classicista. L’element que més clarament expressa el classicisme d’aquest conjunt és la figura del frontons que coronen amb la seva forma triangular les cobertes a doble vessant tant de la nau principal com de les laterals. Els dos pavellons que flanquegen l’entrada (despatx i habitatge), funcionen a manera de propileus del recinte, en el qual el pati centralitza la distribució dels volums en el que resulta un espai de concepció monumental. L’articulació de la façana, dividida en cos central i laterals, i reforçada amb cantoneres, també és un altre tret distintiu de la concepció classicista. Alhora, trobem l’ús de la totxo vist, a reflex de com eren les capdavanteres indústries angleses. Els frisos de totxo que articulen cornises, dintells i cantoneres, ornamenten les façanes de manera moderada, però permetent-se un hàbil joc de relleus i una bella alternança entre dues tonalitats de totxo, una més ataronjada i l’altra d’una tonalitat d’argila més clara.
En aquest moment, l’estil eclèctic del segle XIX encara no ha desbocat en el modernisme: encara queda lluny el decorativisme que tindran les fàbriques de l’entorn del 1900, que també utilitzaran el totxo vist però en formes fantasioses. Lluny d’això, La Farinera respon a la sobrietat academicista.
Comentari: La fàbrica Can Fàbregas i de Caralt conserva encara avui tots els elements arquitectònics originaris del 1879. El conjunt passà per diferents propietaris i ocupacions industrials: el 1890 va a nom de Martin i Companyia i el 1928 ja consta com a fàbrica Fàbregas i de Caralt. És en aquest any quan es fa una ampliació del conjunt: es construeixen dos edificis de planta baixa que s’annexionen a les naus preexistents. Altres afegits s’han efectuat el 1962 quan s’hi fa una caseta d’estació de transport i el 1972 quan s’amplia el local comercial del carrer Biada amb Alfons XII. L’interior de les edificacions sí que ha estat molt modificat per a poder-se adaptar als consecutius usos que ha tingut la fàbrica. Quant a les cobertes, totes les naus de 1879, excepte la d’una de les laterals, són les originals. Les teulades són de teula sobre encaballada de fusta, en la que les teules reposen sobre les llates per canal.
L’edifici estava catalogat amb el màxim nivell de protecció. És l’únic exemplar catalogat de nau industrial vuitcentista concebuda per a una activitat industrial no relacionada amb el tèxtil. No hi ha cap altre edifici industrial catalogat que faci el tractament decoratiu del totxo amb diversos tons d’argila, com fa aquesta. És l’única nau catalogada que ofereix una concepció monumental classicista pel que fa la seva articulació dels volums en l’espai. La seva situació urbana assenyala l’eix industrial que envoltava la ciutat, la qual començava a créixer en aquest sector segons el nou planejament de l’eixample, cosa que fa que l’existència de l’edifici permeti fer una lectura històrica alhora que enriqueix el paisatge urbà d’aquest carrer. És dels pocs conjunts que conserven íntegrament tots els seus elements originaris del moment de la seva construcció.
Autor de la fitxa: Textos extractats de l’informe de l’historiador Gener Salicrú i Soler publicat a la web de la Plataforma Salvem Can Fàbregas
Bibliografia:
